Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Els conflictes en la vida quotidiana > Punts de trobada en l’àmbit organitzacional. El futur de la mediació a les organitzacions
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Punts de trobada en l’àmbit organitzacional. El futur de la mediació a les organitzacions
Diàleg de referencia: Els conflictes en la vida quotidiana

Aquest seminari va tractar la mediació en l’àmbit organitzatiu, no només dirigida a la resolució dels conflictes laborals i estructurals, sinó com una nova metodologia per canalitzar, en forma d’energia creativa”, la naturalesa intrínsecament conflictiva de qualsevol organització humana.

Els diferents ponents han coincidit a destacar que el futur de la mediació organitzativa passa perquè totes les empreses i organitzacions, ja siguin públiques o privades, estan entenent la figura del mediador i l'adoptaran com un element més imprescindible per al bon funcionament de la seva estructura, al marge de la contractació paral·lela o puntual de qualsevol altre mediador extern.

Segons l’experta en aquest tema, la professora d’ESADE Margarita Martí, “tot conflicte és beneficiós, si tota aquesta energia, en principi negativa, és reconduïda com cal per la figura del mediador” per eliminar el que pugui resultar “lesiu” i crear un context en què les diferències entre les parts no siguin de confrontació sinó d’enriquiment mutu.

Tanmateix, aquest model de conflicte “encaminat” com a generador de creativitat i potencialitat encara no ha estat prou comprès, segons el director del GREC (Grup per la Recerca en el Conflicte), Ferran Camps, perquè continuen pensant que quan hi ha conflicte, aquest es deu a una mala gestió i els gerents, és a dir, els directius no se'n volen sentir responsables, motiu pel qual moltes vegades se'ls amaga el conflicte i els psicodinamismes inherents a qualsevol organització “o, el que encara és pitjor, se’n nega l’existència”.

Per a Ferran Camps està clar que aquestes empreses s’han quedat antiquades, sobre tot quan el conflicte s’intenta abordar des d’una estructura altament piramidal en comptes d'intentar abordar-los amb l’esperit constructiu d’una “transversalitat de jerarquies”.

En aquest sentit, va posar com a exemple el model de “baralla lleial” que ha fet servir en una empresa d’automoció en què ha evitat el perill d’una vaga en l’horitzó. En aquest model es contemplen tres fases: la primera, en què, tant des de la direcció com des del comitè d’empresa, es llancen "dards” mútuament sobre una diana general del conflicte amb el fi de treure tota l’agressivitat acumulada; una segona fase en què es personalitzen aquests “dards” i el mediador evita que es pugui ferir l'autoestima de ningú, i finalment una tercera fase en què totes dues parts han de reconèixer els encerts de l'altre.

Un model similar va ser presentat també pel president de l’ONG “Visió compartida”, Sergio Abrevaya; en aquest cas, amb sessions molt més llargues en el temps, repartint a tots els membres de l'organització en parelles que es van intercanviant per a un "descobriment". En una segona fase es reconeixen les bones pràctiques de l’organització; en una tercera es debat i es configura un futur en comú de tots els seus membres en el si d’aquesta i per últim s’elabora l’agenda per dur-lo a terme.

La proposta d’aquest expert argentí passa en primer lloc per una “reconstrucció de la realitat” en què “es qüestionen veritats que tots creuen objectives per tal que prenguin consciència de les grans diferències que hi ha en realitat per a cadascun dels seus membres sobre els seus anhels i objectius en l’organització”. Es tracta, en definitiva, de buscar una nova objectivització per aconseguir una visió compartida com a mètode de resolució del conflicte.

Un altre expert argentí, Daniel Busteló, va assenyalar que entre els objectius prioritaris per difondre la mediació organitzativa calia, d'una banda, “guanyar-se els advocats” i, de l’altra, treballar en la creació de serveis en aquest àmbit per tal que comencin a ser requerits i divulgats des de les institucions com les cambres de comerç.

Des del punt de vista de la mediació en l’administració pública, la professora de la Universitat Complutense de Madrid Leticia García Villaluenga, va explicar com està treballant en una iniciativa en aquest sentit per a la resolució dels conflictes dels milers de docents i estudiants d’aquest centre.

El director del GREC va resumir el futur de la mediació organitzativa en tres àmbits: mediació comercial, de l’empresa amb els seus clients, mediació laboral i mediació en contextos de gestió en la recerca de la potenciació de la qualitat del capital humà. En aquest sentit va apuntar que potser caldria contribuir a l'eliminació de les connotacions tan negatives que té el terme mediació de conflictes per una nova denominació com "mediació per a la generació de consens”.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF La cultura de la mediació
 
RS Diàleg amb Sara Cobb
 
RS La mediació en l’àmbit familiar
 
AS Els conflictes a la vida quotidiana
 
RS Mediació, comunicació no verbal i Stanislavski
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.