NOTíCIES
|
Últimes notícies
|
 |
|
 |
|
|
20 / 07 / 2004
José Antonio Marina (Catedràtic d'Ètica): «Les societats occidentals viuen en una desorientació psicològica i ètica»
Aquest matí ha quedat clausurat el Diàleg del Fòrum «El cervell social. Biologia dels conflictes i la cooperació» amb una sessió que ha analitzat els camins cap a la convivència.
El catedràtic d’ètica, filòsof i escriptor, José Antonio Marina, ha parlat de la seva experiència com a professional de l’educació. Marina ha explicat que «no hi ha un gen de l’agressivitat, però sí un gen que fa que un home pugui respondre a determinats estímuls d'una determinada manera». El problema per a Marina és que «estem trossejant l'ésser humà i oblidem el seu conjunt, és imprescindible pensar en el context». En aquest sentit el catedràtic ha explicat que el coneixement sintàctic del cervell ha millorat molt «però s'ha progressat molt poc en el seu coneixement semàntic».
Marina ha afegit que el llenguatge «és un punt d’inflexió i la nostra intel·ligència és estructuralment lingüística; les societats occidentals patim un procés enorme de desorientació psicològica i ètica, mentre que les orientals donen més importància al grup que a l’individu». Per a ell, «la nostra intel·ligència social ens imposa la convivència en societats molt complexes i valora els nostres comportaments».
Axí, Marina creu que «el paper dels educadors és ensenyar valors perquè les persones puguin defensar-se dels que regeixen en l’actualitat, com el consumisme» i ha afegit que és important que reeduquem la gent perquè vivim en una espècie d’esquizofrènia».
El catedràtic ha destacat també la importància de l’educació, doncs «si estem segurs de voler acabar amb l'agressivitat hem de crear un món on l'agressivitat no sigui necessària per a viure». Marina ha proposat que «cadascú segueixi amb aquella norma que segons la nostra intel·ligència sigui la millor per a nosaltres, tenint un comportament lliure». Marina ha conclòs dient que «pensar que podem aprendre dels animals és colossal» en referència als estudis realitzats amb els ximpanzés.
Per la seva banda, el catedràtic de ciència cognitiva de la Universitat de Southampton, Stevan Harnad, ha parlat de la categorització i de com aquesta ens influeix en la nostra conducta. Així ha recordat que la categorització implica definir un grup i a la vegada a allò que queda fora del grup, el complement. Per a Harnad allò que és del grup té aspectes positius, mentre que allò que no pertany al grup en té de negatius. Un exemple d’aquesta categorització seria la família: «els vincles més estrets es creen amb la nostra família, amb aquells amb els quals convivim, però tots els altres queden fora».
Per a Harnad, aquesta categorització denota l’egoisme del gens, la supervivència inclusiva i la primera manifestació de llinatge. A més, Harnad ha explicat que aquesta categorització provoca un favoritisme natural entre bons i dolents i crea estereotips. Segons el catedràtic, això es dóna perquè coneixem les categories, però si no les coneguéssim seria diferent, és a dir, «nosaltres sabem què és estar despert però no sabem què es somniar; si tots fóssim estimats per persones desconegudes i no per la família parlaríem de "nosaltres" i no de "nosaltres i ells"».
|
|
|
envia a un amic
imprimeix