NOTíCIES
|
Últimes notícies
|
 |
|
 |
|
|
02 / 07 / 2004
Jusuf Wanandi: «Els nostres joves s’han americanitzat, és necessari que adoptin altres valors d’occident»
La sessió sobre «Ètica i globalització: valors globals, valors locals» del Diàleg «Orient-Occident» ha expressat la necessitat de defensar els valors i tradicions locals en un món globalitzat.
El cofundador del Centre for Strategic and Internacional Studies d’Indonèsia, Jusuf Wanandi, ha parlat de l’occidentalització i modernització de l’Àsia. En aquest sentit ha recordat que a la dècada dels noranta hi va haver un diàleg a l’Àsia oriental sobre els valors asiàtics i els occidentals, que defensava l’obertura de la cultura a occident sense oblidar les pròpies tradicions i cultura. Wanandi ha explicat que l’obertura a occident ha provocat que «durant molt de temps i fins avui dia els joves s’han americanitzat; és necessari que en el futur s’adoptin altres valors d’occident més generals i no tan centrats en els Estats Units».
Per a Wanandi l’ideal «és la combinació entre la tradició que hem heretat d’occident però incorporant-hi elements analítics i el nostre propi sistema de valors». «Nosaltres tenim un gran sentit comunitari, respectem les jerarquies i l’antiguitat i donem molta importància a l’educació mentre que a occident és tot més racional», ha afegit Wanandi.
També ha parlat de l’islam del qual ha dit que «la moderació és possible si es vol lluitar contra el terrorisme global i es vol acabar amb l’extremisme». El ponent ha defensat una «col·laboració creativa entre l’islam i occident sempre que hi hagi voluntat de diàleg».
Wanandi ha explicat que al seu país «la religió és molt personal i creiem que l’estat no pot ser-hi indiferent, en el nostre cas tenim un comitè que no pretén promoure les religions sinó que intenta facilitar les necessitats dels grups religiosos del país». Per a Wanandi el diàleg basat en la tolerància i el respecte entre religions és fonamental. En relació amb l’obertura a la globalització i modernització, Wanadi és partidari dels dos aspectes. En aquest sentit, ha explicat que el model de modernització asiàtic s’ha basat en l’economia i s’ha deixat de banda la política.
Per a Wanandi, el diàleg és important també per millorar relacions amb els mateixos països asiàtics. En aquest sentit, ha recordat que per primera vegada «parlem de dues grans potències al mateix temps que són el Japó i la Xina, a les quals hem d’ajudar». En relació amb la Xina, també ha explicat que en trenta anys es convertirà en una gran superpotència que competirà amb els Estats Units «i tots sabem que els Estats Units tenen relacions difícils amb els seus competidors».
El sinòleg i periodista Willy Wo-Lap Lam ha analitzat el paper dels mitjans de comunicació i les noves tecnologies en la globalització. Lam s’ha referit a Internet, la televisió per satèl·lit i la cada vegada més gran presència de premsa internacional com a «vehicles que han fomentat la globalització». «A la Unió Europea els mitjans de comunicació han creat les plataformes per discutir i debatre i per tant solucionar possibles diferències», ha afegit Lam. Per contra el periodista ha recordat que «els mateixos mitjans de comunicació poden també fer força contra la globalització i esdevenir una arma de propaganda important». Lam ha explicat que la difusió de les execucions a l’Iraq pot provocar «una polarització entre les persones, fomentar l’extremisme i confrontar el món àrab amb l’Iraq». Per tal de contrarestar aquests efectes «el professional ha de ser el que promocioni valors globals i fomenti la cooperació entre països culturalment diferents».
Per a Lam, els mitjans poden tenir gran força per centrar l’atenció dels governs en temes tan importants com la sida, l’escalfament global o l’escassetat d’aigua i petroli. A més, les grans xarxes de comunicació com la CNN o la BBC podem promoure la feina d’ONG, ajudar a la humanització i construir un ordre mundial multipolar. Lam ha criticat la ponderació dels mitjans dels Estats Units que transmeten només els valors americans i que són poc crítics amb el govern fins al punt que «el New York Times es va disculpar per dir que no hi havia evidències palpables que el règim de Sadam Husein tingués armes de destrucció massiva». Per a Lam, televisions com Al-Jazeera són molt positives perquè «donen altres informacions i opinions». Lam ha explicat que la manca de finançament provoca que no hi hagi més mitjans com Al-Jazeera.
Lam ha proposat la creació d’una CNN xinesa que pogués emetre en anglès però que naixés a l’Àsia i que per tant «pogués tenir una visió més equilibrada que la CNN americana». Tot i això Lam s’ha lamentat de la censura que avui dia segueix existint a la Xina «tot i que la nova administració és més tolerant amb els mitjans de comunicació». Lam s’ha referit a la indústria cinematogràfica índia, el «Bollywood» i ha afegit que «Àsia és la locomotora de la recuperació econòmica mundial».
L’exvicerector de la Universitat Xinesa de Hong Kong, Ambrose King, s’ha referit a la globalització com «un pluralisme i universalisme cultural». King ha defensat la glocalització, és a dir, aquella globalització que té en compte els temes locals i lluita per les identitats culturals. En aquest sentit, King ha dit que «la mundialització no ha donat lloc a un món homogeni sinó a un món plural». King s’ha referit a la necessitat de reconèixer i tolerar les altres cultures.
King ha parlat del concepte de «virtut cosmopolita» que parteix de l’ètica necessària per poder reconèixer la idea del pluralisme. En aquest sentit King ha explicat que «cal buscar vincles humans integradors per poder crear una base per al diàleg, no hi ha lloc per al etnocentrisme». «Hem de preservar la nostra identitat cultural però no hem de ser gelosos de la nostra pròpia sobirania.» De la seva banda el catedràtic d’Economia Política Internacional, Jonathan Story, ha parlat de la importància de la memòria del passat «que ens ha de remetre al futur». En aquest sentit, Story ha dit que «els valors seculars no serveixen per a tot i cal buscar-ne d’altres». Story ha parlat també de la vulnerabilitat de la cultura americana després de l’11-S i també de la cultura francesa i del món musulmà. «La religió és el brou de cultiu dels dogmes», ha conclòs Story.
|
|
|
envia a un amic
imprimeix