Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Actualitat > Notícies > Bruce Lawrence: «Totes les religions tenen potencial per ser fonamentalistes, però no totes ho són»

NOTíCIES

Últimes notícies

notícies anteriors



Últimes notícies
 

28 / 07 / 2004
Bruce Lawrence: «Totes les religions tenen potencial per ser fonamentalistes, però no totes ho són»

La sessió plenària del Diàleg «Globalització, identitat, diversitat» ha analitzat la identitat cultural en un món global

El professor d’Història comparada de les religions de la Duke University, Bruce Lawrence, ha parlat del fonamentalisme religiós i la identitat religiosa des d’una perspectiva comparada. Lawrence ha explicat que el fonamentalisme «és una ideologia i una visió del món que no es pot etiquetar i a la qual no es pot atorgar identitat». Per contra, la identitat «demana que sigui definida». En aquest sentit Lawrence creu que «tant el fonamentalisme religiós com la identitat religiosa contrasten».

Per al professor de la Duke University, el fonamentalisme religiós «sempre ha estat religiós i col·lectiu, mai no hi ha hagut ni hi haurà un fonamentalisme religiós individual. No hi ha fonamentalistes sense fonamentalisme». En relació amb la identitat religiosa, Lawrence ha afirmat que «és un conjunt d’identitat més àmplia, és a dir, la identitat pot incloure la religiosa, però no únicament la religiosa».

Lawrence ha afegit que els fonamentalismes religiosos «estableixen fronteres conceptuals i territorials, marquen els que estan dins com a feliços i amb possibilitats de salvació». Així i tot, la frontera entre la banalitat i el fonamentalisme és confosa, ha explicat Lawrence. «Totes les religions tenen potencial per ser fonamentalistes, però no totes ho són», ha afirmat.

D’altra banda, també ha explicat que «en el fonamentalisme la revelació és superior a la raó». En relació amb les noves tecnologies, Lawrence ha dit que els fonamentalistes «les accepten però refusen la modernitat, que és el projecte de la Il·lustració en majúscules».

Lawrence creu que «cal analitzar què és l’islam en el temps i amb el pas del temps, més enllà del terror de Bush i Bin Laden». «És necessari analitzar l’islamisme desmarcant-nos de la polèmica creada pels mitjans després de l’11-S», ha afegit Lawrence.

El professor i director del Center for Middle Eastern Studies, Nezar Alsayyad, ha parlat de la identitat i la dominació cultural en aspectes com l’arquitectura. Per a Alsayyad en molts països subdesenvolupats «és més important l’aspecte del món modern que les seves comoditats». Alsayyad ha mostrat algunes de les diapositives que revelen com alguns països del Tercer Món copien l’arquitectura i l’urbanisme del Primer Món. Així doncs, «les ciutats del món s’estan homogeneïtzant cada cop més».

Alsayyad ha parlat de tres fases d’urbanisme. En primer lloc s’ha referit a les comunitats tradicionals d’abans del colonialisme que van construir els assentaments en relació amb el medi natural. En segon lloc, la fase del colonialisme basada en la relació amo-criat i on els colonialistes imposaven el seu model d’assentament. En tercer lloc, Alsayyad ha fet referència al postcolonialisme, en què «els països colonitzadors imposaven la seva manera de construir i xocaven amb la cultura dels pobles».

«Als països del Tercer Món molts governs van veure que una manera d’emular l’Estat-nació era crear habitatge social, construint gratacels enmig del desert», ha afegit Alsayyad.

Per al professor, «per entendre el fenomen de l’urbanisme hem d’entendre el problema de la identitat nacional». En aquest sentit, ha explicat Alsayyad, «alguns arquitectes van rebutjar el model de construcció occidental i van iniciar una via arquitectònica basada en històries inventades per crear una cultura nacional».

A més, Alsayyad ha parlat d’algunes conductes: «El que anomeno modernitat medieval es refereix a l’apropiació de pràctiques del Primer Món per part del Tercer Món». El director del Center for Middle Eastern Studies ha explicat també que actualment Europa occidental «viu en el concepte d’apuntar-se a la cultura de “l’altre” i celebrar-ho des de la col·lectivitat».

Per al Alsayyad, «el respecte pel passat ha d’incloure l’assumpció del llegat urbà colonial». El professor ha dit que «la globalització és el procés pel qual el món es converteix en model econòmic interconnectat pel capitalisme, i aquest beu de la construcció de la diferència».

Alsayyad veu la cultura «com el paradigma que explica la diferència com a forma de veure l’altre». Ha afegit que amb el temps «la identitat colonitzadora és més inclusiva, mentre que la identitat dels natius cada cop és més exclusiva, sobretot en relació amb l’origen ètnic i la religió».