Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Reunió de joves líders indígenes > Grup de Treball Hispà A per avaluar el Programa de Membres Indígenes de Nacions Unides (ONU)
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Grup de Treball Hispà A per avaluar el Programa de Membres Indígenes de Nacions Unides (ONU)
Diàleg de referencia: Reunió de joves líders indígenes

Reunió d’avaluació d’un grup de joves líders indígenes que han estat titulars d’una beca de Nacions Unides (ONU) per a formació de líders indígenes.

Dividits en cinc grups, es reuneixen aquí les idees expressades per vuit persones de parla hispana que en diferents anys han participat en el projecte a la Universitat de Deusto.

Es tracta d’analitzar les experiències personals en les etapes de preparació, desenvolupament i aplicació posterior en el país de cadascun d’ells per aportar millores a programes d’anys futurs.

Han format part d’aquest grup de treball els joves indígenes següents:

Odilón Candía, quítxua (Ayacucho, Perú)
Carmen Luna, aimara (Bolívia)
Alberto Vázquez, guaraní (Paraguai)
Viviana Figueroa, kolla (Argentina)
José Antonio Jajoy, inga (Colòmbia)
Luis Arturo Xep, maia tzutujil (Guatemala)
Ximena Vázquez, putre (Xile)
Maria Huencholeo, maputxe urbà (Xile)


Aspectes preliminars

En aquest apartat s’han analitzat els preparatius abans de començar el Programa, les reaccions de l’entorn familiar i comunitari i l’adaptació en arribar a Euskadi.

Tots coincideixen a assenyalar tant problemes personals (renúncia a la feina, aconseguir conciliar la beca amb la vida familiar, aconseguir l’import per al passatge...) com problemes relacionats amb l’organització que els postula, que més d’una vegada els ha retirat el suport.

Luis Arturo Xep −maia tzutujil de Guatemala− assenyala com a possible motiu d’aquesta actitud la gelosia: «En un entorn en què ningú no té res, quan algú rep alguna cosa, genera enveges i desacords i aquest és un dels motius pels quals les comunitats indígenes no avancen i es veuen sotmeses contínuament». En pocs casos es confiava en la possibilitat d’aconseguir la beca en el moment de la sol·licitud. Pel que fa a l’arribada a Espanya, i a banda de problemes logístics de recepció, l’opinió general és que la societat basca es va mostrar acollidora, cosa que els va permetre abandonar els prejudicis i les idees preconcebudes que portaven dels seus països d’origen.

Desenvolupament de l’estada

Aquest apartat es divideix en dos subapartats. El primer tracta sobre el dia a dia en el desenvolupament del Programa. El segon fa referència a les pràctiques realitzades en organismes de l’ONU a Ginebra.

Sobre el dia a dia, coincideixen en problemes pràctics d’adaptació (qüestions com la puntualitat, l’alimentació i l’idioma a Euskadi), sense més conseqüències.

Pel que fa al contingut teòric del curs a Deusto, hi ha coincidència a assenyalar que el programa té un bon contingut, però falta temps per desenvolupar-lo.

Viviana Figueroa −kolla d’Argentina− proposa que s’incloguin temes com la biodiversitat, metodologia social i jurídica per elaborar estudis per part dels mateixos indígenes i qüestions de propietat intel·lectual. Es valora de manera molt positiva que el Programa s’hagi obert a comunitats de parla hispana.

Es proposa que es facin pràctiques i s’elabori una tesina en tornar a les pròpies comunitats malgrat les dificultats de seguiment que això comportaria.

Pel que fa a la formació pràctica a Ginebra, hi ha una total coincidència que es va tractar d’un procés en el qual van ser més aviat observadors que no pas actors, amb una metodologia molt diferent de la de Deusto, en la qual la participació era la norma.

Resultats a la tornada

Un cop acabat el Programa de Membres Indígenes de l’ONU, els participants han avaluat les conseqüències en arribar a la pròpia comunitat d’origen.

En aquest apartat les divergències són més grans.

Pel que fa a les organitzacions que els van ajudar a postular, algunes reben el becari dipositant grans expectatives en els coneixements que haurà adquirit i altres, per qüestions d’enveja, no volen continuar amb els seus serveis.

Alguns d’ells van haver d’abandonar l’organització i començar noves tasques, en aquest cas amb organitzacions de base de dones. Altres van trobar el suport de tots menys de l’organització amb la qual van postular. En algun cas, la influència mediàtica de la seva aparició a la premsa els ha permès d’exercir tasques influents al seu país.

Odilón Candía −quítxua del Perú− va aconseguir institucionalitzar la defensa dels Drets Humans dels indígenes en el seu país.

La conclusió és que els coneixements adquirits en el curs han servit per ampliar la seva feina a favor de la comunitat, si bé en molts casos per camins diferents dels que es van plantejar en el moment de marxar.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Minories
 
RS Societats multilingües, societats multiculturals: democràcia plural.
 
RS Pobles indígenes: educació, treball i salut (indigenisme i discriminació)
 
RS La diversitat cultural i ètnica del vestit mexicà
 
IF Dret a la diversitat cultural
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.