Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Actualitat > Notícies > David Held: «La globalització no significa el final dels estats, sinó una nova forma de poder»

NOTíCIES

Últimes notícies

notícies anteriors



Últimes notícies
 

26 / 07 / 2004
David Held: «La globalització no significa el final dels estats, sinó una nova forma de poder»

David Held, professor de ciència política de la London School of Economics, ha apuntat que la globalització de les comunicacions no és el mateix que la globalització de la cultura. Emilio Ontiveros, catedràtic d'Economia de la Universitat Autònoma de Madrid, ha parlat sobre la necessitat que existeixin agents de vigilància que puguin prevenir les crisis econòmiques i impedir la seva propagació.

David Held, professor de ciència política de la London School of Economic (LSE), ha assegurat aquest matí en el Diàleg «Globalització, identitat, diversitat» que «la globalització no significa el final dels Estats, sinó una nova forma de poder». D'acord amb la seva intervenció, l'era de la globalització «no redueix el poder els polítics, sinó que complica les seves tasques».

En la seva intervenció «La globalització: una avaluació empírica i una interpretació analítica», Held ha fet referència al fet que històricament l'home ha estat viatjant, migrant, i només després de les guerres mundials aquest procés s'ha interromput, per tornar a reprendre's en l'actualitat. D'acord amb les seves paraules, l'última dècada ha estat la de major expansió de les cultures i les idees. Ha aclarit, no obstant això, que la globalització de les comunicacions no significa la globalització de la cultura.

Segons la seva opinió, l'actual era de globalització es caracteritza per «l'aparició d'una política territorial, una governança que combina allò local amb allò global, la desterritorialització de la presa de decisions, el desenvolupament del dret internacional, l'aparició de noves relacions de treball i la transnacionalització de la política».

Aquestes característiques es donen «en un context dirigit pel mercat i dominat per la ideologia neoliberal», ha precisat, i ha conclòs que «els problemes globals han de ser resolts de manera global, no unilateralment».

Emilio Ontiveros, catedràtic d'Economia de la Universitat Autònoma de Madrid, en la seva intervenció en el Diàleg «Globalització, identitat, diversitat», ha apuntat que en el procés de globalització «a uns països els ha anat bé i a d’altres no, mentre que el món és molt més vulnerable que fa trenta anys. Aquesta vulnerabilitat es deu al fet que les crisis són més freqüents, hi ha major diversitat de tipologia de crisis i el teatre d'operacions d'aquestes crisis són els països en desenvolupament».

Ha apuntat com a característica essencial d'aquesta etapa «la facilitat de propagació de les crisis, com a resultat del desenvolupament de les tecnologies de la informàtica i les comunicacions». En aquest sentit, ha insistit en la conveniència que existeixin agents de vigilància que alertin sobre crisis i evitin la seva propagació, és a dir, mecanismes de gestió de crisis.

En la seva ponència «La globalització financera: mite i realitat» Ontiveros ha aclarit que, «encara que no hi hagi fronteres i es doni prioritat a la integració monetària, no cal pressionar els països perquè liberalitzin el seu mercat financer; han de crear-se mecanismes que assegurin l'equitat i les institucions han d'intentar estendre els seus beneficis».