Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Actualitat > Notícies > Andrés Allamand: «Si una democràcia no pot resoldre la problemàtica de la pobresa és que és incompleta»

NOTíCIES

Últimes notícies

notícies anteriors



Últimes notícies
 

22 / 09 / 2004
Andrés Allamand: «Si una democràcia no pot resoldre la problemàtica de la pobresa és que és incompleta»

La primera sessió del diàleg «Contribuint a l’Agenda Global» ha analitzat la relació entre la democràcia i la pobresa al món

El consultor del Banc Interamericà de Desenvolupament (BID) de Xile, Andrés Allamand, ha explicat en la seva intervenció que «si una democràcia no és capaç de resoldre la problemàtica de la pobresa és que és una democràcia incompleta, ferida». Allamand ha criticat «la fal·làcia autoritària que pressuposa que alguns països pobres han patit moments de desenvolupament perquè han viscut dictadures». També ha afegit que «tradicionalment s’ha dit que les dictadures són necessàries per aconseguir el desenvolupament».

Andrés Allamand ha apuntat que avui dia que la democràcia s’ha estès als països pobres «tolera cada vegada més la pobresa». «El que és clar és que les dictadures no produeixen una millora en la reducció de la pobresa, i tampoc a l’inrevés», ha afegit.

Per al consultor del BID de Xile la solució és «posar ordre en les polítiques econòmiques, reconèixer l’extensió i el dret a la propietat i posar ordre a la política». En aquest sentit, Allamand ha posat l’exemple de Xile i ha dit que «des de 1990 fins a l’actualitat s’ha reduït la pobresa del 40% al 20%. La singularitat d’aquest fet és que la política xilena funciona molt millor».

Allamand ha recordat que «Xile té un sistema per mesurar la pobresa de gran qualitat. El combat contra la pobresa està despolititzat». Per al consultor xilè «la democràcia té millors opcions per posar fi a la pobresa perquè té el vigor de la política econòmica correcta». Finalment ha assenyalat que està convençut que «el sistema electoral ha d’incloure totes les veus».

L’assessora especial en matèria de reducció de la pobresa i de les xarxes de gestió econòmica del Banc Mundial, Deepa Narayan, ha explicat que en el cas de la pobresa no es té en compte l’elecció i que «l’aplicació de les decisions significa tenir competències». Narayan ha dit que «els miracles i els desastres es produeixen amb més freqüència en les dictadures que en les democràcies» i ha apuntat que «l’autoritarisme no comporta un creixement econòmic».

Per a Narayan la duració d’una democràcia és important perquè «com més estable és la democràcia més eficaç és la política per eradicar la pobresa».

La representant del Banc Mundial ha manifestat que «les eleccions han estat sempre el símbol de la democràcia, però que hi hagi eleccions no significa que la democràcia funcioni correctament». La democràcia implica llibertats civils i responsabilitat del govern davant els ciutadans. Així, ha posat l’exemple de l’Índia, en què «hi ha llibertat política però no llibertat d’oportunitats, moltes persones continuen sent vulnerables». Narayan considera que «la informació és la clau, la societat civil té el paper crucial per dissenyar polítiques i millorar la situació».

El director del Centre de Governabilitat Democràtica d’Oslo i representant del Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament, Georges Nzongola-Ntalaja, ha posat l’exemple de països com Angola i Gabon que «malgrat les reserves de petroli tenen règims autoritaris». Nzongola-Ntalaja ha dit que en aquests casos «els governs no es preocupen de la població i dilapiden la riquesa del país».

Nzongola-Ntalaja ha defensat l’accés a la informació de la ciutadania i també l’accés als serveis públics. El representant del PNUD ha parlat del deute extern i ha dit que «és causa de polítics irresponsables i projectes ambiciosos». En aquest sentit, ha explicat que «la comunitat internacional té la possibilitat de solucionar els problemes de corrupció».

D’altra banda, el cap de divisió d’Estat, Gobernabilitat i Societat Civil del BID, Edmundo Jarquín, ha explicat que «la història d’Amèrica Llatina no és la d’una democràcia amb pobresa sinó la d’un segle d’autoritarisme amb un creixement econòmic, però, que no ha resolt el problema de la pobresa». Per a Jarquín, «Amèrica Llatina creix poc i es distribueix pitjor».

Jarquín opina que el problema ha estat «que les democràcies han heretat el deute extern, s’han enfrontat als xocs externs i pateixen un xoc ideològic associat al Consens de Washington».

Segons Jarquín «no hi pot haver democràcia en estats minusvàlids, cal inversió de capital i infraestructures». El membre del BID ha explicat que «els tres països de major tradició democràtica d’Amèrica Llatina són Xile, Uruguai i Costa Rica, que a la vegada són els que superen la mitjana d’ingressos per càpita del continent, segons l’índex de pobresa del PNUD». Jarquín ha apuntat «que aquests països aconseguiran l’objectiu del mil·lenni de derrocar la pobresa al 2015, però no ho aconseguiran els altres països de l’Amèrica Llatina». Finalment, ha posat l’exemple de la crisi argentina i ha dit que «va ser una errada política i no econòmica», i ha fet un paral·lelisme entre la situació d’alguns països africans i llatinoamericans.