NOTíCIES
|
Últimes notícies
|
 |
|
 |
|
|
17 / 07 / 2004
El diàleg «El cervell social» proposa un estudi biològic de la cultura i dels mecanismes que ens inclinen a la guerra o la pau
Jaume Bertranpetit: «Conèixer les bases biològiques i cognitives ens portarà a l’anhelat desig de conèixer-nos a nosaltres mateixos»
L’alcalde de Barcelona, Joan Clos; el catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, Jaume Bertranpetit, i el director del diàleg, Òscar Vilarroya, han inaugurat aquest matí al Fòrum el diàleg «El cervell social. Biologia dels conflictes i la cooperació», que es desenvoluparà fins al dia 20 de juliol. «El que proposem és un estudi biològic de la cultura, de la política i, dintre de la política, de la capacitat dels humans per fer la guerra o la pau. La política ha de prendre un rol nou per preservar el nostre medi i perquè no ens autodestruim. Hi ha algun element a la nostra biologia que ens fa cooperadors o agressius?», ha plantejat Joan Clos
L’alcalde Joan Clos ha assenyalat que el Fòrum està «profundament interessat» en conèixer la biologia de la cultura i, dins d’aquesta, la de la política, que és la base dels conflictes. Clos ha afirmat que «les troballes de la ciència sobre el funcionament del cervell es fan imprescindibles perquè les societats visquin en pau. Hem d’aprendre que allò que ens ha de portar la pau depèn de nosaltres mateixos, i no d’un Déu extern. El cervell construeix cooperació per mitjà del llenguatge i del diàleg, instruments per fer guerra o pau». L’alcalde ha dit que els homes encara no hem estat capaços de trobar una solució per al conflicte entre Israel i Palestina i ha afirmat que, segons ell, «la pau no és res més que comerciar una solució d’interessos que satisfaci totes dues parts».
Joan Clos ha assenyalat que encara que hi ha un ideal polític compartit de voler la pau «hi ha moltes maneres d’entendre la pau». Ha citat l’exemple de quan Franco va celebrar els 25 anys de pau en un país que estava immers en una dictadura i ha dit que «no és la pau imposada per un tirà la que ha de sorgir de la negociació dels conflictes; aquesta pau imposada no ens interessa, com tampoc la pau insulsa, sinó la que surt de la negociació».
Els conflictes o la pau depenen de les experiències, dels models d’aprenentatge, dels hàbits i de la diferent percepció de la realitat de cada persona. Tot això ve dirigit per mecanismes interns biològics que la ciència comença a comprendre. Per entendre-ho millor, s’ha projectat un vídeo sobre un experiment de la Universitat de València amb esportistes als quals feien practicar un esport diferent del que practiquen normalment. L’experiment mostra com un jugador de rugbi, vestit de rugbi, ha d’enfrontar-se a un jugador de bàsquet, i no pot evitar la conducta agressiva de contacte corporal en una pista com la de bàsquet que no permet aquest tipus de contacte. Té els hàbits del rugbi tan adquirits que si bé voldria respectar les normes, se li fa molt difícil.
El professor Jaume Bertranpetit ha afirmat que «la biologia comença a entendre les bases íntimes de la vida i la conjunció dels gens i de l’entorn, és a dir, els fenòmens que van des de la molècula fins al comportament humà. I per què ho volem entendre? Per saber qui som, la posició que ocupem en la natura, la nostra singularitat com a individus, el grau de determinisme com a éssers biològics i en definitiva per entendre el món i després si cal modificar les coses que convinguin a escala social i cultural».
Bertranpetit ha dit que ara sabem que els humans som producte de l’evolució i de la selecció natural i no d’un disseny, i per això no ens hem d’estranyar de certes conductes que provenen de la nostra història o memòria biològica com a caçadors o recol·lectors. Això tan sols va començar a canviar fa 10.000 anys quan vam deixar la caça. «La intel·ligència no s’ha desenvolupat per entendre el món, sinó per sobreviure-hi», ha afirmat, i ha afegit que «ens interessa saber si som solidaris o agressius, en defensa dels valors més elevats de la condició humana com la pau o la llibertat. Conèixer les bases biològiques i cognitives ens portarà a l’anhelat desig de conèixer-nos a nosaltres mateixos».
A la sessió del matí han assistit més de 300 persones, bàsicament estudiants i professors universitaris, que escoltaran investigadors de tot el món, sobretot d’universitats nord-americanes, que parlaran sobre neurociència i biologia evolutiva i la relació amb el comportament humà i amb les situacions de conflicte o cooperació.
|
|
|
envia a un amic
imprimeix