Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Actualitat > Què li preguntaries a... > Kiko Veneno

Què li preguntaries a...

Kiko Veneno

Totes les Entrevistes



Què li preguntaries a...
Tant per la magnitud i qualitat de la seva obra com per la poderosa influència que ha exercit en generacions posteriors, Kiko Veneno (Figueres, Girona, 1952) és un dels noms il·lustres i imprescindibles de la música popular espanyola. Ningú no ha aconseguit com ell agermanar els sons del sud i aflamencats amb el pop i el rock, i crear un llenguatge propi i personal mil vegades imitat però mai superat. .

El Fòrum t'apropa Kiko Veneno perquè li preguntis allò que sempre has volgut saber d'ells. L'entrevistem per a tu la nit del seu concert. Podràs consultar les respostes a partir de divendres 10 de setembre aquí mateix, a la web del Fòrum Barcelona 2004.


Envia la teva pregunta a Kiko Veneno

Siguem rotunds: la música espanyola no seria la mateixa sense Kiko Veneno.

A ell se li deuen fantàstiques revolucions estètiques de la nostra música que es van concretar en dos esdeveniments essencials, a saber... Va introduir el rock a l'univers gitano amb el llegendari primer LP de Veneno, amb Kiko i els germans Raimundo i Rafael Amador, va ser un dels discos més revolucionaris i trencadors que mai s'han gravat a Espanya; era el 1977, i la seva fusió de flamenc, rock, actitud punk i textos surrealistes i del carrer no va ser llavors gaire ben assimilada, però el pas dels anys ha demostrat el seu caràcter visionari i avançat al seu temps: la revolució.

Va impulsar l'obertura al segle XX dels flamencs consagrats amb la seva participació a La Leyenda del Tiempo (1979), de Camarón de la Isla: la ruptura. Va compondre els primers himnes d'un nou estil de vida, que combinava tradicions del sud flamenques amb intuïcions contraculturals, Volando Voy: la música popular.

Ja en solitari, a Kiko li va costar molts anys de disgustos i decepcions consolidar les seves propostes; durant els anys vuitanta va editar tres LP que es van estavellar contra la indiferència general. Però el 1992, fruit de la seva aliança amb Santiago Auserón, va sortir Échate un cantecito, el disc que per fi el va situar al lloc d'honor que li corresponia; un Kiko més inspirat que mai va firmar aquí cançons d'un marcat caràcter popular, com ara Lobo López, Echo de menos, Joselito o En un Mercedes blanco. En treballs posteriors (Está muy bien eso del cariño, Punta Paloma, Puro veneno, La familia pollo), Kiko ha continuat desenvolupant el seu personalíssim univers sonor que ha deixat una empremta indeleble en el pop espanyol. Tal com correspon a un autèntic mestre en l'art de fer cançons, a un poeta de les ventures i desventures de la marginalitat i de la realitat i al qual acompanyen amb la seva música «llops bons» i «linxs enamorats», «delinqüents» i «superherois de barri».

Senyores i senyors, prepareu-vos per gaudir del millor VENENO...

Fitxa de l'espectacle Veure fitxa de l'Espectacle