NOTíCIES
|
Últimes notícies
|
 |
|
 |
|
|
29 / 05 / 2004
Moussa Keita: «La diversitat cultural és un concepte europeu, nosaltres no tenim mitjans per finançar la cultura»
La sessió paral·lela sobre «Vells mèdia, nous mèdia» del Diàleg «Comunicació audiovisual global, diversitat cultural i regulació» ha reunit diferents experts per analitzar els mitjans de comunicació i el seu futur.
Moussa Keita, president del Conseil Supérieur de la Communication de Mali, ha explicat que «la diversitat cultural és un concepte europeu que s’escapa a la nostra realitat, nosaltres no tenim mitjans per finançar la cultura». Keita ha precisat que al seu país el 75% de la població viu sota llindar de la pobresa i la majoria són analfabets». Precisament per això, Keita ha explicat que l’aparició de les noves tecnologies i internet no només no els ha ajudat sinó que encara els sobrepassa més.
Per tal d’evitar aquesta situació, Keita ha reclamat l’ajut d’Europa, ja que considera que «denegant visats no ens ajuden gaire sinó que ens obliguen a marxar als Estats Units, i això provocarà una americanització dels nostres fills, la francofonia desapareixerà; els europeus haurien d’obrir les seves portes als més dèbils». Per a Keita és impensable una producció local al seu país atès que existeixen altres necessitats que no es poden cobrir perquè els sous són molt baixos. Keita ha afirmat que «el cinema està mort als nostres països, a Mali ja no hi han cinemes». Moussa Keita ha demanat ajut a Europa per tal de fomentar el contingut local als mitjans de comunicació.
Josep Mª Torrent, director general del Consorci Local i Comarcal de Televisió, ha parlat de les televisions locals i en concret del cas de Catalunya, del qual ha destacat que actualment hi ha més de cent televisions locals. En aquest sentit, Torrent ha enaltit la televisió local com a televisió de proximitat, que explica el que interessa a la gent i que, per exemple, serveix de referent als immigrants. Torrent creu que la televisió local és una eina de cohesió social i de comunitat i que «tot i que és important llançar missatges globals, els locals no es poden perdre».
Torrent ha afirmat que no es pot caure en l’error de considerar la proximitat com quelcom sense qualitat i que, per tant, el model local ha de tenir valors afegits basats en la programació, l’entreteniment i l’educació. «La televisió local no pot donar l’esquena a la globalització de la mateixa manera que cap societat no pot quedar-se al marge de les noves tecnologies: caldrà buscar fórmules per implantar-les als països subdesenvolupats».
El periodista i escriptor uruguaià Carlos Santiago ha parlat de la situació «apocalíptica» que viu la televisió al seu país, ja que «les propietats de les cadenes s’atorguen als amics dels governants, i es crea així un monopoli i una concentració de continguts». Santiago ha demanat a la UNESCO «una major implicació i que es puguin crear unes regles ètiques que facin possible una circulació més equitativa de continguts». En aquest sentit, Santiago ha explicat que la única regulació que existeix en les televisions estatals del seu país es limita a la protecció del menor mentre que en les cadenes per cable la violència no es controla.
Vicenç Partal director de Vilaweb, ha explicat que «hi han nous i vells mitjans, però la diferència no és el seu suport sinó l’actitud de l’espectador o el lector». Per a Partal «cada vegada els mitjans són més actius ja que possibiliten la participació del receptor. Un exemple clar és internet, on l’usuari crea la seva informació, cosa que no pot fer amb un diari o amb la televisió». Partal ha explicat que la situació idònia és l’equilibri entre els dos.
Les noves tecnologies, ha explicat Parlat, «han canviat la relació entre el periodista i el lector; la informació no només circula des del món periodístic sinó que també ho fa des d’altres espais que acaben convertint-se en mitjans». Aquests pseudomitjans que Partal anomena «no-media» han aparegut per la crisi de credibilitat que pateixen els mitjans tradicionals i perquè els costos de producció tendeixen a zero. Per a Partal, el problema d’aquests no-media «és la mancança de criteris i ètica, que només poden tenir els professionals». Partal ha afegit que «necessitem més esforços per afinar en termes d’autoregulació» i que «l’educació és imprescindible per poder fer una lectura crítica dels mitjans».
|
|
|
envia a un amic
imprimeix