Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Actualitat > Notícies > Adolf Tobeña: «Un individu que pot perpetrar un atac suïcida és un psicòpata que a més té un dèficit en el patró moral»

NOTíCIES

Últimes notícies

notícies anteriors



Últimes notícies
 

18 / 07 / 2004
Adolf Tobeña: «Un individu que pot perpetrar un atac suïcida és un psicòpata que a més té un dèficit en el patró moral»

«Hi ha pocs estudis sobre cèl·lules combatives, però el patró d’una persona que pot perpetrar un atac suïcida és el d’un psicòpata que compleix totes i cada una de les sis característiques que defineixen aquest trastorn antisocial de la personalitat i que a més té un dèficit en el patró moral. Però tots aquests substrats es poden identificar i estudiar», ha afirmat aquest matí Adolf Tobeña, catedràtic de Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona, que ha desenvolupat una ponència marc sobre el tema. És ètic el nostre cervell? Aquesta sessió s’inclou en el diàleg «El cervell social. Biologia dels conflictes i la cooperació», que fins al dia 20 de juliol es desenvolupa al Fòrum

El professor Tobeña ha explicat mitjançant un estudi que es va fer als Estats Units a dos nens de 3 i 8 mesos que van patir lesions al cervell molt precoces, arrel d’un accident de cotxe el primer i d’un tumor el segon, com de les lesions prefrontals del cervell en resulten símptomes psicopàtics. Ha advertit que tot el que ha explicat a la sessió no és ciència sinó visions aproximatives.

Aquests dos nois, de classe mitjana i que tenien una situació afectiva favorable, se’ls va estudiar als 21 anys i es va comprovar que, malgrat la dedicació intensa rebuda de pares, educadors i metges, presentaven inicis de criminalitat que no es corregia. S’apuntaven a les accions més arriscades, no es posaven nerviosos davant d’una situació d’estrès o no tenien por, tal com seria el cas d’una persona normal.

L’última fase de l’estudi va ser presentar-los el dilema moral d’escollir entre salvar un gosset o el seu germà en un naufragi. «Els que tenien lesions produïdes en edat adulta escollien salvar el gosset, però consideraven que no era correcte dir-ho perquè havien après algunes normes, en canvi els dos nois no tenien ni tan sols la inhibició de veure que no està bé dir que salvaries el gosset enlloc del germà», ha comentat Adolf Tobeña.

El professor Tobeña ha afirmat que «algunes zones del cervell imprescindibles guarden els circuits bàsics que fan possible que s’hi implantin normes morals. I si aquestes zones queden afectades, no hi ha remei, si no és que es porta a terme un implant neuronal».

«En els psicòpates, o persones amb “trastorn antisocial de la personalitat”, hi ha una reducció del 12,6% del volum total de la substància grisa en els territoris prefrontals, però no tenen cap lesió prefrontal. Això, que és moltíssima reducció, implica que hi ha menys connectivitat i no hi ha diferències en les connexions de llarg recorregut. Apart tenen un ritme cardíac i una activitat electrotermal molt més baixes», ha explicat.

Amb un altre exemple, ha explicat com en situacions on les persones entrem en contacte directe (tocant-les) amb les possibles víctimes de les nostres decisions, se’ns activen més els territoris morals del cervell, perquè hi ha frens emotius que prefiguren les nostres decisions morals. És diferent el cas de prémer un botó que decideix que matarà una persona per salvar-ne cinc (la majoria dels enquestats ho faria), però en canvi si aquesta persona l’has de tocar directament, empenyent-la des d’un precipici, perquè així salvaries les cinc persones, la majoria diu que això no és apropiat. «No serà que en aquest segon cas ens toca més la fibra dels sentiments perquè hem de tocar la persona?», ha plantejat el professor.

Quant al tema dels atacs suïcides, Adolf Tobeña accepta que «perquè hi hagi una tàctica guerrera peculiar hi ha d’haver una situació de doctrina amb objectius de conquesta. S’han de donar tres requisits bàsics: combativitat juvenil, altruisme pregrupal, lideratge manipulador, però també autoreclutament, que no tothom s’hi apunta».

Ha explicat que hi ha pocs estudis sobre cèl·lules combatives, però el patró d’una persona que porta a cap un atac suïcida és que els agrada el risc extrem, tenen poc autocontrol, gens de por, són dominants, agressius i poc empàtics. «Tots podem tenir algunes d’aquestes característiques psicòtiques, però el problema és quan una persona compleix les sis. Un suïcida, a més té un dèficit en el patró moral, respecte del sofriment de l’altre».

Finalment, el professor Tobeña, ha aportat una proposta segons la qual divideix les persones tenint en compte els trets de la personalitat en altruistes / progrupals; dominants / submises, i crèdules / empíriques i ha dit que no tenen mesures per estudiar els trets altruistes. Ha afirmat que s’ha de vigilar especialment quan un psicòpata a més mostra narcisisme, messianisme o estat de glòria absoluta, trets aquests característics d’un possible guerrer suïcida. Ha acabat preguntant-se, en relació amb l’amor romàntic o l’apassionament relacionat amb la religió o la ideologia: «No serà que algunes tendències suïcides presenten una distorsió moral, un tipus d’organització de diferents estructures que donen infatuacions romàntiques per una idea? Com a característica general, tots els suïcides es mostren contents amb el que han fet».