Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Actualitat > Notícies > Johan Galtung: La traducció de la paraula pau és igualtat

NOTíCIES

Últimes notícies

notícies anteriors



Últimes notícies
 

15 / 06 / 2004
Johan Galtung: La traducció de la paraula pau és igualtat

El fundador noruec de l'Institut Internacional d'Investigació per la pau, considerat el pare de la investigació moderna sobre la pau, ha comentat aquest matí els punts que cal observar per aconseguir la mediació en un conflicte i ha recomanat molta paciència i serietat per solucionar un desacord

Johan Galtung, fundador de l'Institut Internacional d'Investigació per la pau i reconegut mediador en importants conflictes internacionals, ha dit aquest matí durant la intervenció en el diàleg «Els conflictes en la vida quotidiana» que la «traducció de la paraula pau és igualtat i al seu torn igualtat té moltes traduccions». En aquest sentit ha demanat el respecte per a les cultures diferents i, abans que res, tenir-ne un coneixement, perquè «el coneixement és el primer pas del camí cap al respecte».

Respecte a això, ha posat exemples del fet que cap dels polítics europeus amb els quals s'ha entrevistat sabia el que succeïa a Iugoslàvia i no obstant això tots tenien eslògans clixés del que havia de passar allà i el que s’hauria de fer.

En el llistat de punts que cal seguir per a la solució d'un conflicte, Galtung enumera el reconeixement dels participants, quins propòsits tenen, quines contradiccions hi ha i quins són els possibles ponts entre ells. Per al professor, doctor honoris causa per vuit universitats del món, quan les persones tenen la possibilitat de dir el que pensen i fer les seves preguntes significa que el diàleg és possible.

En comentar que molts grups, ètnies i països viuen encara amb els records de massacres històriques i d’altres massacres més recents, ha suggerit seguir l'exemple de no-venjança de Sud-àfrica i ha sentenciat que «les solucions no poden buscar-se en el passat sinó en el futur».

Noruec de naixement, Galtung ha participat més de 30 anys en els diàlegs entre les parts en conflicte i ha narrat les seves experiències a Corea, Sri Lanka, Equador, Perú, Israel i Palestina, entre altres.

Pel que fa a Al-Qaida i la guerra d'Iraq, Galtung ha insistit en la necessitat que occident comenci a aprendre alguna cosa sobre el món musulmà i ha explicat que d'acord amb la seva experiència, els musulmans han pogut dir-li què els agrada i què no els agrada del cristianisme, però els occidentals mai no li han pogut respondre ja que «no tenen ni idea de l'islamisme o de la cultura musulmana».

Ha demanat que en cas que el veto es mantingui en el Consell de Seguretat de l'ONU, la Conferència Islàmica hauria de ser membre permanent i amb dret a veto, perquè es tracta de 1.300 milions de persones, 56 països, la majoria amb fronteres terrestres amb països cristians colonitzadors i sense dret a ser presents al Consell de Seguretat. «Si un hi pensa tan sols deu segons, es poden entendre moltes coses». Ha afegit que no es tracta només d'invitar la Conferència Islàmica a l'ONU sinó també d’ajudar en la construcció de comunitats islàmiques.

D'acord amb l'Alcorà, en què jihad no significa guerra santa sinó ‘esforç per la fe’, existeixen idees bàsiques que els musulmans compleixen religiosament. Per a ells «s'evangelitza amb la paraula, l'exemple, el deure, no amb les armes; és un deure defensar-se amb l'espasa, i si el teu adversari s'inclina per a la pau, fes el mateix». Ha suggerit tenir en compte aquests ensenyaments per entendre millor el món islàmic.

Parlant en el que ell considera una llengua castellana de víking, Galtung ha exemplificat també amb les seves experiències personals les vies per solucionar conflictes i ha recomanat la constància i la paciència per seguir durant anys l'evolució dels desacords.

Amb un sentit de l'humor permanent, mordaç en les seves crítiques, ha dit que «l'any 2000 vaig predir que l'imperi americà desapareixeria abans del 2025. Després de Bush, he dit que abans del 2020, i si tornés a guanyar les eleccions, abans del 2015». No obstant això, per a ell, la desaparició de l'imperi americà no significa la desaparició dels Estats Units, perquè «ells poden dormir molt bé sense ser cap imperi. El cost econòmic, psicològic i moral de l'imperi per a la societat nord-americana és colossal».

Ha apuntat que «si hi ha una cultura que pensa que té totes les respostes del passat, del present i del futur i per això mereix ser la cultura universal, llavors tenim un problema, i això és la cultura occidental».

El diàleg «Els conflictes en la vida quotidiana» conclou avui al Fòrum.