Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Actualitat > Notícies > Julian Burger: «Els pobles indígenes volen socis, no colonitzadors»

NOTíCIES

Últimes notícies

notícies anteriors



Últimes notícies
 

06 / 08 / 2004
Julian Burger: «Els pobles indígenes volen socis, no colonitzadors»

El responsable dels pobles indígenes de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans, Julian Burger, fa anys que investiga la realitat indígena, un col·lectiu heterogeni d’uns 300 milions de persones repartides en uns 70 països, que comparteixen una única característica: ser els primers pobladors i patir els efectes de la colonització. En el marc del Fòrum Barcelona 2004 Burger reunirà uns 50 líders indígenes, entre els quals hi haurà representants de quasi tota l’Amèrica Llatina, per trencar tòpics i crear sinergies amb la joventut del món. L’objectiu, aconseguir un futur millor per als indígenes.

Com participaran aquests joves indígenes al Fòrum?
Organitzarem diferents activitats culturals el Dia Internacional dels Pobles Indígenes (9 d’agost), com balls i concerts. També es muntaran tallers durant el Festival Mundial de la Joventut (8-14 d’agost) sobre aspectes culturals com la situació de les dones indígenes, les terres o el desenvolupament sostenible.

Què aportaran al debat sobre el desenvolupament sostenible, un dels eixos del Fòrum?
Des de la seva perspectiva, el desenvolupament té altres principis diferents dels nostres. No es parla gaire de guanys sinó més aviat de respecte per la terra i els recursos naturals. Les terres no són objecte d’explotació sinó que han de protegir-se perquè es beneficiïn les futures generacions.

Llavors és cert el tòpic que els pobles indígenes són un obstacle per al progrés?
Els pobles indígenes volen el desenvolupament per millorar les seves condicions de vida, per suposat. Però volen controlar el procés i no fer-ho a qualsevol preu. No accepten que els envaeixin. Volen que se’ls consulti, l’autèntic debat és decidir qui controlarà el desenvolupament. I aquesta és una qüestió política. El desenvolupament sostenible, per tant, no és protegir uns quants arbres sinó que es tracta d’una qüestió política.

Passem a un altre dels eixos del Fòrum: la diversitat cultural.
Vaig tenir una gran alegria quan el Fòrum Barcelona 2004 va decidir tenir un apartat indígena. I em vaig posar tant content perquè si es vol protegir les cultures del món s’ha de començar per les cultures indígenes, que són una gran riquesa per al món. Ells estan preocupats, per exemple, per protegir les seves llengües i no ser assimilats per la llengua dominant, com succeeix amb el castellà a l’Amèrica Llatina.

No és una lluita massa desigual?
Va venir al Fòrum un aborigen maori de Nova Zelanda, que és un cas molt interessant. Fa trenta o quaranta anys havia desaparegut la seva llengua. Uns anys enrere van iniciar un programa que consistia a integrar els joves amb els més ancians per permetre la transmissió natural de l’idioma. I avui és una llengua parlada per la majoria de la població maori.

Cap altra reclamació cultural?
Els indígenes es queixen del fet que les empreses arriben a les seves comunitats buscant el coneixement ancestral de la comunitat. Per exemple, s’interessen pel que saben els xamans sobre farmacopea, els roben el coneixement i en fan negoci. Aquestes comunitats no tenen cap problema de compartir el coneixement, però exigeixen, a canvi, un reconeixement i la protecció de la seva propietat intel·lectual.

Estem parlant d’objectius culturals. I els polítics?
Dins del Fòrum Barcelona 2004 volem reunir-nos per identificar què volem aconseguir en els propers deu anys. Estem a punt de concloure la Dècada dels Pobles Indígenes (1995-2004), que ens deixa alguns triomfs, com la creació del Fòrum Permanent dels Pobles Indígenes. Triomf perquè els converteix en interlocutors autoritzats en fòrums internacionals. Però també hi ha una part negativa, la lenta elaboració de la Declaració Universal dels Drets dels Pobles Indígenes. És un text de 45 articles en què treballem des de fa anys. I per ara només hem acordat dos articles.

En el cas de l’Amèrica Llatina, podem parlar d’un avenç en el reconeixement dels drets polítics dels pobles indígenes?
En matèria de legislació hi ha hagut canvis positius. Es reconeixen els territoris i la identitat dels pobles indígenes. Ha ajudat la desaparició de dictadures també. El problema hi és quan es passa de la teoria a la pràctica. En molts països no s’implementen els drets que es reconeixen sobre el paper.

I com afecta als indígenes d’Amèrica el procés de globalització?
Contestaré amb un exemple. Al juliol de l’any passat es va reunir un grup de treball d’unes mil persones, la majoria indígenes. El tema de la trobada: «Globalització i pobles indígenes». Els de l’Amèrica Llatina eren molt crítics amb certs aspectes de la globalització, com ara l’impacte mediambiental de les companyies petrolíferes o de mines que s’instal·len al seu territori. I es queixaven també de la violació dels drets humans, perquè aquestes companyies contractaven serveis de seguretat privats o paramilitars. No s’oposen a aquesta presència, tan sols volen que els demanin el consentiment. Cal canviar l’actitud de colonitzador per la de soci.

Quins són els efectes de la globalització unida a la crisi econòmica del continent americà?
Quan viatjo m’adono del greu problema de la immigració. Avui dia, el 50% de la població indígena viu en zones urbanes. A Xile, per exemple, la meitat de la població maputxe es troba instal·lada a Santiago. Emigren per millorar la formació però també perquè no poden sobreviure als seus territoris. Aquest fenomen es veu també a l’Equador, Guatemala i Mèxic. Sinó s’inverteix en comunitats indígenes els homes i les dones joves continuaran marxant per buscar feina, amb la qual cosa es quedaran els nens i els vells tots sols. És la destrucció del teixit social. Ha parlat de l’educació com una de les causes de l’emigració. Els pobles indígenes hi poden accedir fàcilment?
No en tenim dades concretes. Precisament l’ONU va organitzar el gener un taller d’experts sobre la manca d’informació respecte dels pobles indígenes de qualsevol país. És un greu problema perquè sense la informació és difícil dissenyar polítiques socials. En general es pot dir que l’accés a l’educació no és generalitzat però també és cert que molts indígenes han passat ja per la universitat. Per a ells l’educació és un tema prioritari perquè és la via per participar en la vida de la nació, en l’economia i en la política.

I com veu aquest futur de participació?
El futur passa per un acord dels estats, la societat i els pobles indígenes en un marc jurídic que estableixi una nova relació. Els pobles indígenes compartirien la seva visió del món, mentre que els governs, d’altra banda, compartirien les responsabilitats. A l’Equador és ja una realitat gràcies a la força creixent del moviment indígena. Fins i tot hi ha hagut un ministre indígena. I al Canadà des de fa anys hi ha negocis de gran volum entre el govern i els indígenes. Aquest futur de participació és ja una realitat.