Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Drets humans, necessitats emergents i nous compromisos > Diàlegs sobre el futur dels drets humans i el progrés de la civilització humana
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Diàlegs sobre el futur dels drets humans i el progrés de la civilització humana
Diàleg de referencia: Drets humans, necessitats emergents i nous compromisos

Gloria Ramírez, investigadora en Ciències Polítiques a la Universitat Autònoma de Mèxic: "El dret a l'educació és el dret més elemental".

Avui en dia els mitjans de comunicació s'han convertit en agents educatius. Quin significat té l'educació en el segle XXI? La relatora especial de l'ONU Katarina Tomasevski, que va iniciar el mandat el 1998, constata que, actualment, en 90 països l’educació no és gratuïta. El major nombre es troba a l’Àfrica Subsahariana (38), seguit per Àsia (19), l'est d'Europa i Àsia Central (14), Amèrica Llatina i el Carib (11), i Orient Mitjà i el nord d'Àfrica (8).

En el 6è informe a l'Alt Comissionat finalment presenta la seva dimissió argumentant que entre el discurs de les institucions i la realitat hi ha molta distància. Moltes vegades s'assisteix a la contraeducació dels drets humans. En realitat, no s'inverteix en formar en educació. L'educació i l'educació en drets humans se situen en diferents camins. "S'ha de lluitar contra la ‘doctrina irregular’ dels drets humans". Moltes vegades l'educació s'allunya de la realitat i transmet només valors individualistes. Deixa de costat l’exigència i condiciona els drets a les obligacions. S'han de portar a terme noves propostes, noves mobilitzacions i nous indicadors en el marc dels projectes sobre educació.

Cándido Cybowski, de l’IBASE (Instituto Brasileño de Análisis Sociológicos y Económicos) estableix "els subjectes com a portadors dels drets humans". Els drets humans són conquestes polítiques que depenen molt dels subjectes portadors. Avui en dia hi ha una tensió entre l'universalisme dels drets humans que s'estableix de baix a dalt i la globalització, entesa com a dret del mercat, que s'estableix de dalt a baix. La globalització porta a una lògica de guerra i s'ha d'apostar per la democràcia per a l'expansió dels drets humans.

Actualment assistim a dues revolucions silencioses:

1) El concepte d'humanitat es converteix en un concepte pràctic. Tots formem part del mateix planeta. "No podem repetir la història d'Israel i Palestina". Això condueix al dret a la diversitat, que entén la igualtat com a diversitat. Només podem ser iguals si es reconeix la diferència. No s'ha de vincular la ciutadania amb un territori, sinó que s'ha de reconèixer la ciutadania de tots.

2) L’única referència ètica i no ideològica ni partidària són els drets humans. Avui en dia a l’Amèrica Llatina es produeix la percepció que l'afirmació dels drets humans implica la inclusió social. Els drets humans es converteixen en un instrument de lluita. Una cosa és ser pobre, sense drets i exclòs, i una altra cosa diferent és ser el mateix però estar organitzat. El fet dels nous moviments socials per la lluita dels drets dels ciutadans està canviant la realitat del Brasil.

En conclusió, s'ha de fer visibles els invisibles i els que no tenen veu; s'ha de capacitar i apoderar els exclosos i ens hem d'unir tots en aquest esforç en el Fòrum Social Mundial.

Daniel Raventós, expert en renda bàsica i president de la Xarxa Europea de la Renda Bàsica, creu que tota societat ha de garantir el dret a l'existència. "Sense tenir el dret a l'existència material garantida no existeix la llibertat". Amb les condicions socioeconòmiques del segle XXI la Xarxa Europea de la Renda Bàsica (Basic Income European Network) considera que la millor manera de garantir el dret a l'existència és la renda bàsica. La renda bàsica es defineix com l'assignació pagada per l'estat a qualsevol membre independentment de qualsevol consideració.

Les crítiques més habituals a la renda bàsica són les següents:

1) Viabilitat econòmica de donar una assignació a totes les persones de la societat. 2) Només és una proposta dels països rics.

En definitiva, una vegada es troba la viabilitat econòmica i hi ha la voluntat política, la renda bàsica és una proposta per incrementar la llibertat de l'ésser humà i per fer realitat els drets humans.

Jordi Raich, coordinador, avaluador i consultor de projectes de cooperació internacional, director de Relacions Externes de Metges sense Fronteres i fundador d'Arquitectes sense Fronteres, titula la seva intervenció "Diàleg sobre el negre futur dels drets humans i el progrés de la incivilització humana". En tots els països en què ha treballat només es compleix la universalitat de la violació dels drets humans.

En els últims anys constata tres tendències en relació als drets humans:

1) Molt d’èmfasi en legislar els drets humans, però no es fa res per prevenir o penalitzar la violació dels drets humans. 2) Hi ha un reduccionisme del conjunt dels drets humans al dret a la vida. Les organitzacions humanitàries es limiten a alimentar i salvar les persones, no es tracta de qualitat de vida, sinó de quantitat de vida. 3) Creixent hipocresia en el llenguatge emprat per designar la violació dels drets humans: danys col·laterals, foc amic, intervenció especial... "Es produeix l'efecte Walt Disney: la realitat s'esterilitza i es torna asèptica i estètica".

Avui en dia els governs trafiquen amb els drets humans, ja que se’n tolera la violació a canvi de suport a una intervenció militar. Es culpabilitza els drets amb l'excusa de la seguretat; així, després de l’11-M, la prevenció ha permès la retallada dels drets humans. A més, actualment s'està subcontractant la violació dels drets humans: a l’Àfrica, Afganistan, entre d’altres països, actuen exèrcits privats amb mercenaris a sou que torturen per encàrrec.

L'únic avanç positiu que Jordi Raich apunta és que avui en dia la reputació s'ha convertit en un factor polític, per la qual cosa moltes vegades els governs es mobilitzen sota la pressió dels mitjans de comunicació.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Dret a la ciutat: Conclusions
 
AS Drets humans, necessitats emergents i nous compromisos
 
RS Llibertat, igualtat i fraternitat, nous escenaris, nous compromisos.
 
IF La ciutat educadora i defensora dels drets humans
 
RS Congrés del BIEN (Basic Income European Network). 1a i 2a jornada
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.