Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Actualitat > Notícies > Fernando Henrique Cardoso: «La globalització ha de ser una actitud d’acceptació de l’altre»

NOTíCIES

Últimes notícies

notícies anteriors



Últimes notícies
 

29 / 07 / 2004
Fernando Henrique Cardoso: «La globalització ha de ser una actitud d’acceptació de l’altre»

L’expresident del Brasil ha apuntat avui en la intervenció del diàleg «Globalització, identitat, diversitat» que el món es troba en una situació pitjor del que un pensa perquè no hi ha cap tipus d’ordre

Fernando Henrique Cardoso, expresident del Brasil i professor de Ciències Polítiques de la Brown University (Estats Units) ha dit que «la globalització no pot continuar sent un pacte entre estats, perquè és insuficient, sinó que ha de ser una actitud d’acceptació de l’altre i això de passar necessàriament per la força de l’opinió pública i els mitjans».

En la presentació d’aquest matí, Henrique Cardoso ha remarcat que «el món no s’integra de manera homogènia, ja que les regles de la globalització tan sols són econòmiques i no tenen en compte l’educació, la sanitat i altres esferes socials. Per tant, la globalització no s’ocupa d’aquesta part del món que no es regeix per aquestes normes».

En la sessió «La mediació política entre la globalització i la identitat», el reconegut estudiós brasiler ha apuntat que «s’està formant una societat civil global caracteritzada per l’aparició d’organitzacions no governamentals, una mena d’esglaó entre la societat civil i els estats». En aquest sentit, ha assenyalat que «des del punt de vista polític la globalització afecta les regles de poder, fins i tot en països no globalitzats, cosa que desemboca en nacionalismes retrògrades, estatisme, defensa de fronteres, és a dir, apareixen ideologies regressives com a resposta a aquesta situació».

Per a Henrique Cardoso «governar actualment és molt difícil perquè els estats han de respondre a les pressions externes de la globalització i, al mateix temps, a les demandes internes dels seus països, cosa que provoca contradicció i duplicitat».

En l’exposició «És possible un govern mundial?», l’expresident del Brasil ha advocat a favor de la «cerca de més espais públics, no tan sols les institucions que existeixen avui». També ha subratllat que el món es troba en una situació pitjor del que un pensa perquè no hi ha cap tipus d’ordre: el Banc Mundial, l’FMI i el G-7 a la llarga són G-1, és a dir, Estats Units, i en el fons els Estats Units són la secretaria del tresor».

De la mateixa manera també ha subratllat que l’Organització Mundial del Comerç (OMC) és una de les poques institucions internacionals en què existeix un espai per tal que els països en vies de desenvolupament puguin aconseguir alguna cosa. També ha esmentat que «l’ONU depèn cada vegada més de la societat civil i no dels estats».