Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Actualitat > Notícies > Joan Rigol: «Un país avança quan és capaç de compartir una xarxa de valors»

NOTíCIES

Últimes notícies

notícies anteriors



Últimes notícies
 

24 / 07 / 2004
Joan Rigol: «Un país avança quan és capaç de compartir una xarxa de valors»

L'expresident del Parlament de Catalunya ha destacat que «el ciutadà ha de deixar de ser l'individu que paga impostos per passar a desenvolupar una responsabilitat pública».

Joan Rigol, expresident del Parlament de Catalunya ha manifestat avui en el Diàleg «La riquesa ètica de les nacions» que «un país avança quan és capaç de compartir una xarxa de conviccions, de valors». En aquest sentit ha apuntat que «la política no és un producte que ha de vendre's cada quatre anys, és una vinculació del polític en relació amb el seu propi país. Si es converteix en una tecnocràcia que modela una sèrie de preferències basades en les enquestes d'opinió, no anirem enlloc».

Igualment ha assenyalat que «els polítics han de ser responsables de veure a llarg termini, i encara que els partits polítics es trobin millor en la confrontació, no han de tenir por de compartir amb l'altre».

«L'Administració pública pot relacionar-se amb la societat de dues maneres: com a clients o com a ciutadans», ha expressat Rigol en els Tallers de bones pràctiques: «Ètica, política i administració pública». Segons les seves paraules, «si ho fem com a clients només els hem de donar uns bons serveis, si l'administració pública tracta els individus com a ciutadans, llavors els pot demanar una coresponsabilitat». Ha conclòs que «aquí és on resideix l'ètica de l'administració: si els tracto com a ciutadans, els puc demanar un civisme actiu, amb més participació».

Ha dit a més que «perquè una nació sigui rica necessita una sèrie d'elements, però l'ètica és la mateixa riquesa de les nacions, i només en el marc de l'ètica les persones podem donar el millor de nosaltres mateixos».

Així mateix ha subratllat que «la correspondència de drets i deures fa que incrustem l'ètica en l'edifici institucional del país. El ciutadà deixa de ser aquell que només paga impostos i passa a desenvolupar el seu paper dins de la mateixa responsabilitat pública». En aquest sentit ha recalcat que «la política no és sols donar serveis públics, sinó també cal exigir correspondència als ciutadans, per això s’ha d’exigir moralitat en la política».

Per part seva Fred Olav Sorensen, conseller de l'ambaixada noruega davant la Comissió Europea, ha dit que «un govern no aconseguirà mai actituds ètiques mitjançant accions repressives, el que ho aconseguirà serà l'existència d'una cultura de l'ètica». En aquest sentit ha assegurat que «la transparència és bàsica per a l'ètica i per a un comportament ètic dels governs».

Sorensen, que va ser membre de la comissió de valors humans establerta pel govern noruec del 1988 al 2001 per incidir en els valors de diferents grups socials en aquell país, ha apuntat que «en la gestió pública es treballa sota dos dilemes, el de la lleialtat versus la integritat personal i el segon, entre l'interès públic i el privat».