Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Actualitat > Notícies > Jean-Louis Cohen, arquitecte: «El problema de les grans ciutats és que hi ha molt espai perdut»

NOTíCIES

Últimes notícies

notícies anteriors



Últimes notícies
 

09 / 09 / 2004
Jean-Louis Cohen, arquitecte: «El problema de les grans ciutats és que hi ha molt espai perdut»

Les «141 preguntes» del Fòrum (123): «La ciutat, espai per sobreviure o per conviure?» L’arquitecte Jean-Louis Cohen, director del diàleg «Espai urbà col·lectiu: noves perspectives», ha dit que les ciutats «són el producte humà més complex que mai s’ha creat» i que cal trobar el model de democràcia metropolitana més adient. S’ha referit a la «solidaritat entre l’aglomeració» quan ha parlat de la població de la perifèria que no pot prendre decisions que afecten els centres urbans «malgrat hi passen gran part de la seva vida». Ha raonat que els desplaçaments llargs, d’entre dues i quatre hores diàries, «empobreixen la possibilitat d’actuar en la vida urbana» i ha ressaltat que les ciutats han d’evitar la «bombolla turística» que sobrecarrega certs barris i n’oblida d’altres

Jean-Louis Cohen, arquitecte i professor a les universitats de París i Nova York, ha destacat aquest vespre a l’Escenari de la Haima que «les grans ciutats són, alhora, el millor i el pitjor; són el producte humà més complex que mai s’ha creat, on es determinen zones d’exclusió i zones de trobada». En qualsevol cas, ha subratllat que hi ha una realitat incontestable: «Per primera vegada a la història, en les ciutats hi ha més població que en les zones rurals. La gran ciutat és el destí de gran part de la humanitat.»

Per a Jean-Louis Cohen, l’excés de població no és la dificultat principal de les concentracions urbanes: «El problema de les grans ciutats és que hi ha molt espai perdut; aquesta densitat insuficient causa excessives distàncies socials.» Segons l’opinió del professor cal trobar el model de democràcia metropolitana més adient. S’ha referit a la «solidaritat entre l’aglomeració» quan ha parlat de la població de la perifèria que no pot prendre part en els processos de canvi que afecten els centres urbans «malgrat hi passen gran part de la seva vida». En concret, ha esmentat un barri del centre de París que compta amb 50.000 habitants però que cada dia rep més de 800.000 persones: «Qui ha de prendre les decisions? Els 50.000 empadronats i votants, sense tenir en compte els altres 800.000? Ara per ara, és una pregunta sense resposta», ha conclòs.

Ha manifestat que els desplaçaments llargs, d’entre dues i quatre hores diàries, que han d’efectuar les famílies amb menys recursos econòmics, «empobreixen la possibilitat d’actuar en la vida urbana». També ha explicat que moltes persones tenen problemes per contribuir al desenvolupament de la ciutat perquè no disposen de temps per fer-ho o per informar-se prou: és molt difícil que puguin contribuir: «La convivència hauria d’obligar els experts municipals a parlar amb tothom i, així, superar les desigualtats que generen les distàncies socials i culturals. No obstant això, cal admetre que es necessiten molts especialistes per gestionar les grans ciutats i que el llenguatge de l’arquitectura dificulta encara més l’objectiu ideal».

Defensor dels transports urbans i dels perifèrics, ha parlat de Londres, «que gaudeix de la imatge de ciutat civilitzada». Ha explicat que la part moderna es va construir horitzontalment, creant distàncies enormes, però que no hi ha problemes gràcies a un «sistema d’integració formidable». També ha reconegut l’èxit que han suposat les restriccions decretades en el centre la ciutat: «La densitat del trànsit ha disminuït; els taxis i els autobusos circulen més de pressa i hi ha més recursos per millorar el transport públic. És una solució que s’ha de tenir en compte».

Pel que fa al turisme, Jean-Louis Cohen ha dit que no pot imaginar-se cap ciutat tancada a la primera indústria mundial: «A la Xina ja s’ha autoritzat la possibilitat que els ciutadans puguin viatjar lliurement a l’estranger, circumstància que multiplicarà el nombre total de turistes». Després de recordar els importants ingressos que genera aquesta activitat econòmica, ha recalcat que es tracta d’evitar la «bombolla turística» que sobrecarrega certs barris i n’oblida d’altres: «Cal que la gent que vingui de fora pugui descobrir els atractius que els ofereixen tots els barris de la ciutat. No pot ser que, com passa a Venècia, els turistes es concentrin en tan sols tres carrers».