Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Actualitat > Notícies > Manuel de Solà-Morales (Arquitecte): “El perill màxim de les nostres ciutats és la segregació”

NOTíCIES

Últimes notícies

notícies anteriors



Últimes notícies
 

10 / 09 / 2004
Manuel de Solà-Morales (Arquitecte): “El perill màxim de les nostres ciutats és la segregació”

L’arquitecte català Manuel de Solà-Morales ha explicat la seva tesi sobre arquitectures contra les ciutats en el Diàleg “Ciutats i ciutadans del segle XXI”

L’arquitecte i urbanista Manuel de Solà-Morales ha afirmat que “és molt difícil establir diferències a nivell intel·lectual o conceptual entre ciutat i arquitectura”. Solà-Morales ha explicat que “la ciutat és arquitectura, i si aquesta no és arquitectura de ciutat, llavors no existeix”. Solà-Morales ha reconegut que “administrativament, professionalment o pedagògicament entenc que s’hagin establert límits entre l’una i l’altra”.

Per a l’arquitecte català “sovint es creu que l’arquitectura contemporània no fa bones ciutats, però poques vegades es pensa que la ciutat contemporània no és capaç de produir arquitectures adequades”.

Solà-Morales s’ha referit a la relació entre global i local. Per a l’arquitecte “la ciutat representa allò local, retransmet allò específic, la complexitat, mentre que l’arquitectura representa allò global”. En aquest últim cas, Solà-Morales ha defensat que “l’arquitectura es refereix a les idees, la força, l’emoció, la intel·ligència, la comprensió del món i la superació humana i, per tant, transmet continguts universals”.

L’arquitecte ha dit que “l’element fonamental de les ciutats contemporànies és la interacció, la mobilitat”. Per a Solà-Morales la ciutat “és el lloc on tothom es mou contínuament i, per contra, el camp està quiet”. L’arquitecte barceloní ha afirmat que “aquesta mobilitat s’ha accelerat en el últims anys”.

Solà-Morales ha manifestat que “el perill màxim de les nostres ciutats no és la dispersió o la congestió sinó la segregació”. L’arquitecte ha definit la segregació “com la consolidació en paquets de funcions que tendeixen a tancar-se en si mateixos creant espais per a rics i pobres, zones d’oficines i zones d’habitatges”.

En aquest sentit, Solà-Morales ha criticat la futura Ciutat Judicial que es construeix a l’Hospitalet, de la qual ha dit que “és essencialment antiurbana”. Una altra de les crítiques que ha llançat Solà-Morales “és la arquitectura industrial que ha quedat expulsada en llocs desconeguts de la ciutat on no tenen ni lloc ni forma quan podrien coexistir a la ciutat”. A més, Solà-Morales ha parlat dels equipaments públics que també pateixen aquesta segregació. L’arquitecte s’ha referit als hospitals, escoles i poliesportius que són “lletjos i antiurbans”. Pel contrari, Solà-Morales ha defensat “el Museu Guggenheim de Bilbao perquè és molt urbà i s’integra en la ciutat”.

L’arquitecte de l’Illa Diagonal, ha parlat de l’arquitectura de luxe o de fama com “aquella que es justifica sobre sí mateixa, que es mira el melic, una arquitectura que busca la justificació per allò sorprenent o publicitari”. Solà-Morales creu que “aquest tipus d’arquitectura és en part provocat per la competència entre ciutats que volen aparèixer en els mercats turístics i publicitaris”. “Molts polítics, promotors i institucions utilitzen l’arquitectura com a reclam”, ha afirmat.

L’arquitecte ha precisat que “la idea que ciutats com Barcelona s’han fet a glops pels diversos esdeveniments com les exposicions universals i els Jocs Olímpics no és veritat històricament”. A més, per a Solà-Morales aquesta concepció “simplifica la idea de ciutat”. Per a l’arquitecte “la urbanitat d’un nou edifici es demostra en si realment lluita en contra de la segregació”.

Solà-Morales ha explicat que en la discussió de les alçades dels edificis que trenquen amb el perfil de la ciutat “s’oblida el seu impacte en el sòl”.