|
El Diàleg es va obrir amb la intervenció d'Alfons Martinell assenyalant que el contacte entre les diferents realitats culturals que es donen en els espais multilaterals cal aprofitar-lo en un món globalitzat, ja que la realitat internacional presenta dimensions culturals importants.
Abdou Diouf va destacar la força centrífuga que exerceix la mundialització mitjançant el xoc de civilitzacions i la concentració que afecta tota la vida econòmica internacional. Va remarcar el paper que acompleix l'OIF en la protecció de la diversitat cultural i la seva importància a causa de la consideració que «la cultura és el fonament de les nostres identitats». Va apostar per un espai de debats entre múltiples agents per tal de fer una anàlisi i plantejar propostes concretes a favor de la diversitat cultural, basant-se en els principis de precaució i responsabilitat.
Bernardino Osio va parlar de la tasca important que fa la Unión Latina de respectar les identitats, tant pròximes com diferents, que acull.
Va considerar la diversitat cultural no com un principi abstracte, sinó com una realitat, una manera d'expressar-se dels pobles. Si bé va apostar per la Convenció sobre la Diversitat Cultural, va dir que més enllà d'aquesta «es necessiten accions concretes».
Mongi Bousnina va apostar per «la humilitat davant la diversitat», denunciant el fet que les cultures dominants neguen a les altres ser interlocutores culturals vàlides. «És necessària una educació des de la modèstia per aprendre a conviure», va dir. Va afegir que les forces vives intenten construir el futur, però cal preparar-lo, cada societat ha de prendre les seves pròpies decisions sobre el ritme del canvi. Cal anar més enllà de les «trobades políticament correctes» en un ambient «vellutat».
Francisco Piñón va destacar que el lligam que ens vincula amb els altres és la cultura, i el camí és el diàleg entre les diverses cultures. Va considerar imprescindible prendre consciència del fet que habitem a la mateixa terra. Va concloure que «cal respectar l'altre i altres».
Eugenio Bregolat va cloure la sessió assenyalant que «quan es perd una llengua, tots empobrim».
 |
|