Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Els conflictes en la vida quotidiana > Diàleg amb Ana Uzqueda i Alejandro Nató. Punts de trobada en l’àmbit comunitari
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Diàleg amb Ana Uzqueda i Alejandro Nató. Punts de trobada en l’àmbit comunitari
Diàleg de referencia: Els conflictes en la vida quotidiana

Diàleg a càrrec d’Ana Uzqueda i Alejandor Nató, amb la col·laboració de Silvia Ianitelli i Javier Wilhem, a la sala 111, de 16:40 a 18:35, el 13 de juny del 2004.

Preguntes com ara: “Què s’entén per comunitat?”, “Què pensem del concepte de ciutadania?”, “Quina és la diferència entre comunitat i ciutadania des del punt de vista del mediador?” i “Quins són els límits de la mediació comunitària vers la mediació social?” han estat els temes proposats en aquest Diàleg.

En aquest ordre de coses, Alejandor Nató apunta que la primera cosa que ha de fer el mediador si vol anar i definir l’arrel de qualsevol conflicte és despendre’s de «la careta» (màscares) perquè d’aquesta manera genera confiança en les parts implicades. Així mateix, si vol accedir a la comunitat cal que abandoni els estigmes establerts en l’etapa de formació i la deconstrueixi.

Ana Uzqueda veu fonamental en mediació comunitària que el mediador conegui el llenguatge del context, i reclama que «les parts han de ser proactives» i el mediador, també –tot i que sembla un contrasentit perquè atempta contra el principi de neutralitat o de no-incidència que regeix el mediador. Així mateix, requereix la necessitat d’impartir cursos de mediació perquè tothom pugui ser mediador. Però quin model s’ha de seguir en mediació? Ana Uzqueda exposa que en el seu cas va optar per redefinir el model de Harvard i crear-ne un de transversal en el qual es van incorporar tècniques de mediació comercial, penal, familiar..., ja que d’aquesta manera es pot ser flexible i adequat en cada cas.

Alejandro Nató destaca tres models, el de Harvard, el circular narratiu i el model transformador, però creu que no són suficients i pensa que s’ha de recuperar la memòria històrica, perquè «cal treballar amb el “mentre” quan hi ha un “abans” i un “després” en un conflicte»; si no és així es deforma la societat.

Finalment, Ana Uzqueda assenyala que la mediació social inclouria la mediació familiar, escolar i comunitària, mentre que Alejandor Nató reivindica “la mediació en la comunitat” en lloc de la mediació comunitària i social, i apunta que la mediació està molt lligada amb el desenvolupament comunitari, atès que la mediació és un programa social que forma part del desenvolupament social.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Els conflictes a la vida quotidiana
 
RS Mediació, comunicació no verbal i Stanislavski
 
RS La transformació dels conflictes a través de l’expressió plàstica
 
RS mediació penal, una justícia penal més humanitzada
 
RS Diàleg amb Sara Cobb
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.