NOTíCIES
|
Últimes notícies
|
 |
|
 |
|
|
19 / 07 / 2004
Francis John Odling-Smee (Universitat d’Oxford): «Sense adonar-nos-en estem canviant l’evolució»
El Diàleg «El cervell social. Biologia dels conflictes i la cooperació» ha comptat amb la presència d’experts en la ment humana que han analitzat les conductes de l’home i la seva evolució
El professor d’Antropologia Evolutiva de l’Institute of Biological Anthropology de la Universitat d’Oxford, Francis John Odling-Smee, ha parlat de l’adaptació de les espècies al seu entorn natural i de la seva evolució i transformació. En aquest sentit, Odling-Smee s’ha referit a diverses teories. En primer lloc, a la teoria de coevolució genètica cultural que té les seves bases en l’herència cultural, tot i que no creu que aquesta pugui modificar la selecció natural de manera que tingui conseqüències en la evolució humana. Aquesta teoria promulga que només els humans poden modificar aquesta selecció natural.
D’altra banda, ha fet referència a la teoria evolutiva ampliada que inclou l’herència genètica, ecològica i cultural per explicar l’evolució humana. En aquest cas, Odling-Smee ha exemplificat aquesta evolució en la dedicació humana a la ramaderia i en com aquest fet ha tingut conseqüències genètiques, com per exemple la tolerància del humans a la lactosa. «La resposta genètica ha variat en funció d’aquest canvi cultural», ha afegit el professor. «Els processos culturals poden canviar la genètica humana perquè els humans no són simples màquines de supervivència, sinó que han de ser cooperants actius en la seva evolució», ha conclòs Odling-Smee.
El professor ha explicat que «sense adonar-nos-en estem canviant l’evolució i modificant la construcció dels gens, i això pot portar a una destrucció que pot passar en milions d’anys o ràpidament, tot depenent dels gens. Si volem evitar la destrucció a través de la construcció dels gens hem de millorar la ciència del coneixement».
El catedràtic de Psicologia de la Universitat de Queens, Merlin Donald, ha explicat que «vivim una col·lisió històrica entre la cultura mítica i la cultura teòrica». La cultura mítica es basa en el tribalisme i la importància dels mites i la mimesi. Per a Donald, els nostres avantpassats eren simis i la mimesi va ser el primer canvi en la humanització. Donald ha definit aquesta cultura com a lenta, profunda, interna, estable, oral i narrativa.
Per altra banda, la cultura teòrica és paradigmàtica, ràpida, escrita, interior i veritable. Aquesta teoria es basa en noves formes de representació dels processos cognitius. Per a Donald «aquesta teoria canvia la forma de raonar perquè va més enllà de la ciència, ja que hi ha una memòria externa que regeix noves maneres de govern cognitiu». Donald ha afegit que aquesta teoria no «dóna sentiment de pertinença».
El catedràtic d’Evolució d’Organismes de la Humboldt Universität zu Berlin, Peter Hammerstein, ha dit que «els principis de cooperació no són únics en la naturalesa humana». Per a Hammerstein, els comportaments biològics tenen quelcom de lleis econòmiques de mercat. En aquest sentit, ha posat l’exemple de la relació d’intercanvi entre els peixos i els ratpenats.
Hammerstein ha dit que «les relacions de cooperació humana són més complexes que les animals». Ha afegit : «Si hi ha càstig hi ha més cooperació». Hammerstein ha parlat també de la vergonya, que «és una reacció biològica d’autocàstig subjectiu per la violació de la norma». El que activa la vergonya «és el context sociocultural, els altres saben que has fet alguna cosa reprovable», ha afegit.
«Els individus viuen en grup i tenen en compte els actes altruistes i la reputació de les persones abans d’ajudar-les. Si no ajudes algú dolent no perds punts», ha explicat Hammerstein. «El éssers humans no fan el que espera d’ells l’evolució i això complica les nostres teories», ha conclòs Hammerstein.
El catedràtic de Ciència Computacional de la Vrije Universiteit de Brussel·les, Luc Steels, ha estudiat el comportament dels robots i segons un estudi realitzat ha arribat a la conclusió que «els robots eren iguals però es produeixen desigualtats pel comportament amb l’entorn». Steels creu que «és imprescindible no només considerar els individus por si mateixos sinó dins de seva la dinàmica col·lectiva i els aspectes que puguin influir sobre l’individu».
«Molts fenòmens no els considerem si no considerem una població de cervells», ha dit Steels. El catedràtic creu que «quan més ens adaptem a l’altre més fàcil i eficaç és el diàleg i la interacció». Per a Steels existeix una paradoxa entre la voluntat de mantenir la diversitat i la riquesa cultural evitant el conflicte i ha proposat «el diàleg i la comunicació per resoldre les diferències». Steels ha destacat que en el nostre llenguatge s’amaga la forma en què ordenem i conceptualitzem el món. «El conflicte de les societats tenen molt a veure amb les categoritzacions del món, les diferents formes de conceptualitzar-lo», ha conclòs.
|
|
|
envia a un amic
imprimeix