Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > La riquesa ètica de les nacions. Valors i desenvolupament social > La riquesa ètica de les nacions
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Síntesi diàleg Síntesi diàleg
La riquesa ètica de les nacions
Diàleg de referencia: La riquesa ètica de les nacions. Valors i desenvolupament social

En un món globalitzat i interdependent, la riquesa de les nacions es mesura no tan sols en els termes tradicionals de capital físic o humà, sinó que també tenen una especial importància conceptes com el de capital ètic: el conjunt de valors que una nació és capaç de generar i que constitueix un factor diferencial per al desenvolupament.

El diàleg La riquesa ètica de les nacions. Valors i desenvolupament social, celebrat al Fòrum Universal de les Cultures els dies 24 i 25 de juliol del 2004, va posar de relleu la importància del capital ètic per assolir un desenvolupament econòmic, polític i social que permeti una vida no tan sols materialment digna, sinó també socialment justa i amb sentit de ciutadania.

Cal que aquest capital ètic es fonamenti en l'aplicació pràctica d'un seguit de valors (igualtat, cooperació, justícia social, transparència, diàleg…) compartits per tots els actors socials. Més enllà dels vells paradigmes sobre el capital (capital físic, financer, humà i intel·lectual), en el món globalitzat actual tenen una importància diferencial factors intangibles de caràcter ètic com l'assumpció de deures per part dels ciutadans, el compliment de compromisos i acords o la generació de confiança. Per tot això és necessari el compromís i la corresponsabilitat de tots els actors (Estat, mercat i societat civil) amb aquests valors, creant així una identitat compartida.

En l'àmbit polític, Jordi Pujol, expresident de la Generalitat de Catalunya, va destacar que «actualment hi ha un dèficit de capacitat de decisió dels nostres governs», i va apostar per un exercici responsable i valent de la política, amb una presa de decisions al servei del bé comú, amb visió de conjunt i de futur, vencent els horitzons electoralistes a curt termini. En aquesta mateix línia es va manifestar Joan Rigol, expresident del Parlament de Catalunya, que va reclamar un model ètic de gestió pública, on l'Administració es relacioni amb la societat no com a simples clients consumidors de serveis, sinó com a ciutadans amb drets i deures, als quals se'ls pot exigir una corresponsabilitat. Per a Rigol, «aquí és on rau l'ètica de l'Administració: si se'ls tracta com a ciutadans plens, se'ls pot demanar un civisme actiu, amb més participació». En aquest sentit, Fred-Olav Sorensen, conseller de la missió de Noruega a la Unió Europea, va destacar que un govern no aconseguirà actituds ètiques a través d'imposicions, sinó amb una cultura de l'ètica, on la transparència és bàsica. Rigol va aprofundir en la mateixa línia, amb la necessitat d'una educació no tan sols per aconseguir aptituds, sinó també actituds ètiques ciutadanes.

En aquest sentit, al llarg de tot el diàleg tothom va coincidir en el paper vertebral de la societat civil: la participació cívica, la densitat de les relacions socials i el teixit associatiu, i, en definitiva, el grau d'implicació dels ciutadans formen un capital social que contribueix de manera decisiva al desenvolupament i a la consolidació dels valors democràtics en un país. En aquest sentit, Joan Subirats, catedràtic de ciència política de la Universitat Autònoma de Barcelona, va alertar del creixent desencís pel funcionament de les democràcies tradicionals, que està provocant el desplaçament de l'activitat política cap a nous moviments de participació social.«Tenim una nova societat, una nova economia, però una vella política», va afirmar.

Les societats amb un fort capital social tenen més sentit identitari i més capacitat de mobilització i de resposta davant dels problemes, cosa que a llarg termini repercuteix en el benestar col·lectiu.

La línia d'argumentació principal al llarg del diàleg, que va servir per justificar l'èmfasi en la valoració de les riqueses ètiques, va ser la insistència a mostrar de quina manera aquests capitals intangibles són també factors de creació de riquesa econòmica. Així, Carles Boix, professor de ciència política de la Universitat de Chicago, va exposar que en les zones amb un teixit social consolidat, com en el cas del Nord d'Itàlia, hi trobem més bons indicadors de renda i de PIB, cosa que es deu, al marge de factors exteriors d'explotació, a la confiança que genera el capital social i als mecanismes de cooperació i de control per part d'un sector de la ciutadania amb virtuts cíviques i que assumeix el seu paper en l'assumpció pràctica del conjunt de valors fonamentals compartits. Perquè, tal com va expressar Sorensen, «cap economia no pot funcionar sense un mínim de normes ètiques en els seus participants».

El professor de la Wharton School de la Universitat de Pensilvània, Thomas J. Donaldson, va insistir en aquesta lectura, repassant estudis dels últims trenta anys que apunten que «les empreses i les nacions són més pròsperes i eficients si es prenen l'ètica seriosament», ja que els clients, els treballadors i els accionistes valoren el comportament ètic i valors com l'empatia, l'equitat i l'honestedat. La mateixa tesi sosté Adela Cortina, catedràtica d'ètica de la Universitat de València i directora de la Fundació Etnor, que considera que «l'empresa que funciona èticament és un bé públic, que beneficia a tothom». No tan sols s'aconsegueixen beneficis interns i estalvi de costos, sinó que a més es genera un cercle virtuós de bones pràctiques en la societat, la identitat moral de la qual vindrà determinada per la jerarquització dels valors que triï en cada moment.

Finalment, Donaldson va apuntar les característiques ètiques nacionals que promouen la prosperitat i posen remei a les imperfeccions del mercat. En primer lloc, una distribució més bona de les matèries primes; en segon lloc, la cooperació social, la integritat i la confiança en les transaccions en la societat; i, en tercer lloc, la inculcació de deures econòmics en els ciutadans, com ara, entre d'altres, el respecte a la propietat intel·lectual o al medi ambient, una informació fiable i transparent i el rebuig de suborns.

La introducció d'aquests deures ha de conduir a la consecució d'una «ciutadania econòmica», on els ciutadans «assumeixin per convicció pròpia responsabilitats econòmiques des d'una perspectiva ètica», sense necessitat de mecanismes de control.

I és que la viabilitat d'un país -així com també la viabilitat global-, en termes econòmics, socials i polítics, no és possible sense l'assumpció pràctica i com a decisió pròpia per part d'una majoria de la societat (civil, econòmica i política) d'un seguit de valors fonamentals compartits.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Turisme responsable i dinamitzador
 
RS Sessió inaugural, sessió de cloenda i una “guia del Diàleg”. Diàleg “Contribuint a l’Agenda Global”
 
RS Ponència: Capital ètic i desenvolupament
 
IF Corrupció, mafiocràcies i pobresa
 
IF El capital ètic és un factor diferencial que contribueix al desenvolupament econòmic i social