Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Actualitat > Notícies > Els experts reunits al Fòrum reclamen un sistema financer amb més instruments per evitar col·lapses com els de les economies llatinoamericanes

NOTíCIES

Últimes notícies

notícies anteriors



Últimes notícies
 

24 / 09 / 2004
Els experts reunits al Fòrum reclamen un sistema financer amb més instruments per evitar col·lapses com els de les economies llatinoamericanes

La creació de noves institucions financeres d’àmbit transnacional com un Banc Central Internacional, bancs regionals semblants al banc central europeu o un “prestador d’últim recurs” són algunes de les propostes formulades en el decurs de la sessió “Recessió, factors financers i col·lapse econòmic: una visió des de les economies llatinoamericanes” que, dins del Diàleg “Del consens de Washington a una governança global” s’ha celebrat avui al Fòrum Barcelona 2004. En la sessió hi han intervingut els economistes Guillermo Calvo, Ernesto Talvi, John Williamson, Ricardo Hausmann i Xavier Vives.

Guillermo Calvo, un dels ponents de la trobada, ha reclamat institucions internacionals que atenuïn col·lapses d’economies com el patit a l’Argentina i ha apuntat la conveniència de l’existència d’un Banc Central Internacional que “aporti liquiditat al sistema en cas de crisi”. No obstant això, Calvo ha admès les extremes dificultats per crear una institució d’aquest estil a causa de les sobiranies dels països. En una línia semblant s’ha manifestat Ernesto Talvi que, davant l’actual escenari de les escasses divises –bàsicament dòlars, euros i iens– que circulen en els mercats internacionals, ha apostat per la configuració de bancs regionals similars al Banc Central Europeu (BCE), tot i que ha matisat que “primer s’hauria de veure com actua en temps de crisi, i això succeirà més aviat que tard”.

L’economista català Xavier Vives, d’altra banda, ha advocat per la constitució d’un “prestador d’últim recurs”, que serviria per injectar liquiditat i prestar diners amb “garanties sòlides” a aquells països en dificultats i que, a la vegada, resoldria “l’absència de coordinació entre els inversors internacionals en moments de crisi”. Sense fer cap suggeriment concret, Ricardo Hausmann i Juan Antonio Ocampo han coincidit amb els seus col·legues. El primer ha reclamat “mercats financers internacionals més complets i una agenda internacional, font molt important per assolir el Consens de Barcelona”, en relació amb el document que generarà aquest Diàleg i que podria recollir algunes d’aquestes propostes. Ocampo, economista en cap de les Nacions Unides, ha propugnat la utilització de “més instruments per resoldre els problemes macroeconòmics” i ha lamentat l’“asimetria centre-perifèria” en relació amb el fet que les divises utilitzades –dòlar, euro, ien– són exclusivament les del “centre del món” i marginen les monedes dels països en desenvolupament.

La sessió s’ha centrat especialment en les crisis registrades en les economies llatinoamericanes a partir de la segona meitat de la dècada dels noranta. Sobre aquest tema, Hausmann ha comentat que “si entenem com es creix, entenem con s’arriba a la crisi”, i en relació amb el cas de l’Argentina ha assenyalat com a causes del col·lapse econòmic patit en el país que “es van malgastat els fons”, que es van efectuar inversions en empreses públiques “penoses i altament distorsionades” i que es treballava en sistemes financers “mal regulats”. Per a Hausmann, els fluxos de capital internacional no serveixen per estabilitzar les economies nacionals i ha suggerit “estalviar en les èpoques pròsperes per afrontar els moments de crisi”.

John Williamson ha atribuït la denominada “aturada abrupte” patida per les economies llatinoamericanes a la “propagació de la crisi russa del 96 a través dels prestadors”, i ha indicat que la zona és molt vulnerable pels seus enormes deutes externes en dòlars. “Amèrica Llatina no té cap motiu per acceptar aquesta situació”, ha afirmat, i ha proposat que els governs emetin bons dirigits a mercats nacionals que substitueixin els préstecs concedits des de l’exterior així com la pràctica de polítiques que afavoreixin fiscalment els préstecs en moneda nacional.