Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Actualitat > Notícies > Els pobles indígenes denuncien que els estats els neguen el ple reconeixement

NOTíCIES

Últimes notícies

notícies anteriors



Últimes notícies
 

09 / 08 / 2004
Els pobles indígenes denuncien que els estats els neguen el ple reconeixement

Les «141 preguntes» del Fòrum (92): «Podem ser indígenes al segle XXI? Volem ser-ho?» Noemí Gómez i Jimai Montiel, membres de poblacions indígenes de Mèxic i Veneçuela, han subratllat que mai perdran la seva identitat: «Som indígenes des del moment que naixem i morirem sent indígenes». Noemí Gómez, educadora, ha reivindicat el dret a «proclamar que els pobles indígenes existeixen, i a exigir una educació de qualitat bilingüe i intercultural». Jimai Montiel, advocat, ha assenyalat que, arribat el moment, els moviments indígenes saben deixar-se sentir, «tal com es va demostrar a l’Equador, on van tombar el president». Ambdós ponents s’han manifestat a favor d’un desenvolupament responsable que tingui en compte la biodiversitat i els drets dels pobles indígenes.

En el Dia Internacional de les Poblacions Indígenes, Noemí Gómez, educadora, membre de la comunitat de San Marcos Móctum (Oaxaca, Mèxic), i Jimai Montiel, advocat, membre del poble wayuu (Veneçuela), han denunciat a l’Escenari de la Haima que els Estats no apliquen les polítiques que suposarien el reconeixement sense fissures dels pobles indígenes: «A Mèxic, el lloc de Llatinoamèrica on s’han dut a terme més canvis per protegir els pobles indígenes, no existeix el reconeixement ple de la nostra identitat. Volem una educació de qualitat bilingüe i intercultural», ha explicat Noemí Gómez després de lamentar que en el seu país «es maltracta o no es para l’atenció deguda a la persona que no amaga o no sap amagar la seva condició d’indígena». Per a Jimai Montiel «els Estats no apliquen les recomanacions de les Nacions Unides o de qualsevol fòrum internacional» que van encaminades a acabar a amb la discriminació.

En la sessió d’avui, moderada per Julian Burger, responsable dels pobles indígenes de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans, tant Noemí Gómez com Jimai Montiel han remarcat que la condició d’indígena no admet dubtes pel que fa al seu futur: «Som indígenes des del moment que naixem i morirem sent indígenes», han afirmat. «O és que potser algú pensa que la nostra cultura és endarrerida i poc adient al segle XXI?», ha reflexionat Jimai Montiel abans de recordar que els moviments indígenes saben deixar-se sentir, «tal com es va demostrar a l’Equador, on van tombar el president».

Com a resposta a les preguntes sobre els efectes de la globalització en l’entorn dels pobles indígenes, Jimai Montiel ha assegurat que la identitat específica no està en perill: «Hem resistit sempre i també resistirem la globalització. És més, l’estem posant al nostre servei, tal com demostra el fet que estem aquí. Resistirem fent servir els mateixos mitjans que s’empren per exterminar-nos».

Noemí Gómez i Jimai Montiel s’han manifestat a favor d’un desenvolupament responsable que tingui en compte la biodiversitat i els drets dels pobles indígenes. Noemí Gómez ha parlat d’«etnocidi» quan ha fet referència als diversos plans d’explotació de recursos que «malbaraten la biodiversitat que mil·lenàriament han conservat els pobles indígenes». «Tot i que som pobres, en els pobles indígenes hi ha or en brut», ha reflexionat. Ha conclòs demanant la participació activa dels pobles indígenes en el desenvolupament de l’Estat: «Volem compartir i posar les nostres condicions, entre elles la capacitat de dir “no”».

Pel que fa a la Declaració Universal dels Drets dels Pobles Indígenes, del redactat del qual –i després d’alguns anys de treball– només s’han aprovat dos dels més de quaranta articles, els ponents s’han mostrat a favor de no cedir a la temptació de «baixar la guàrdia» per obtenir uns resultats que, al final, seran no seran satisfactoris: «No permetrem que els Estats aconsegueixin que renunciem al reconeixement dels drets col·lectius. Mai no hi haurà drets individuals si no es reconeixen els de la col·lectivitat», ha exposat Noemí Gómez.