
NOTíCIES
|
Últimes notícies

|
 |

|
 |

|
 |


17 / 05 / 2004
Gonzalo Rojas presenta el seu últim poemari en el Fòrum Universal de les Cultures – Barcelona 2004

El poeta xilè Gonzalo Rojas, premi Cervantes 2003, ha presentat el seu últim llibre, «La reniñez», en el marc del Fòrum Universal de les Cultures – Barcelona 2004. Rojas s’ha mostrat agraït d’estar a Barcelona, «en la magnitud i portent d’aquest Fòrum».
«No hi ha cap poeta que no desitgi haver nascut a Barcelona.» Amb aquesta sentència Rojas (Xile, 1917) ha resumit la seva fascinació per la capital catalana. «Fascinació, fascinació», com ha expressat Rojas, que va estar aquí per primer cop el 1953. Segons el poeta xilè: «Barcelona registra el mite a devessall». Durant el seu discurs Rojas ha recordat la relació d’un altre poeta xilè, Pablo Neruda, amb Barcelona i, més concretament, amb la basílica de Santa Maria del Mar, on va escriure una elegia per a un amic.
El recent premi Cervantes, que va ser professor de Teoria Literària durant cinquanta anys a diferents universitats americanes, s’ha declarat incapaç de presentar el seu poemari perquè no sap «què és ben bé la poesia» i perquè el seu exercici poètic «no passa de ser una aproximació a una visió del món». De fet, ha generalitzat la seva reflexió amb l’afirmació «del que s’escriu, un no en sap res o en sap molt poc, tal com van saber els poetes genuïns».
L’últim llibre de Rojas és un diàleg entre la seva poesia i els dibuixos del pintor surrealista, també xilè, Roberto Matta (premi Príncep d’Astúries 1992). Està format per 55 poemes i 20 dibuixos estructurats en cinc àrees d’interès recurrent en l’obra de Rojas: «La otra voz» (poemes dedicats a altres poetes o intel·lectuals), «Lo inhablable» (sobre allò sagrat), «Las Pudibundas» (eròtics), «Tánatos» (sobre la mort) i «El Hocicón» (lúdics). La selecció inclou un poema inèdit, «La Desabrida», un dels més llargs de la seva obra, així com diferents textos i cartes que s’havien enviat tots dos artistes. La relació entre el text i els dibuixos és la plasmació de la relació personal i d’amistat entre el poeta i el pintor. Roberto Matta, que va morir fa dos anys, va admetre que es reconeixia en la poesia de Rojas. I Rojas, alhora, havia declarat que «de tots els poetes del país, el poeta, poeta és Matta».
|
|
|