Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Actualitat > Notícies > Carmen Bobes: «El Quixot és el primer personatge realment lliure»

NOTíCIES

Últimes notícies

notícies anteriors



Últimes notícies
 

16 / 06 / 2004
Carmen Bobes: «El Quixot és el primer personatge realment lliure»

Experts en l'obra d’El Quixot han analitzat les característiques que han fet de la novel·la de Cervantes un símbol de modernitat

Carmen Bobes Naves, de la Universitat d'Oviedo, ha explicat que els personatges en el Quixot són complexos. Bobes ha apuntat que «la visió de l'edat mitjana del món era geocèntrica mentre que en el Quixot apareix una visió més antropocèntrica». «El novel·lista veu el món amb la mirada de l'home, l'humanisme deixa l’home ancorat en les seves pròpies limitacions», ha dit la professora. Per a Bobes, el Quixot «és el primer personatge realment lliure i el seu narrador planteja dubtes al lector».

El professor de la Universitat de Cambridge, Anthony Close, ha parlat de com El Quixot s'ha convertit en novel·la moderna. Close ha explicat que Cervantes inventa «una fórmula novel·lesca flexible que conté el xoc entre la perspectiva il·lusionada de Don Quixot i la realitat, del que resulta una barreja d'empatia i ironia». En aquest sentit, Cervantes contraposa aquest punt de vista quixotesc amb el món real que es correspon amb l'històric. L'èxit d'aquesta fórmula, per a Close, «no va ser casualitat sinó que va coincidir amb diversos aspectes, entre els quals destaca el que Heller va anomenar com la mentalitat desheretada de la modernitat». Aquesta mentalitat recull la pèrdua de la fe en la unió establerta entre el saber espiritual i la naturalesa, entre l'anhel de certeses i el saber científic. Va ser a partir d'aquí que els romàntics alemanys van consagrar El Quixot com la primera novel·la moderna. A més, Close ha enunciat certes consideracions de l'obra posteriors, com són les de Gregorio Mayans, Martín de Navarrete i Ortega y Gasset.

José María Pozuelo, de la Universitat de Múrcia, ha dit que «el Quixot no es pot llegir com quelcom carnavalesc». «El Carnaval no té espectadors sinó vividors», ha apuntat Pozuelo. Don Quixot passa de ser l'objecte de la paròdia al subjecte parodiador en cert moment de l'obra. El fet que impedeix al personatge ser una paròdia és que el seu autor li dóna moments de seny i a més és conscient de la seva pròpia bogeria.

L'escriptor madrileny Alejandro Gándara ha explicat que l'obra no reconeix les atrocitats del passat o el present. En aquest sentit, ha dit que «la novel·la és un relat sense història, escrita per un autor sense autoritat». Per a Gándara, la major herència de Cervantes per a la novel·la és una ètica de l'escriptura». Al respecte, «les novel·les no ens donen més autoritat però sí més responsabilitat», ha dit Gándara.

El professor de la Universitat Autònoma de Madrid, Teodosio Fernández, ha parlat d’«El Quixot i la literatura hispanoamericana». Fernández s'ha referit a Jorge Luis Borges, qui al seu moment va expressar que «Cervantes té moltes fallades però transmet una màgia inexplicable». Fernández ha apuntat el viatge de Borges cap a certes mentalitats per acostar-se a Cervantes, entre les quals destaquen els destins llatinoamericans, escandinaus i alemanys.