Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Drets culturals i desenvolupament humà. Nous espais multiculturals > Taller. Informe sobre desenvolupament humà 2004: llibertat cultural a l'actual món de la diversitat
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Taller. Informe sobre desenvolupament humà 2004: llibertat cultural a l'actual món de la diversitat
Diàleg de referencia: Drets culturals i desenvolupament humà. Nous espais multiculturals

Joy Moncrieffe ha parlat de diversitat ètnica i resposta estatal al Carib. La pertinença a un grup ètnic comporta una identitat social comuna que s’amaga rere una història i unes pràctiques semblants. Segons Joy, «l’etnicitat forma part de l’ésser humà», perquè implica sentir-se part íntegra d’un grup.

Al Carib hi ha gran diversitat ètnica. Durant el colonialisme es va jerarquitzar els grups ètnics en funció, bàsicament, del color de la pell. Tanmateix, en el postcolonialisme i amb la creació d’una nació es va voler suprimir la diversitat per crear una única identitat que unís el conjunt d’ètnies que formaven el país. Més enllà de les reformes estructurals, fomentar la diversitat té repercussions en les relacions de poder. Segons Moncrieffe, al Carib hi ha un esperit de no-cooperació molt arrelat i es pregunta com passar de les reformes estructurals a canvis en les relacions de poder.

Luis Enrique Vega, de Bolívia, creu que l’Informe sobre desenvolupament humà 2004 «és el que presenta més dilemes de tots, aquell en què es deixen més preguntes obertes».

Vega, amb una visió optimista, ha afirmat que «la globalització pot acompanyar la diversitat cultural en comptes d'esclafar-la».La realitat, però, és que la globalització exclou certes parts del món de l’imaginari col·lectiu (com l'Àfrica). Això també passa a l’interior d’alguns països com, per exemple, Bolívia, on la globalització ha internacionalitzat les elits indígenes i, en canvi, ha oblidat la gran massa social, que ha quedat exclosa.

Així doncs, la globalització origina un doble moviment: d’una banda, hi ha grups privilegiats que poden sentir-se partícips del món i, de l’altra, la base social més pobra en queda completament exclosa.

Finalment, pel que fa referència al multiculturalisme i a l’ètica social, el ponent ha manifestat que es necessiten espais d’alliberament, espais públics per a la reflexió comuna. Agustí Colomines no participa de la creença que en el futur hi haurà un xoc de civilitzacions. Malgrat això, sí que pensa que hi pot haver un xoc de valors, ja que, com ell afirma, «els estats nació són un obstacle per la diversitat cultural». En efecte, segons Colomines, «els estats nació fan una paròdia de la diversitat», ja que en cap d’aquests no es reflecteix la plurinacionalitat dels estats.

En molts països es dóna una gran paradoxa, ja que mentre els estats diuen que hem de ser multiculturals amb la immigració, ells no ho són amb les minories del propi país.

El problema fonamental, segons Colomines, és «com pot garantir l’estat els drets dels individus de ser el que realment volen ser». Seguint aquest esquema, Espanya hauria d’esdevenir multinacional per garantir els drets de les minories nacionals, i també multiètnica per garantir l’acompliment dels drets de les minories ètniques. S’haurien de reconèixer totes les nacions i ètnies, perquè l’individu sent la necessitat i té el dret de mantenir els trets propis i diferencials.

Alioune Sall, d'Àfrica, ha explicat que a la majoria de països africans hi ha conflictes violents. Les raons que s’han donat per explicar aquesta violència endèmica fan referència, bàsicament, a l’economia i a la desigualtat social. Això no obstant, el context de política econòmica ens dóna una visió molt parcial, ja que hi ha molts conflictes que van més enllà de la classe social.

És per aquesta raó que ha sorgit una tendència a explicar la violència partint de les diferències culturals. Però aquest raonament és altament confús. ja que, de fet, el problema és polític i es basa en relacions de poder. En efecte, segons Alioune Sall, el problema de la violència no és cultural, sinó polític.

A l'Àfrica hi ha una gran diversitat i s’ha de fer front a aquesta heterogeneïtat reconeixent les nombroses identitats del continent. Certament, les identitats i les comunitats es poden definir com a particulars i diferents, però amb l’objectiu de forjar un futur comú, deixant de banda el passat. S’ha de remarcar, i donar-hi prioritat, el fet que tothom és resident comú i aconseguir una «reconciliació entre identitat cultural i identitat comú».

Azza Karam ha fet una ponència sobre religió, el món àrab, gènere i globalització. En moltes cultures, els moviments polítics utilitzen el discurs religiós per justificar determinades accions violentes. Aquests moviments polítics religiosos afecten, no cal dir-ho, la part laica del món (per exemple, Bush). Pel que fa a l’islamisme i la seva identitat, Karam ha destacat que no és única, sinó que és molt diversa i múltiple. En efecte, «la identitat islàmica és multicultural».

En molts països àrabs existeix una resistència a assumir els models dominants de la cultura occidental i, per aquesta raó, hi ha la creixent necessitat de crear una forma islàmica de govern. Es donen dues tendències: » Moderats: sustenten que cal temps i diners, ja que construir un govern és un procés llarg que s’ha de fer de forma democràtica. » Radicals: pensen que la finalitat justifica els mitjans i, per tant, legitimen l’ús de la violència física i simbòlica.

Entre les dues tendències hi ha un elevat nombre de moviments que es mouen pel mig. Segons Karam, «els moviments polítics i religiosos es nodreixen mútuament» i, per tant, la participació de les dones en la vida pública és present en els moderats i inexistent en els radicals.

Pel que fa al tema de les dones, Karam ha afirmat que és difícil parlar d’un moviment feminista en aquests països, ja que hi ha una gran separació entre dones laiques i dones islàmiques. Entre elles s’hauria de crear la voluntat d’aconseguir un futur comú que les beneficiï a totes i, així, unir-se en uns mateixos objectius.

Per la seva banda, Sakiko Fukuda-Parr creu que «la cultura segueix el poder» i, per tant, qui té el poder vol imposar la seva cultura a la resta. En l’actualitat, la mundialització econòmica ha exportat cultures dominants a través de la música, la literatura i, sobretot, el cine.

La pregunta és: com promoure una globalització que no condueixi a la imposició de les cultures dominants? Què s’ha de fer davant d'aquesta situació? Segons Fukuda-Parr, no té sentit tancar fronteres a la importació, ja que establir barreres als fluxos culturals és molt perillós. La solució, per tant, és que «els països trobin fórmules per nodrir les indústries culturals autòctones».

Respecte al tema dels indígenes, la globalització asimètrica fa que moltes inversions d’indústries i empreses vagin a zones reivindicades per grups indígenes. En conseqüència, hi ha un enfrontament creixent entre indígenes i inversors. Davant aquesta situació, el què no es pot fer és posar fre a les inversions, perquè això aniria en detriment del benestar material de la gent i, per tant, la solució seria pactar i repartir beneficis.

Finalment, Fukuda-Parr s'ha referit de forma breu a la immigració. Segons ella, a Europa és necessària des del punt de vista demogràfic i econòmic. Malgrat això, molts països tenen por de la pèrdua d’identitat cultural davant l’arribada dels immigrants. La realitat és que la immigració actual qüestiona molt més l’assimilació, ja que la gent continua tenint contactes freqüents amb els països nadius. S’haurà de donar pas a nous models d’integració.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF Dret a la diversitat cultural
 
RS Sessió d'obertura
 
AS Globalització, identitat, diversitat
 
AS Drets culturals i desenvolupament humà
 
AS Diàleg Orient-Occident
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.