Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Actualitat > Notícies > El diàleg «Els conflictes en la vida quotidiana» s’ha inaugurat en un ambient festiu i esperançador

NOTíCIES

Últimes notícies

notícies anteriors



Últimes notícies
 

13 / 06 / 2004
El diàleg «Els conflictes en la vida quotidiana» s’ha inaugurat en un ambient festiu i esperançador

Avui ha quedat inaugurat el diàleg «Els conflictes en la vida quotidiana», que fins el proper dimarts 15 de juny debatrà els processos que cal adoptar per resoldre conflictes, tal com la medicació o la democràcia participativa

L’Auditori de l’Edifici Fòrum s’ha tornat a convertir en un gran escenari per inaugurar el diàleg «Els conflictes en la vida quotidiana». De la mà de 172 voluntaris, el gran nombre d’assistents ha gaudit de la festa «Estar i fer junts», en què s’han destacat conceptes com la cultura, el mestissatge i el diàleg per tal de construir un món millor. L’escenografia, creada per Josep M Font, ha comptat amb un seguit d’actuacions musicals, danses i petites obres de teatre que han finalitzat amb un espectacle de gegants i danses tradicionals catalanes. La benvinguda ha estat a càrrec de Iago de Balanzó, president de Ponts de Mediació, i Jordi Grané, director del Diàleg. Després de la festa de benvinguda a aquest nou Diàleg, els experts en mediació Sara Cobb, Humberto Maturana i Kenneth Gergen han debatut les preguntes formulades per Jordi Grané.

Un dels ponents més destacats ha estat el professor de la Universitat de Xile Humberto Maturana, que ha dit que «els éssers humans tenen teories i respostes per a tot i que per tant tots som intel·lectuals». Maturana ha explicat que això no té a veure amb el pensament teòric sinó «que nosaltres busquem respostes per solucionar problemes que tenen a veure amb els nostres desitjos i emocions». Cal doncs «generar espais d’obertura reflexiva on es trobin els nostres desitjos i coincideixin amb els dels altres perquè puguem fer alguna cosa junts».

L’11-S i l’11-M

Amb relació a la convivència, Maturana ha dit que «la base es troba en les ganes que tenim de viure junts i per tant ser capaços d’obrir espais de reflexió». En aquest sentit Maturana s’ha referit al moment idoni per a aquesta reflexió que van suposar l’11-S i l’11-M. Maturana creu que en aquest marc «cal qüestionar-nos què és el que nosaltres hem fet malament més que el que ha fet l’altre i així evitar titllar-lo d’enemic». «Les guerres mai no s’han resolt amb conflictes sinó que la clau es troba en la reflexió i en les ganes de conviure», ha afegit el professor xilè.

En el marc del conflicte i el terrorisme, Maturana creu que la por que moltes persones tenen de dialogar radica en la possibilitat del canvi: «un no vol dialogar perquè no vol acceptar l’opinió de l’altre, com tampoc no vol canviar la seva opinió ja que llavors suposa una derrota, mentre que mantenir la pròpia opinió, una victòria». «Aquest sentiment de victòria implica llavors una arrogància, mentre que la derrota implica ressentiment, motius en els quals es basen molts dels conflictes actuals, i dels quals només se’n pot sortir si es creen aquests espais de diàleg que permetin la convivència», ha dit Maturana.

En aquest sentit, el professor xilè ha dit que «la democràcia no es pot imposar sinó que ha de néixer de la convivència i del respecte mutu creats a partir d’aquests espais de convivència i reflexió sorgits de l’espontaneïtat». Així doncs, cal que els adults eduquin els més petits creant espais de conversa. Maturana ha distingit entre tolerància i respecte. «Tolerància és una negació de forma transitòria com si ens guardéssim una ganivet al darrera preparat per atacar, mentre que el respecte és la mirada que accepta la diferència», ha dit Maturana. «Tots som intel·ligents, podem entendre i respectar i som capaços d’estimar i de gaudir de la companyia de l’altre», ha conclòs Maturana.

Escoltar i reflexionar

Sara Cobb, directora de l’Institut d’Anàlisi i Resolució de Conflictes de la Universitat George Mason (Estats Units) s’ha referit a la teoria del semiòleg francès René Gerard que apunta la idea «que ens recolzem i ens ajuntem sempre que existeixi una víctima a la qual puguem passar per sobre». Cobb ha exemplificat aquesta teoria amb la reacció dels ciutadans de tot el món després de l’11-S. Cobb ha explicat «que el terrorista no existeix sinó que és fruit de no tenir relació per dir el que pensen». Cobb ha dit que «els actes violents demostren que nosaltres hem estat impermeables a les seves exigències i hem negat allò que demanaven». La solució, ha apuntat, «és escoltar i reflexionar sobre nosaltres més que no pas en ells. Cobb ha donat un punt d’esperança a la convivència humana i ha dit que «podem anar una mica més enllà ja que som capaços d’estimar-nos i enamorar-nos».

D’altra banda, Kenneth Gergen, professor de psicologia de la Universitat Swarthmore (Estats Units), ha parlat sobre com les noves tecnologies han permès comunicar i unir les persones en tots els àmbits: de masses, petits grups i a escala institucional. Pel que fa a la resolució de conflictes, Gergen considera «que els governs han de representar i treure el màxim profit per al seu país, tenen poc marge de flexibilitat, per tant cal que funcionin a un nivell més bàsic. De fet, Gergen pensa que «cal compartir altres opcions de diàleg com les històries o les narratives que atreguin l’atenció de la gent perquè s’uneixin i puguin sentir-s’hi identificats».

Tot i això, Gergen ha apuntat «que la resolució de conflictes és impossible perquè tenim conflictes interns que som incapaços de solucionar i, per tant, es tracta d’intentar conviure amb el conflicte més que de resoldre’l». Per a Gergen la democràcia és una cultura i no un mètode, el significat de la qual no sorgeix quan es va a votar sinó que sorgeix de la relació entre el nosaltres i l’altre. En aquest sentit Gergen ha dit que «cal que ens unim i que no ens separem; és important deixar de banda la tradició de la culpabilitat i cercar un entesa, sortir de l’esquema i trobar un espai de relacions».