Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Actualitat > Notícies > El diàleg «Contribuint a l'agenda global» aborda els temes del comerç just, la participació democràtica i la corrupció

NOTíCIES

Últimes notícies

notícies anteriors



Últimes notícies
 

24 / 09 / 2004
El diàleg «Contribuint a l'agenda global» aborda els temes del comerç just, la participació democràtica i la corrupció

Dins del marc del Diàleg “Contribuint a l’Agenda Global”, un dels itineraris de les sessions ha abordat el tema del comerç just, que és una forma de transacció comercial que pretén minimitzar els efectes de la globalització i el lliure comerç en els productors dels països pobres. Paola Ghilliani, directora general de Max Havelaar Foundation, ha explicat en el Fòrum els reptes als quals s'enfronta aquest tipus de comerç, que en l'últim any ha crescut entre un 30% i un 40%. «Els consumidors reclamen més transparència. Volen saber com es produeixen i quins efectes per a l’entorn tenen els productes que adquireixen».

L'organització que Ghilliani dirigeix se centra en dues tasques fonamentals: obrir nous mercats que mantinguin unes condicions comercials equitatives i controlar que els productes que s'acullen a l'etiqueta de “comerç just” compleixin les normes internacionals. El ràpid creixement del comerç just planteja noves necessitats, com millorar els sistemes de control i aconseguir integrar totes les parts implicades en la presa de decisions sense disminuir l'eficàcia del sistema de treball. Segons Ghilliani, el que el comerç just pretén en últim terme és posar l'economia al servei dels éssers humans i no els éssers humans al servei de l'economia, com passa en l'actualitat.

D’altra banda, Nitin Desai, membre del Procés d'Hèlsinki sobre Globalització i Democràcia, ha abordat el sentiment de desconnexió que la globalització causa entre els ciutadans. Una desconnexió que es manifesta entre els països del Nord i del Sud; entre la societat civil, que surt al carrer perquè no se sent escoltada pels governs i en unes relacions internacionals poc democràtiques, portades a terme pels poders executius dels governs, en lloc del poder que realment representa el poble, el parlament. Desai ha apuntat que el Procés d'Hèlsinki promou la integració dels parlaments en els processos de decisió internacional. «Volem que els que prenen decisions rendeixin comptes al poble. Els parlaments serien molt útils en aquest sentit, perquè haurien d'exigir responsabilitats als que decideixen». Heidi Hautala, també membre del Procés d'Hèlsinki, ha subratllat aquesta necessitat de control per part dels ciutadans de les institucions internacionals que ara funcionen sense cap tipus de control: «Els diputats han d’organitzar-se a nivell internacional i ser un vincle entre la societat civil i les institucions internacionals».

John Makumbe, representant de Transparency International, ha comentat la feina de la institució, que publica anualment la classificació dels països més corruptes del món. «La corrupció és una conspiració contra el poble. Treu als pobres els recursos que haurien de servir per al seu desenvolupament», ha expressat, assenyalant també la contradicció que suposa que els països rics del nord apareguin en la classificació com els més nets en matèria de corrupció, però que siguin el destí on s'amaguen els diners dels corruptes dels països més pobres.

Makumbe ha assenyalat l'estreta relació entre la corrupció i el mal govern, la pobresa i els atacs als drets humans. «La millor forma de lluitar contra la corrupció és la democràcia. La corrupció elimina la transparència. És impossible eradicar la pobresa sense afrontar primer la corrupció», ha conclòs.