Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Comunicació i diversitat cultural > Accessos
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Accessos
Diàleg de referencia: Comunicació i diversitat cultural

I. M. Jesús Martín Barbero: «Políticas de interculturalidad» Modera: Rossana Reguillo

Tant Muthoni Wanyeki com Jesús Martín Barbero provenen d’un context cultural ple de diversitats i dels dos continents potser més negativament afectats per l’absència de reconeixement i respecte a aquestes alteritats: l’Àfrica i l’Amèrica Llatina, respectivament. Els uneix també l’interès de donar un espai als qui històricament han estat anul·lats per la resta de les seves pròpies societats: la dona i els pobles indígenes.

Wanyeki, científica política que treballa en les àrees de comunicació per al desenvolupament del gènere i dels drets humans, presenta per mitjà dels resultats de la seva investigació «Women and Land in Africa: culture, religion and human rights» l’escenari en què la dona africana s’ha de desenvolupar per anar guanyant posicions en els drets de propietat de terres, segons van canviant els rols que compleix dins la comunitat i la societat africanes. A través de la història i actualment, les dones s’han hagut de fer càrrec de la família -cosa que en societats patriarcals òbviament assumeixen els homes- i també de l’administració dels seus béns per diferents causes, internes i externes, entre elles la guerra. També s’esmenten altres camps on les dones han anat guanyant terreny, com per exemple la participació ciutadana i la responsabilitat de comunicar elles mateixes, per mitjà de ràdios comunitàries, la seva lluita contra els nacionalismes ètics i religiosos que els impedeixen desenvolupar-se com a ens igualitaris a la resta. Lamentablement, encara no s’ha aconseguit difondre a escala transnacional la realitat dels abusos que pateix la dona africana, per arribar a l’entesa i a la pau.

Jesús Martín Barbero, espanyol de naixença però llatinoamericà d’esperit, àmpliament conegut per les seves investigacions i publicacions referides a les cultures populars a l’Amèrica Llatina en el cercle de les comunicacions, lliura una anàlisi des del punt de vista polític de la realitat intercultural que viu en aquests moments aquest continent. En un lapse d’uns cinc anys, han ocorregut tres canvis estratègics que han permès el divorci dels Estats dedicats a servir d’intermediaris entre les societats civils i les organitzacions monetàries, en pro que els exclosos socials comencin a desenvolupar noves formes d’apoderament cultural, entre ells joves, homosexuals i indígenes.

Això ha dut a una presa de consciència i a fer un gran pas en la transformació en identitats, en tecnologies i en l’àmbit de la cooperació internacional.

Aprofundint una mica en aquests aspectes, Barbero es refereix a les identitats amb una frase del català Eduard Delgado que explica metafòricament l’esperit que avui les mateixes comunitats indígenes tenen davant del repte d’assumir la fluïdesa de les seves pròpies identitats: «Sense arrels no es pot viure... però moltes arrels no deixen caminar». S’argüeix que ells mateixos assumeixen la diversitat d’identitats dins una comunitat -fet que descol·loca més els antropòlegs que els mateixos indígenes- i que això els fa adaptar-se millor als canvis en la societat civil més propera i negociar els seus drets futurs.

Pel que fa a les transformacions en les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), el catedràtic destaca que, si bé no són determinants per al desenvolupament de les polítiques interculturals, sí que presenten dos grans reptes. El primer és no caure en el parany de pensar que la bretxa digital és una qüestió tècnica; la bretxa és principalment social. Dins la societat excloent en què vivim, la tecnologia no és neutra però tampoc no té la iniciativa. El segon repte, i potser més important, és el sorgiment de nous drets per a totes les comunitats culturals, especialment en les formes de saber, ja que per a la institucionalitat tot saber que no pot ser «informatitzat» no té valor; es perden a les mans d’empreses transnacionals coneixements sobre medicina, gastronomia, etc. Per això, Barbero apel·la a la importància de dur els Estats Llatinoamericans a tractar agendes de connectivitat entre comunitats i no solament amb el centre, i així evitar que es perdin aquests elements culturals.

El tercer i últim gran punt que discuteix es refereix als canvis en la cooperació internacional, sobretot la cooperació cultural, que al principi va néixer com a relacions públiques entre Estats i ara està canviant, ja que s’estan diversificant els gestors i actors culturals. La preocupació per l’intercanvi ja no neix només des dels caps d’Estat, sinó també dels municipis que dialoguen i assumeixen compromisos amb els seus iguals dins i fora de les fronteres nacionals.

Conclou que el canvi radical s’està produint en els mateixos actors culturals, és a dir, el fet d’assumir la diversitat dins la mateixa diversitat i que el model comunicatiu emissor - missatge - receptor es trenca per entrar en la «societat xarxa», citant Manuel Castells, ja que són les mateixes comunitats les que comencen a perdre la visió de l’Estat paternalista a la qual estaven acostumades.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS El microcrèdit a l’Àfrica: reptes, obstacles i oportunitats
 
RS Cultura i desenvolupament. Experiències i perspectives
 
RS L’estat de la salut en el món i els seus determinants
 
RS Estat, Societat, Drets Humans i Dret a la Salut
 
IF Televisió global versus televisió estatal
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.