Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Globalització, identitat, diversitat > Tema 3. La identitat cultural en un món globalitzat
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Tema 3. La identitat cultural en un món globalitzat
Diàleg de referencia: Globalització, identitat, diversitat

Josep Fontana, historiador, va fer una anàlisi de la construcció de la identitat nacional. «La història està relacionada amb la construcció de les identitats de les nacions», va afirmar; és per això que la història es mira molt des del poder i que el seu ensenyament crea moltes polèmiques a l’escola. Cada moment ha fet la seva història, amb una funció política clara. Una història és la genealogia d’un projecte social determinat. «El nacionalisme és un fenomen de consciència col·lectiva d’essència cultural», va afirmar també Fontana.

El fonament i la legitimació de l’estat depenen del contracte social que es renova cada cop que es fan eleccions. Segons Fontana, «el marc estatal no acaba d’assumir el seu estat plurinacional». Respecte d’Europa, va afirmar que «hi ha una història d’Europa possible, però encara està per començar», i respecte del nacionalisme, que «cal un nacionalisme cultural i no pas ètnic, d’identitat cap endins i de solidaritat cap enfora». Per últim, respecte de la tasca de l’historiador, va dir que «l’historiador té la responsabilitat de suscitar consciència crítica».

El següent ponent del matí va ser Nezar Alsayyad, professor d’arquitectura i planificació, que estudia els hàbitats tradicionals. Va parlar de la identitat i la dominació cultural i de la relació entre dominació i identitat. Segons ell, «la globalització és un fenomen urbà». Al segle XXI, les societats nacionals cada cop són més conscients de les seves arrels. Així, qualsevol teoria de la globalització ha de tenir en compte l’especificitat de les cultures tradicionals, la colonització, etc., i altres fets, com que «les societats es construeixen les unes en relació amb les altres» i, en el moment actual, que «les ciutats del món s’estan homogeneïzant cada cop més».

Alsayyad va descriure unes fases pel que fa als assentaments humans:

1- Comunitats tradicionals. Abans del colonialisme, els assentaments eren una reacció immediata a l’ambient de l’entorn natural. Reflectien la identitat dels habitants que havien construït els edificis. 2- Colonialisme. Es va crear una relació amo-criat. Arreu on anaven els colonialistes imposaven el seu model d’assentament: «Tot era França». Segons Alsayyad, Israel fa servir avui les mateixes tècniques contra Palestina. 3- Postcolonialisme. Els països colonitzadors havien imposat la seva manera de construir, i això xocava amb la cultura dels pobles autòctons. Amb els primers anys d’independència es produeix una obsessió per la modernitat, es creen grans blocs de pisos...

Als països del tercer món, molts governs veien que «una manera d’emular l’estat-nació era crear habitatge social». Egipte és un bon exemple: s’hi van construir molts habitatges socials, però no existia l’hàbit de viure d’aquesta manera. «Per entendre el problema de l’urbanisme hem d’entendre els problemes de la identitat nacional», va dir Alsayyad. Alguns arquitectes van rebutjar el model de construcció occidental i van iniciar una arquitectura basada en històries inventades... per crear una cultura nacional; es pot dissenyar una identitat cultural en uns països que recobren la independència després del colonialisme? Però la identitat no es pot basar en un mite precolonial. La identitat no pot ser una retirada cap a un moment determinat del passat, sinó que ha d’incloure també el moment del colonialisme. La identitat nacional és una construcció social vinculada als esdeveniments. Els països han d’assumir en un moment determinat que el seu període colonial també forma part de la història i la identitat pròpies. Molts països ho volen tot: volen el vel però també volen Coca-Cola. La identitat nacional sempre està en un procés de canvi i de flux.

Alsayyad també va afirmar que estem molt lluny de poder parlar d’una cultura mundial. Actualment la diversitat de les cultures és sovint el resultat de la globalització, i a més la nostra era ens obliga a afrontar el fenomen de la desterritorialització.

Bruce Lawrence, professor d’història comparada de les religions, va parlar a continuació sobre la identitat religiosa des d’una perspectiva comparada i sobre el fonamentalisme. Primer va definir el fonamentalisme «com una visió del món però mai com una etiqueta o una identitat». La identitat està demanant, segons ell, que se la defineixi; pot ser local, nacional, individual, col·lectiva, etc.

De la intervenció de Lawrence es poden destacar diverses afirmacions. Respecte al fonamentalisme religiós va dir que «és una tautologia. Els fonamentalismes sempre han estat religiosos i col·lectius. No hi ha fonamentalistes sense fonamentalisme.» Pel que fa a les identitats, va afirmar que no es limiten només a la religió, sinó que «la identitat religiosa és un subconjunt d’una identitat més àmplia».

Manuel Castells va dir que totes les religions més importants són inherentment fonamentalistes, perquè són la salvació; Lawrence, per contra, i arran de la seva percepció dels participants del Fòrum de les religions, celebrat a Barcelona, dubtava que aquestes persones fossin fonamentalistes. Lawrence va esmentar un article del diari El País en què Eduardo Mendoza parla de «la frontera confusa que separa el fonamentalisme de la banalitat». Lawrence creu que «totes les religions tenen elements per esdevenir fonamentalistes, però no sempre s’hi tornen». La religió, tot i que pot ser part de la societat civil, mai no la pot substituir, i «no totes les identitats religioses són fonamentalistes, ni tots els fonamentalismes són religiosos. Bush i Bin Laden són fonamentalistes.»

Respecte a la religió musulmana, Lawrence va afirmar que «l’islam ha de trobar el seu lloc en el món actual» i que «el concepte de tolerància no ha conformat les religions sinó que ve d’altres fonts i només podrà emergir després d’una ruptura epistemològica». Lawrence va concloure la seva ponència dient que «per posar fi al fonamentalisme calen més projectes de cooperació».

El darrer en intervenir va ser Jon Juaristi, en qualitat d’interpel·lant. Juaristi va afirmar que «l’estat nacional té les seves narratives històriques pròpies; l’estat-nació ha de ser un projecte polític de nacionalisme».

Juaristi va dir que la idea de l’estat plurinacional enfront de l’estat nacional no li sembla del tot encertada. Va afirmar que el que importa és que l’Estat sigui democràtic i pugui satisfer totes les seves necessitats, i que la concurrència de diferents cultures planteja un problema que no es resol i que s’expressa mitjançant el conflicte. Juaristi va acabar amb una pregunta: Quin és el nombre màxim d’identitats diferents que poden conviure en un mateix territori polític?

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Globalització, identitat, diversitat
 
AS Diàleg Orient-Occident
 
AS IV Parlament de les Religions del Món
 
IF No a la violència en nom de Déu. Autocrítica i transformació
 
RS Taller. Informe sobre desenvolupament humà 2004: llibertat cultural a l'actual món de la diversitat
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.