Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Actualitat > Notícies > L'economista Daniel Cohen sosté que es necessiten “desesperadament” institucions mundials que controlin els mercats financers

NOTíCIES

Últimes notícies

notícies anteriors



Últimes notícies
 

25 / 09 / 2004
L'economista Daniel Cohen sosté que es necessiten “desesperadament” institucions mundials que controlin els mercats financers

A mesura que avancen els debats del Diàleg “Del Consens de Washington a una nova governança global” proliferen les opinions manifestament favorables a la creació o enfortiment d'òrgans reguladors de la globalització econòmica. Avui ha pres partit l'economista Daniel Cohen a través de la seva ponència “Cap a un nou modus operandi del sistema financer mundial”. “Necessitem desesperadament institucions mundials que controlin els mercats financers”, ha afirmat el professor de la Universitat de París.

Segons Daniel Cohen, la tasca dels mercats financers és aportar capital allà on no n’hi ha i mitigar els riscos a què s'enfronten les economies nacionals encara que, paradoxalment, els diners no s'acosten als països més pobres. Per això, Cohen ha establert com a prioritat la “bona governança” en aquestes zones per atreure inversions. “És en el bon mercat i en la seva falta d'integració on tenim problemes”, ha afirmat.

Cohen ha exposat que els mercats financers “fan molt poc” per abordar les “crisis silencioses” d'índole econòmic que, sistemàticament, cada tres anys i en combinació amb les catàstrofes naturals, assolen els països en vies de desenvolupament. “No es prenen les mesures que sí s'adopten amb les catàstrofes naturals” s'ha lamentat. En aquest camp, i per superar la volatilitat del preu dels béns de consum d'aquests països que condueix al fracàs dels reiterats intents d'estabilització, ha reclamat un càlcul estadístic de la mitjana del valor de mercat d'aquests béns en els últims 5-10 anys per “predir els seus preus, esmorteir les crisis i evitar les fallides”.

Una altra de les contradiccions dels mercats financers denunciada per Cohen és el que ha denominat “crisis en forma de profecies”. Ha afirmat que són les crisis de confiança dels mercats financers, fruit de la seva creença inicial en la no-solvència d'un país, les que condueixen a l'aplicació d'uns diferencials enormes en els interessos dels préstecs concedits. Un còctel que, segons Cohen, acaba provocant la fallida del país afectat davant la incapacitat d'afrontar el seu deute extern. “En molts casos, la càrrega de l'interès a pagar supera el benefici del creixement generat amb aquest capital prestat”, ha manifestat l'expert, que ha suggerit com a solució “la protecció dels recursos que han de servir per pagar el deute”. Cohen, partidari d'un Tribunal Internacional de Fallides, ha proposat que aquests països emetin bons sobirans amb clàusules d'acció col·lectiva, que servirien per “coordinar els creditors en cas de deute, assegurant una reacció ràpida si s'origina una fallida”. El professor de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, Jaume Ventura, ha aplaudit la iniciativa de Cohen encara que ha subratllat les dificultats provocades per la “dispersió” actual dels inversors en bons sobirans.

Regulació mobilitat laboral
Però l'al·legat de Cohen en pro de la regulació dels mercats financers ha trobat oponents. És el cas de Dani Rodrick, professor de la Universitat nord-americana de Harvard, per a qui “l'important és saber les prioritats nacionals en un marc internacional de suport, sense que les condicioni o reguli”, ha afirmat. Rodrick sí s'ha manifestat a favor de una normativa internacional que reguli la mobilitat laboral en resposta a la ponència anterior de l'hindú Deepak Nayyar, que ha equiparat la mobilitat dels professionals a la dels capitals. “Els actuals nivells socials als països avançats imposen restriccions a l'entrada de mà d'obra perquè l'Estat del benestar no es pot sostenir amb una migració liberalitzada”, ha dit en suport de Rodrick Paul Krugman, premi Príncep d'Astúries.