Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Interacció '04. Vers una Agenda 21 de la cultura > Desenvolupament econòmic i cultura, complementaris o antitètics?
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Desenvolupament econòmic i cultura, complementaris o antitètics?
Diàleg de referencia: Interacció '04. Vers una Agenda 21 de la cultura

Les idees principals d'aquest seminari giren entorn de la relació entre economia i cultura en un món globalitzat en què cal millorar la convivència.

1.- Marc contextual: - “Cal estimular la demanda de productes culturals, perquè les societats opulentes no saben crear fonts d’estimulació que evitin l’avorriment” (membre de BCF Consultors, Ezequiel Baró). - “Existeixen tres classes de cultura del coneixement: la científica, l’artística i la revelada. Avui encara predomina una cultura que no comparteix, que ens impedeix pensar. Predomina molt el coneixement artístic i revelat amb poques dosis de coneixement científic” (director del Museu de la Ciència, Jorge Wagensberg). - “En el món actual, l’èxit implica fer amb convicció un discurs comprensiu a escala internacional sense renunciar a la pròpia identitat. L’èxit, però, pot no estar vinculat amb la qualitat del producte cultural” (escriptor, Alfred Bosch). - “La globalització no destrueix la diversitat cultural. L’esfera cultural legitima el capital, perquè invertir en cultura dóna prestigi” (professor de la Universitat de València, Pau Rausell). - “Actualment la cultura necessita del finançament privat” (professor de geografia al London School of Economics, Andy Pratt). - “McGuggenhització del sector cultural: serialització de productes culturals homogenis per a un consum de masses” (expert en turisme cultural, Greg Richards).

2.- Accions necessàries: - “En el moment actual basat en la convivència, cal passar d’una cultura de la cohesió (no pensar, coneixement revelat,…) a una cultura de la conversació” (director del Museu de la Ciència, Jorge Wagensberg). - Relació economia-cultura: “Cal apropar el discurs del sector cultural al del sector financer. Si el sector financer té més coneixement del sector cultural, llavors considerarà menys arriscat invertir en cultura (‘more knowledge, less risk’)” (professor de geografia al London School of Economics, Andy Pratt). “L’economia ha de permetre recuperar el control polític sobre la dimensió pública i col·lectiva de l’esfera cultural” (professor de la Universitat de València, Pau Rausell).

3.- Bones pràctiques: turisme cultural "Cal aprofitar els valors culturals intangibles (festes populars, tradicions populars,…) i la creativitat per integrar-los en el sector turístic. S’està passant d’un turisme cultural basat en el patrimoni a un turisme creatiu (Sónar Barcelona; Greatlearningvacations.com a Nova Zelanda). El turisme creatiu implica fer participar els visitants en coses pròpies de la ciutat o zona que visita (treballs arqueològics a jaciments, fer d’agricultor, ajudar a recerques sobre la flora i la fauna,…)” (expert en turisme cultural, Greg Richards).

Any Gaudí: “Amb pocs recursos es va donar a conèixer Antoni Gaudí des de diferents perspectives (l’artista, el dissenyador, l’arquitecte, el místic,…). Es va fer una campanya de difusió a les escoles i als mitjans de comunicació internacionals” (director de l’Any Gaudí, Daniel Giralt-Miracle).

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS L'agenda 21 de la cultura
 
RS Taller. Educació i cultura
 
IF Xarxes culturals per fer front a la mundialització cultural
 
AS Fòrum Urbà Mundial
 
IF La cultura és clau com a política transversal d’inclusió social
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.