Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Actualitat > Notícies > Gil-Robles: «A l’Europa dels ciutadans encara hi ha centenars de milers de no-ciutadans»

NOTíCIES

Últimes notícies

notícies anteriors



Últimes notícies
 

06 / 07 / 2004
Gil-Robles: «A l’Europa dels ciutadans encara hi ha centenars de milers de no-ciutadans»

El comissari dels Drets Humans del Consell d’Europa, Álvaro Gil-Robles, ha clausurat el Diàleg «Drets humans i administració local i regional» amb el compromís, no sols de defensar el drets humans, sinó també de promocionar-los.

Álvaro Gil-Robles ha volgut agrair al Fòrum de les Cultures i a l’Ajuntament de Barcelona l’acollida d’aquest congrés i ha dit que «encara s’ha de treballar molt en relació amb els drets humans». En aquest sentit, el comissari ha explicat que encara hi han dificultats perquè «a l’Europa dels ciutadans encara hi ha centenars de milers de no-ciutadans». Gil-Robles s’ha compromès a treballar per millorar l’accés als drets humans, i en concret als culturals, a tots els europeus.

El director executiu del Congrés dels Poders Locals i Regionals, Ulrich Bohner, ha explicat en la sessió de cloenda que el congrés «inclourà en un informe els drets locals i els poders regionals en l’àmbit dels drets socials, culturals i educatius». En aquest sentit, Bohner, ha afegit que «hem de redoblar esforços educatius i de formació dels càrrecs electes locals i regionals perquè siguin responsables i conscients de la importància dels drets humans».

Bohner s’ha referit a la dificultat de definir els drets culturals. En aquest sentit, ha dit que els «ombudsmen» tenen la funció de mediadors i no de jutges i que per tant «no fa falta definir aquests drets perquè existeix la figura d’aquest mediador». A més, Bohner ha expressat la necessitat de tenir en compte altres drets com el del treball, el dret a la salut i al medi ambient. Bohner ha convidat el Congrés d’Autoritats Locals i Regionals a seguir amb «aquest debat tan important per als ciutadans».

Ignacio Pérez Caldentey, membre de l’Oficina del Comissionat de Drets Humans, ha estat l’encarregat d’enunciar algunes de les conclusions que s’han extret del Diàleg. En relació amb les qüestions legals i constitucionals dels drets de l’home, s’ha parlat del sistema legal avançat per a la defensa dels drets de l’home que hi ha a Europa. En aquest sentit, a més de la Convenció Europea dels Drets de l’Home, s’ha parlat de la Carta Europea dels Drets de l’Home a la Ciutat (Saint-Denis 2000), que constitueix «un instrument important per a la promoció dels drets a nivell local», ha afegit Caldentey.

Caldentey s’ha referit també al fet que les administracions locals són les més properes al ciutadà i que moltes vegades el drets fonamentals es veuen afectats per les resolucions o per la inacció dels poders regionals o locals, i que per tant haurien d’estar més regulades sobretot pels processos de descentralització que viuen molts països europeus.

En aquest context, també s’ha parlat de la incorporació immediata de declaracions dels drets de l’home als estatuts dels governs locals i regionals, del reconeixement de competències en matèria de drets en l’àmbit intern de les administracions locals i de reforçar el nivell local segons el principi de subsidiarietat.

Durant el diàleg s’ha fet referència, també, del paper dels defensors del poble perquè aquests puguin enfortir l’acció dels mediadors en la defensa dels drets. En aquest sentit s’ha destacat la importància dels mediadors regionals i la necessitat de crear un «ombusdman» municipal.

En tant que drets econòmics i socials, emergents en els últims anys a Europa, referits a la sanitat, l’urbanisme o la prestació de serveis públics, el Diàleg ha servit per establir la importància de les autoritats locals i regionals per tal d’assegurar-los. Per als ponents, el principi de subsidiarietat adquireix una importància especial en aquest cas. El Diàleg ha tractat també la problemàtica de molt països recentment incorporats a la Unió Europea, així com també de la qüestió de les minories.

En relació amb els drets culturals i l’educació, Caldentey ha diferenciat entre els drets culturals i el dret a la cultura. Per a molts la cultura no pot estar sotmesa a una jurisdicció ja que és un element inherent al sistema social. Pel que fa al dret a l’educació els ponents han coincidit a afirmar que els poders públics tenen la responsabilitat civil de garantir l’accés a cert nivell d’educació a tots els ciutadans.

«Les dificultats de les minories per accedir a aquests drets són preocupants», ha explicat Caldentey. Precisament el paper dels poders locals i regionals és molt important en aquest aspecte per evitar la discriminació de les minories.