Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Actualitat > Notícies > El diàleg “Del Consens de Washington a una nova governança global” analitza l’economia actual

NOTíCIES

Últimes notícies

notícies anteriors



Últimes notícies
 

24 / 09 / 2004
El diàleg “Del Consens de Washington a una nova governança global” analitza l’economia actual

Aquest matí ha quedat inaugurat el Diàleg “Del Consens de Washington a una nova governança global”, en el qual han participat el fundador del pla de mesures econòmiques, John Williamson, i el premi Nobel d’economia Joseph Stiglitz.

El president de la Fundació CIDOB, Narcís Serra, ha estat l’encarregat d’inaugurar el Diàleg, del qual ha dit que “se centrarà en el debat de la importància d’una nova governança global”. Serra ha explicat sobre el Consens de Washington que “cadascú li ha donat un significat diferent”.

Serra ha apostat per un fonament acadèmic darrere de tota política així com també per “la necessitat de reformar les institucions com a factor clau perquè els països pobres es desenvolupin”.

El fundador del Consens de Washington, John Williamson, ha fet una breu història del document. Williamson ha explicat que “es tracta d’un decàleg de mesures econòmiques per als països de l’Amèrica Llatina que es va fer l’any 1989 per crear riquesa”.

Williamson ha dit que “les mesures van ser titllades pels economistes de formar part del neoliberalisme o el fonamentalisme del mercat”. Per a Williamson la problemàtica rau en el fet que “no s’ha analitzat el consens en el seu significat original, es va entendre com una política econòmica que pretenia marcar l’agenda global, quan estava només dirigida a l’Amèrica Llatina”.

El debat sobre el Consens de Washington radica en la seva modificació o en la creació d’una altra política econòmica. Per a Williamson “cal insistir en el significat original, abandonar l’ús del terme i avaluar un consens postconsens de Washington”.

Williamson ha explicat que el conjunt de principis econòmics “van sorgir perquè l’any 1989 hi havia dues visions sobre polítiques econòmiques segons el tipus de país: els que formaven part de l’OCD i els països en desenvolupament”. Williamson ha precisat que “amb el consens es pretenia evitar un apartheid ideològic basat en diferents visions econòmiques”.

Entre les visions del Consens, Williamson ha dit que “se li va donar un significat més liberal del que tenia i es va adoptar com si fos l’ortodòxia del Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial o el tresor públic dels Estats Units”.

Per a Williamson “la crítica al Consens de Washington peca més d’omissió que no pas de comissió”.

La principal idea del consens “és que els països passin a una economia de mercat”, ha dit Williamson. Per al fundador del Consens “no hi pot haver un model igual per tothom: la creació d’institucions i situacions ha de ser específica per a cada país”.

Williamson ha afegit que “és important tenir en compte l’equitat perquè no n’hi ha prou a incrementar els ingressos sinó que han d’estar ben repartits”. Williamson ha destacat la importància de la capacitació i l’educació per al desenvolupament econòmic, “la inversió en capital humà és necessari”.

De la seva banda el premi Nobel d’economia, Joseph Stiglitz, ha explicat que “les perspectives econòmiques que s’apliquen als països desenvolupats han de ser les mateixes que les que s’apliquen als països en desenvolupament”. Per a Stiglitz “en la major part de qüestions polítiques i econòmiques no hi ha consens”. En aquest sentit moltes qüestions “passen a ser un debat econòmic per convertir-se en un debat polític”.

Per a Stiglitz “els mercats i els governs són necessaris per al desenvolupament, el govern ha de tenir un paper important i fort”.

Segons Stiglitz “no hi pot haver un sol model, no es pot establir estadísticament quines polítiques econòmiques són les adients per a cada país”.

Per al premi Nobel, hi ha consens en què l’“equitat és important ja que tots els experts coincideixen que la distribució de la renda de la riquesa és important”. Stiglitz ha proposat que si hi ha un nou consens “aquest no es basi només en el criteri de Washington, sinó que sigui una barreja entre mercat i govern”.

Per a Stiglitz les dues qüestions clau és que “cada país analitzi què pot fer per garantir el desenvolupament sostenible i com ha de canviar l’arquitectura econòmica global per fomentar l’estabilitat i equitat entre tots els països”.