Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Actualitat > Notícies > Derek Bickerton (Lingüista): «L’home actual és com un primat que viu en un formiguer»

NOTíCIES

Últimes notícies

notícies anteriors



Últimes notícies
 

20 / 07 / 2004
Derek Bickerton (Lingüista): «L’home actual és com un primat que viu en un formiguer»

L’última sessió del Diàleg «El cervell social. Biologia dels conflictes i la cooperació» ha estat protagonitzada pel catedràtic i lingüista Derek Bickerton, que ha analitzat l’home en l’actualitat.

El catedràtic emèrit de Lingüística de la Universitat de Hawaii, Derek Bickerton, ha explicat que no som capaços de resoldre els problemes de la injustícia i de la tirania perquè «no els analitzem des de la perspectiva adequada». En aquest sentit, Bickerton considera molt important «entendre el nostre passat i conèixer d’on venim per saber on ens trobem».

Bickerton diferencia tres etapes de comprensió del passat. En primer lloc, la primera època, entre el segle XVI i XVII, en què no hi havia prehistòria ni consciència de canvi històric. En segon lloc, entre 1600 i 1860, la segona època, en què hi ha una consciència del canvi històric però no s’acaba d’entendre la història. Per últim, en l’última època, que va del 1860 a l’actualitat, sí que hi ha consciència de prehistòria i de canvi històric.

En aquesta última època es donen dues línies de pensament: els humanistes i els sociobiòlegs. Els primers, ha explicat Bickerton, «estableixen una guerra entre allò dolent, com l’instint, i allò bo, com la cultura». En el cas dels sociobiòlegs, «la cultura és una forma d’emmascarar els procediment bàsics de l’evolució natural». Bickerton ha explicat que les dues línies de pensament veuen la línia del desenvolupament «com a recta i integral, i això és un error». Ha dit que «l’evolució humana no té cap precedent en cap altra espècie, perquè la diferencia el llenguatge i l’agricultura».

Per a Bickerton aquest dos aspectes «han forçat el canvi en la nostra forma de vida». El catedràtic ha analitzat els canvis que s’han produït entre les civilitzacions antigues i modernes, i ha arribat a la conclusió que mentre que les societats antigues eren fluides, les possessions personals no existien, les terres eren obertes i la comunitat es coneixia, les societats modernes són tot el contrari. Bickerton creu que aquesta situació fa que l’home sigui incapaç de donar resposta a les guerres i a les injustícies, com si fos «un primat que viu en un formiguer».

Per a Bickerton, el llenguatge és el que ens pot ajudar a imaginar altres mons i ens fa ser capaços de trobar una altra via. Ha explicat que «la línia evolutiva de l’home s’ha vist distorsionada com no ha passat amb cap altre espècie» i ha afegit que «estem subjugats perquè el sistema de superpoblació i els avanços tecnològics estan precipitant aquesta situació». Bickerton creu que «cal entendre que el primat, al formiguer, seguirà sent un primat, i per això és important salvar les virtuts del primat i el formiguer».