Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Actualitat > Notícies > Elkarri i Gesto por la Paz acosten postures en els diàlegs del Fòrum

NOTíCIES

Últimes notícies

notícies anteriors



Últimes notícies
 

26 / 06 / 2004
Elkarri i Gesto por la Paz acosten postures en els diàlegs del Fòrum

Les dues associacions coincideixen que la violència pateix una creixent deslegitimació entre la societat basca arran de l’11-M i que la no-exclusió és un dels factors imprecindibles per avançar cap a un necessari procés de pau.

Sota la pregunta: «És possible la pau en el País Basc?», el coordinador d'Elkarri, Jonan Fernández i el portaveu de Gesto por la Paz, Jesús Herrero, han posat sobre la taula els seus respectius punts de vista sobre l'actual moment pel qual passa l'anomenat conflicte basc. En el marc d'una de les sessions del Diàleg del Fòrum «Cap a un món sense violència», els representants dels dos moviments han respost de manera afirmativa a l'enunciat proposat a la sala, encara que de manera molt més oberta i optimista per part del dirigent d'Elkarri. En concret, Jonan Fernández s'ha mostrat convençut que la societat basca «n’està farta i exigeix solucions, i amb molt més èmfasi des del mes de març passat». «Es donen quatre circumstàncies favorables perquè el procés de pau al País Basc es produeixi i arribi a bon terme: la pau és necessària, és viable, és oportuna i existeix un gran compromís perquè sigui possible», ha afegit. «La circumstància més important –ha assenyalat– és l'obertura de la revisió del marc juridicopolític.»

Fernández ha continuat el seu discurs manifestant que «estem en un moment d'oportunitats com no havia ocorregut en moltíssim temps, perquè la violència està en crisi, és més inacceptable que abans en la nostra societat, i prova d'això és que ETA no ha matat en un any». «És una situació sense precedents; la solució existeix i només cal posar-se d'acord en el procés necessari que cal obrir.» Per a això, ha remarcat, «resulta imprescindible el final de la violència, però també la no-exclusió d'una part de l'espectre polític», en referència a la llei de partits que va propiciar la il·legalització de Batasuna i el tancament del diari Egunkaria.

Per part seva, el portaveu de Gesto por la Paz ha estat molt més escèptic, encara que ha definit com un «avanç» la proposta anunciada per Elkarri de convocar una Conferència de Pau al País Basc la pròxima tardor. Jesús Herrero ha partit de la base que «a Euskadi continua existint un problema de violència i només poden resoldre’l els qui l'exerceixen», apuntant clarament ETA. «Quan ETA mata, la responsabilitat és seva i de ningú més», ha sentenciat. Herrero ha destacat la necessitat d’«alliberar la política de la contaminació de la violència», i ha denunciat l'existència de la «violència de persecució, que encara afecta milers d'habitants del País Basc, entre ells, polítics, jutges o periodistes», tot i que ha anunciat la signatura d'un acord amb Elkarri per a, precisament, abordar aquest problema. El representant de Gesto por la Paz ha remarcat «que cal educar per a la pau, una mesura a la qual s'han dedicat pocs esforços» però, a l'igual que el portaveu d'Elkarri, s'ha pronunciat en contra de la dispersió de presos a les presons espanyoles, les tortures, la no-aplicació de mesures extraordinàries per a presoners malalts, i a favor de respectar la pluralitat de la societat basca i de buscar consensos a partir del diàleg entre forces polítiques com a base fonamental.

Encara que la paraula «treva» ha sorgit repetidament a l'auditori, cap dels ponents s'ha aventurat a vaticinar la intenció de la banda terrorista d'anunciar un alto el foc encara que Jonan Fernández creu intuir que «ETA està sotmesa a un debat intern que ha de fructificar abans de finalitzar aquest any», a més d'opinar que «si algú demostra que existeixen vies polítiques per solucionar el conflicte, pot ser que els terroristes es qüestionin l'ús de la violència». Per part seva, Herrero ha recordat que «el desig de molts no és que es dicti una treva, sinó que es produeixi el cessament definitiu de la violència».