Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Actualitat > Notícies > Jaime Lerner (Arquitecte): «La ciutat no és un problema sinó que conté la solució per a tot»

NOTíCIES

Últimes notícies

notícies anteriors



Últimes notícies
 

09 / 09 / 2004
Jaime Lerner (Arquitecte): «La ciutat no és un problema sinó que conté la solució per a tot»

El diàleg «Ciutats i ciutadans del segle XXI» ha analitzat aquest matí la relació entre l’urbanisme i el poder

L’urbanista i arquitecte brasiler Jaime Lerner, ha explicat que els projectes es duen a terme «quan hi ha voluntat política, una visió solidària i, el més important, quan s’organitza una equació de corresponsabilitat». Per a Lerner «la ciutat és una estructura de treball entre els assentaments humans i l’activitat econòmica». Lerner considera que el problema es troba en el fet que «la majoria de països han donat més importància a l’activitat econòmica que no pas a les persones». Per això, ha afirmat «que la ciutat no és un problema sinó una solució perquè s’hi troben les respostes a tot: al treball, a l’habitatge, al transport».

Lerner ha estat optimista i ha dit que «qualsevol ciutat pot fer grans avenços en matèria urbanística en menys de dos anys». Segons l’arquitecte, la rapidesa en els projectes és important. En relació amb el transport, ha dit que «no ho podem tenir tot: metro, cotxes, autobusos, sobretot quan lluiten pel mateix espai. El cotxe és com la nostra sogra mecànica: hi hem de tenir una bona relació però no podem permetre que ens condueixi la vida». El brasiler ha manifestat irònicament «que no estic en contra dels cotxes, de fet, el meu millor amic en té un».

Per dur a terme un projecte amb celeritat, Lerner ha explicat que «és important proposar un escenari, una idea que la majoria entengui com a desitjable i, si s’entén com a desitjable, ajudaran a fer-la realitat. Cal proposar un escenari, sinó a les ciutats no existiran les prioritats».

Lerner ha fet referència a l’antic president de Portugal, Mario Soares, que va dir que «cal globalitzar la solidaritat». Per a l’urbanista «cal veure les ciutats com a refugis de la solidaritat».

En relació amb els costos i les polítiques econòmiques Lerner ha dit que «atendre la gent i les necessitats que tenen no costa res si es compara amb el que és per al casino mundial de l’especulació financera». I ha afegit que «cal integrar el sector informal al formal».

Lerner ha conclòs afirmant que «la gent no coneix les seves ciutats, cosa que no passa a Barcelona. Aquesta ciutat pot fer grans contribucions amb la seva bellesa a tot el món».

L’arquitecte italià Maurizio Marcelloni ha explicat, en la seva intervenció, «que la crisi del plantejament urbà és una crisi del poder polític», i ha dit que «existeix una relació directa entre la ciutat construïda i la ciutat política».

Marcelloni ha manifestat que «així com abans la ciutat estava organitzada i era dinàmica, avui dia els dos conceptes se superposen i no entren en la dinàmica tradicional del govern». L’italià ha afirmat en aquest sentit que «hi ha una fragmentació del poder i és necessari molt de temps per modificar aquesta dinàmica de poder». Marcelloni pensa que això provoca incertesa i inestabilitat en les institucions.

El professor de la Universitat de la Sapienza ha parlat d’un pla urbà que es duu a terme a la ciutat de Roma i que es basa en «un pla global i en diferents projectes que es van adaptant al primer». Marcelloni ha afirmat que «a Roma hi ha molta relació amb els municipis veïns: no s’ha pogut dialogar per crear un govern superior però hi ha la tendència política per assumir aquesta qüestió».

El problema per a Marcelloni és que «l’aparell polític formal es troba en crisi, la ciutat ha d’urbanitzar noves modalitats per assumir decisions. A més, aquesta nova necessitat es planteja a nivell micro i macro del govern urbà».

Per a l’arquitecte «hi ha una nova política informal que emergeix i que serà la base d’aquesta dimensió micro». El professor considera que «la política actual no assumeix la ciutat com a lloc de conflicte i intenta eludir-los».

Marcelloni pensa que «el poder de l’urbanista és important perquè els alcaldes han preferit tractar directament amb l’arquitectura», i ha dit que «hi ha certa resistència a la innovació per part de l’estat i la burocràcia».