Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Actualitat > Notícies > François Barré: «Hi ha una crisi de l’espai públic»

NOTíCIES

Últimes notícies

notícies anteriors



Últimes notícies
 

08 / 09 / 2004
François Barré: «Hi ha una crisi de l’espai públic»

Diversos experts han analitzat l’espai col·lectiu com a marc d’identitat en el diàleg «Espai urbà col·lectiu: noves perspectives»

L’antic president del centre Pompidou de París, François Barré, ha parlat de l’espai públic en la relació amb l’art. En aquest sentit, Barré ha dit que «hi ha una crisi de l’espai públic: abans les arts eren una forma, un dibuix de la ciutat formada per valors dominants i, avui dia, les úniques grans edificacions de nova construcció són els museus». «El poder té por dels signes del poder», ha afegit per explicar que «aquesta debilitat i dificultat per crear aquests símbols de l’espai públic tenen a veure amb l’afebliment del vessant polític».

Segons Barré existeix una «privatització individual del caràcter de l’espai públic». A més, també ha explicat que hi ha «una crisi del temps, ja que s’ha passat dels temps de la modernitat a la immediatesa d’Internet; una contradicció del caràcter temporal de la ciutat».

Barré ha explicat que «avui es porta l’urbanisme del pretext: es construeix amb el pretext d’un esdeveniment determinat».

Per a Barré «el més important ara no són els subjectes sinó les ciutats i el que cal és treballar la relació amb l’espai públic». L’antic president del Centre Pompidou considera que «cal treballar l’estètica de la tensió i de la ruptura: és important donar forma a les ciutats per entendre-les, encara que les formes siguin obertes i il·limitades».

Barré pensa que la contribució dels artistes en aquestes noves ciutats és molt important perquè «tendeixen a viure d’esquena a aquesta part de la ciutat que va més enllà del casc urbà, l’artista s’ha d’ocupar de la ciutat difusa, ha de ser revelador de l’espai col·lectiu».

L’arquitecte Beth Galí, ha parlat de la implantació de les escultures a la ciutat. Per a Galí «vivim un moment de gran mestissatge en què cada vegada és més difícil traçar els termes de l’arquitectura, el paisatge i l’art».

Galí és de l’opinió que «l’escultura menja terreny a l’arquitectura, però l’arquitecte ha d’entendre el projecte de l’artista i no quedar-se tan sols amb la qüestió estètica i viceversa»

Galí ha parlat de la improvisació com «l’inici de la creació». A més, Galí ha parlat de la relació entre ciutat i art. Per a l’arquitecte, tots dos tenen en comú la seva capacitat d’emocionar i la seva col·lectivitat.