Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Actualitat > Notícies > Els economistes reunits al diàleg sobre el Consens de Washington alerten sobre la creixent desigualtat en la distribució de la renda

NOTíCIES

Últimes notícies

notícies anteriors



Últimes notícies
 

24 / 09 / 2004
Els economistes reunits al diàleg sobre el Consens de Washington alerten sobre la creixent desigualtat en la distribució de la renda

Intensa sessió del Diàleg “Del Consens de Washington a una nova governança global”, en què els economistes Olivier Blanchard, Alice Amdsen i Paul Krugman han desgranat diversos aspectes clau de l'economia mundial, com les assegurances d'atur i la protecció de l'ocupació, la transformació del desenvolupament i la desigualtat i la redistribució. Els experts han advertit de les conseqüències negatives de la progressiva desigualtat en la distribució de la renda, un fenomen que als Estats Units ha assolit proporcions “alarmants”, segons Krugman.

A més dels tres ponents, a la sessió hi han participat diversos economistes, com el premi Nobel Joseph Stiglitz, Daniel Cohen, Miguel Sebastián o Guillermo de la Devesa, en un marc de coincidència generalitzada sobre les repercussions negatives de la distribució desigual de la renda. Es tracta d'una situació que va en augment, com demostra el fet que l'1% dels nord-americans hagi augmentat en un 500% els seus ingressos en els últims deu anys. Krugman ha assenyalat que “a major desigualtat de renda, major desigualtat social” i ha destacat la coincidència de l'explosió d'aquest fenomen amb el mandat de l'expresident nord-americà Ronald Reagan, encara que ha admès desconèixer quines lleis o iniciatives concretes ho van afavorir.

Stiglitz ha apuntat que les classes mitges són les més interessades en l'existència d'un Estat de dret, circumstància que en situacions de desigualtat en la distribució de renda es redueix perquè “a les minories poderoses no els interessa tant”, ha dit referint-se a l'exemple de l'evolució registrada a Rússia després de la caiguda del teló d'acer. Guillermo de la Devesa ha destacat que l’Amèrica Llatina, on el 10% de la població més rica té el 48% de la renda, és la “zona més desigual del món” i ha subratllat que als països amb major desequilibri en aquest camp, l’Argentina i l'Uruguai, les desigualtats augmenten amb més força.

De la Devesa ha prosseguit indicant que “com més alta és la desigualtat de la renda, menys possibilitats hi ha de reduir-la i el creixement a llarg termini és menor. La consegüent polarització de la societat actua com una bola de neu perquè provoca que els pobres no tinguin accés als crèdits, així com l'eclosió d'episodis de violència social i crisis més llargues i profundes”. L'expert ha remarcat que en la majoria de països de l'Amèrica Llatina, on l'economia submergida suposa el 50% de l'activitat econòmica, no hi ha impostos sobre les plusvàlues i les taxes indirectes suposen el 50% dels pressupostos dels governs. “Així és molt difícil la distribució de la renda”, ha conclòs.

Olivier Blanchard s'ha centrat en una de les columnes vertebrals dels estats del benestar, les prestacions per desocupació, i ha proposat que les empreses, a més d'abonar les indemnitzacions pertinents, sufraguin la situació d'atur dels treballadors afectats per acomiadaments improcedents. L'economista ha materialitzat la seva proposta amb la creació d'un impost els fons dels quals serien gestionats per l'Estat, que seguiria actuant com a garant d'aquest tipus de subsidis. Blanchard ha instat els denominats països rics a millorar els sistemes de prestacions per desocupació i a buscar més incentius per evitar l'acomodament dels afectats.

D’altra banda, Alice Amdsen ha exposat que els països en vies de desenvolupament van deixar de créixer perquè no van poder seguir substituint les seves importacions i ha lamentat que les dues úniques subvencions que concedeix l'Organització Mundial del Comerç (OMC) –a ciència i tecnologia i a subsidis regionals– estiguin acaparades pels països més avançats. Per a aquesta experta, “es necessiten polítiques imaginatives que el Banc Mundial no aporta” perquè se centra en la reducció de la pobresa, la qual cosa “no té res a veure amb el desenvolupament”. Després de remarcar que “dins dels països en vies de desenvolupament, els de l'Amèrica Llatina són els que estan en pitjor situació”, Amdsen ha afirmat que el “món està canviant i el monopoli de Washington és un error”. En aquest sentit, Miguel Sebastián ha proclamat que “si els economistes no dirigeixen els desitjos de canvi correm el perill de caure en mans del populisme. No sé si això és el purgatori o l'infern, però ens queda poc temps”.