Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Actualitat > Notícies > Fernando Savater: «Quan reconeixem que no som don Quixot, morim»

NOTíCIES

Últimes notícies

notícies anteriors



Últimes notícies
 

17 / 06 / 2004
Fernando Savater: «Quan reconeixem que no som don Quixot, morim»

Experts com Fernando Savater o Gonzalo Navajas han intervingut a la sessió matinal del Diàleg «El Quixot en el pensament modern» que ha organitzat la Societat Estatal de Commemoracions Culturals

El professor de la Universitat Complutense, Fernando Savater, ha explicat en la seva ponència l'actitud admirable de Don Quixot d'enfrontar-se a la mort. «La constància quixotesca consisteix en una lluita prolongada contra la necessitat mortal que aclapara l'home: no deixar-se morir», ha apuntat Savater. El professor ha afegit que «Don Quixot es mor quan deixa de ser-ho, quan es resigna a això i torna a ser Alonso Quijano». Per a Savater, negar-nos a la mort tan sols és possible amb un propòsit. «En el fons tots vivim de la part de Don Quixot que tenim i quan reconeixem que no ho som, morim», ha dit Savater. La interpretació que el filòsof fa de Cervantes és que l'autor opta per la cavalleria errant com la croada personal de Don Quixot per lluitar contra la mort. Segons Savater, «Cervantes entén que no es tracta que l'home es converteixi en immortal sinó de viure com si mereixés ser immortal».

Savater ha volgut precisar que malgrat que el llibre és considerat melancòlic, l'objectiu de Cervantes «era denunciar i combatre la melancolia». Per a això, Cervantes va utilitzar l'humor que es personificava en Don Quixot i precisament la transformació pretén escapar-se d'aquesta melancolia que per a Savater «ens obliga a viure amb un peu a la tomba». Precisament Cervantes utilitza aquest humor «per burlar-se de tots els que es burlen de Don Quixot». Savater ha qualificat l'obra de festiva i ha conclòs dient, en boca de Nicolás Gómez Dávila «en la literatura el riure mor aviat, però el somriure és immortal».

El professor de la Universitat de Califòrnia - Irvine, Gonzalo Navajas, ha subratllat que el Quixot és present en tres noves representacions de la literatura que el professor treballa a manera de metàfores. En aquest sentit, Navajas s'ha referit a la càmera digital, l'arquitectura i la nova biblioteca virtual que és el cercador d'Internet google. Aquesta última representació «ofereix una nova forma de saber amb fàcil accés encara que pot arribar a ocasionar una trivialitat del saber», ha dit Navajas. El Quixot es pot aplicar a aquesta nova cultura de multiplicitat d'imatges perquè Cervantes en la seva obra «aplica una visió utòpica del futur sobre el present i estableix un diàleg en l’actualitat recordant les cultures passades», ha conclòs Navajas.

Darío Villanueva, de la Universitat de Santiago, ha explicat que Cervantes «col·loca la seva obra com a model del dialogisme perquè es potencia el diàleg i el llenguatge». Per a Villanueva, el més important és que l'obra del Quixot s'escriu en un moment crucial per a la comunicació com és l'aparició de la impremta com a nova forma d’entendre el món. Cervantes li dóna el valor a l'escriptura a partir de la producció de discursos versemblants i el Quixot se centra en la transició entre l’oral i l’escrit. Per a Villanueva, «la utilització de l'existència per justificar la versemblança ha de comptar amb la intencionalitat del lector i no amb la certificació de les seves accions».

El professor de la Universitat de Cantàbria, Carlos Nieto Blanco, ha destacat la conseqüència clara de la lectura dels llibres de cavalleria en l'obra del Quixot que provoca la transformació d’Alonso Quijano. En aquest sentit, la seva bogeria es produeix com un procés de substitució de la seva realitat per la dels llibres. «Quan Don Quixot parla com un senyor no és una persona sinó un producte, una obra dels textos, a diferència de Sancho Panza la realitat del qual no està contaminada per la literatura», ha explicat Blanco. La presència de Cervantes en l'obra es fa major a mesura que transcórrer l'acció fins a arribar a la mort del personatge quan l'autor assumeix l'obra i s’apropia del Quixot.

El professor de la Universitat de Santiago, Fernando Cabo Aseguinolaza, ha explicat que «el pensament teòric contemporani constitueix un cànon per a l'anàlisi de les obres literàries, aquest pensament es nodreix de les obres per construir-ne el pensament». Aseguinolaza ha apuntat que «no hi ha una tradició genèrica que hagi sorgit a partir de l'obra del Quixot ni grans debats, encara que no vol dir que l'obra no hagi estat utilitzada pel pensament modern o per determinar teories».

Javier Ordóñez, professor de la Universitat Autònoma de Madrid, ha fet un paral·lelisme en la influència de Cervantes en el Quixot com a obra autobiogràfica. Per a Ordóñez, la novel·la «és una biografia que Cervantes té el gust d'escriure, en aquest sentit va ser més modernista que nosaltres». Ordóñez, ha analitzat aspectes de la vida de Cervantes que apareixen en el Quixot com són la l‘etapa militar o la fòbia a les armes provocada per la seva intervenció a la Batalla de Lepant. En aquest sentit, Ordóñez ha comprovat que les armes no apareixen en la novel·la fins gairebé al final, amb els molins com la representació holandesa de la guerra. Així, «Cervantes converteix a Alonso Quijano en Quixot sense quixots, és a dir, sense armes per a defensar-se, només li proporciona una espasa i una llança», ha explicat Ordóñez, per a qui a més, el llibre és una crítica cap als llibres de cavalleria i es converteix «en el punt final d'aquest gènere».