Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Cultures del treball > Seminari 4.3. Nous treballs, sindicats nous
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Seminari 4.3. Nous treballs, sindicats nous
Diàleg de referencia: Cultures del treball

Amanda Villatoro, de l’ORIT-CIOSL de Costa Rica, va introduir la sessió remarcant una sèrie de qüestions que cal tractar:

- la democratització i l’obertura a actors subrepresentats - la transnacionalització de la mobilització - la formació sindical - la seguretat en el treball - l’educació formal cada cop més excloent - la capacitat d’unitat interna i les aliances amb altres actors - la millora de la negociació col·lectiva - no n’hi ha prou amb lleis «nacionals» per tractar problemes «internacionals».

Tim Costello, de l’Aliança d’Amèrica del Nord per a l’Ocupació Digna, va plantejar que calen noves estratègies davant els nous reptes dels sindicats. Així, cal diferenciar entre els treballadors amb contracte estable dels que tenen una feina contingent (un 70% versus un 30% als Estats Units). Cal tenir en compte que els treballs precaris no només es troben en el sector informal. També cal trencar amb el tòpic que els treballs qualificats es concentren a Occident, mentre que els poc qualificats van al Tercer Món. Quant als sindicats, va remarcar que en la seva forma actual els sindicats estan en fase terminal, i com a mostra va recordar que els nivells d’afiliació avui són, en el sector privat, els mateixos que a finals del segle XIX, i que fins i tot hi ha treballadors que tenen prohibit afiliar-se a un sindicat. Hi ha també punts optimistes, com ara les noves estratègies que converteixen els sindicats en un moviment social estretament relacionat amb les comunitats locals, i ofereixen serveis sanitaris, d’habitatge, etc. També cal esmentar els esforços per incorporar els nous treballadors de la immigració o l’entrada del sindicalisme en nous sectors, com ara el de les telecomunicacions.

José María Zufiaur, de la UGT, va reivindicar la vigència del treball davant les teories que en pronosticaven la fi, i també el fet que l’assalariat passés a convertir-se en empresari. El treball és el centre de la nostra societat, i mentre hi hagi treball hi haurà sindicats. Cal estar alerta, però, perquè la precarietat és un concepte sense visibilitat social, a diferència d’altres valors com els de gènere o medi ambient. Els sindicats haurien de prioritzar la reivindicació del treball digne i decent, reafirmar els seus principis i valors fonamentals (igual treball igual salari, solidaritat, salut, etc.), i enfrontar-se als canvis en els continguts del treball; externalització, feminització, fragmentació, precarització, subcontractació, immigrants, etc. Calen formes plurals de sindicalització, i un cert corporativisme que respongui a aquesta fragmentació del treball. Els canvis afecten el nucli d’actuació del sindicat: la descentralització de les empreses, les trajectòries laborals discontínues, etc. Al segle XXI, el que serà important serà el repartiment de la riquesa immaterial, la que es produeix amb el cap. També cal incorporar a la seva actuació la conciliació de la vida laboral i familiar. D’altra banda, l’organització del treball modern afecta els instruments tradicionals d’acció (les vagues, per exemple), però també generen possibilitats, com ara la política de responsabilitat social de les empreses. La ciutadania social no es fragmenta; els debats al voltant de les pensions, els salaris i els impostos sovint són fal·làcies, i per combatre-les cal establir aliances amb centres acadèmics. Organitzativament, cal la unificació internacional dels sindicats, tenint en compte les grans regions econòmiques mundials. Tot plegat ha de tenir també conseqüències quant al discurs programàtic i ideològic, que els permeti legitimar-se davant els treballadors.

José Luis López-Bulla va remarcar la caiguda definitiva del fordisme, i l’entrada en una fase d’innovació i reestructuració. Va sostenir igualment que cal diferenciar entre flexibilitat (coordinació entre els actors) i flexibilització (unilateralisme en la decisió). Davant el canvi de les regles vigents, els sindicats tenen plantejats una sèrie de desafiaments: - s’han d’inserir en el paradigma tecnològic; - cal un nou estat de benestar que procuri anar a l’arrel dels problemes i no resoldre’ls quan ja han esclatat; - cal un estatut dels sabers; ensenyament digital per a tothom; - els comitès d’empresa no poden fer front als reptes de la globalització.

Cal retornar al sindicalisme el protagonisme que li pertoca, i vincular-lo al dret del treball, perquè encara hi ha molts treballadors desprotegits. Robert Taylor, del Centre d’Actuacions Econòmiques de la Gran Bretanya, va recordar que vivim en un món de treball, però que potser d’aquí a poc temps vivim en un món sense sindicats. Per il·lustrar aquesta idea, va assenyalar que especialment els joves tenen una taxa d’afiliació molt baixa que compromet el futur dels sindicats. Per exemple, en un país amb alts nivells de sindicalisme com Alemanya l’afiliació és del 20%, però entre els joves és de la meitat. Hi ha una sèrie de factors que afebleixen el paper dels sindicats, com ara la reducció de l’estat, la desintegració de la cultura del treball o la mercantilització de serveis, però és important que els sindicats recuperin les seves funcions no només en la negociació col·lectiva, sinó també com a entitats d’ajut mutu, de col·lectius professionals o d’organitzacions prodemocràtiques. D’altra banda, els sindicats només podran créixer si cooperen amb els empleadors i no simplement si s’hi oposen, i fan entendre que l’empresa amb sindicat és millor que l’empresa sense. També cal que, per respondre a la individualització dels treballadors, els sindicats reforcin el seu caràcter d’associació professional. A més, també s’han de reforçar les aliances i les coalicions internacionals.

Com a conclusió del seminari es van plantejar una sèrie de proposicions per al debat: - En el present, l’objectiu de les empreses és mantenir un petit centre amb les funcions essencials i contractar la resta amb proveïdors arreu del món. - Només quan els sindicats tractin amb un punt de vista fonamentat en el fet tecnològic, es podrà parlar apropiadament de «nous sindicats». - Les estructures sindicals actuals són adequades per fer front a les estratègies de les multinacionals.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Governar la globalització des del treball
 
RS Seminari 2.2 Globalització i migracions
 
AS Què s’amaga darrere la teva roba? El treball de les dones a les cadenes de producció globalitzades
 
RS El jovent davant dels reptes d’avui en el món del treball: el treball de les persones joves
 
IF L’explotació laboral a les cadenes de producció de roba globalitzades
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.