Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Festival Mundial de la Joventut > La diversitat cultural i la immigració dins i fora de les fronteres
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
La diversitat cultural i la immigració dins i fora de les fronteres
Diàleg de referencia: Festival Mundial de la Joventut

L’associació WAFAE, que en àrab vol dir fidelitat, és una organització no governamental, laica i sense ànim de lucre fundada l’any 1998. En la conferència que ens ofereixen, La diversitat cultural i la immigració dins i fora de les fronteres, es tracten dos grans temes: d’una banda, el viatge com a font d’alimentació de les relacions humanes i, d’altra, si la diversitat lingüística pot ser un problema per al desenvolupament.

L’associació WAFAE està formada per ciutadans i ciutadanes de diferents cultures i graus de formació. La majoria dels socis són joves universitaris que dediquen una part del seu temps lliure a col·laborar de manera desinteressada en diferents programes i projectes de caràcter voluntari, social, educatiu cultural, i de cooperació pel desenvolupament que porta a terme l’associació a nivell local i internacional. L’associació col·labora amb ONGs i institucions nacionals i internacionals amb la finalitat d’aconseguir els esmentats objectius. La gestió de l’associació i la realització de les activitats està protagonitzada per voluntaris perquè creuen que la promoció de l’esperit del voluntariat entre els autòctons i els immigrants és imprescindible per promoure el diàleg intercultural i contribuir al desenvolupament d’una societat intercultural, justa, solidària i sostenible.

En el passat el viatge no s’utilitzava només per comerciar sinó també per crear relacions constructives entre poble i governants, sobretot mitjançant les ambaixades que feien els tractats. La literatura del viatge és un gènere profund que gira al voltant de les meravelles que es veuen, les sensacions en descobrir noves cultures i les seves gents, o la sorpresa. El viatger, anava per terra i mar, parlava de les ciutats a través de les seves proeses i monumentalitats i en destacava, sobretot, la hospitalitat dels habitants. Finalment consignava per escrit les seves vivències per tal de donar a conèixer la seva visió particular. Per desgràcia en l’actualitat molts d’aquest escrits s’han perdut. "Quan un llibre es perd, és una catàstrofe per la humanitat sencera."
L’ambaixador és el factor important per crear llaços entre països llunyans. Existeixen punts comuns entre aquells ambaixadors i el que veiem avui en dia: "El viatger pot ser un factor de construcció d’un món millor [...] ja que porta estabilitat a la situació política; el món només es pot construir a partir de tolerància, fraternitat i estabilitat." L’ambaixador, doncs, es posa al servei del país al qual arriba, contribuint a millorar les relacions econòmiques, tot sovint alabant-lo: "El seu país m’ha encantat... Tan sols té un defecte, que està tan embellit que fa oblidar-me del meu."

En una segona discussió s’ha tractat si la diversitat lingüística pot ser un problema per el desenvolupament. S’han presentat unes estadístiques extretes d’enquestes fetes als estudiants de la Universitat del Marroc Mohamed V que mostren que més d’un 98% dels enquestat està a favor de la pluralitat lingüística. En l’actualitat el pitjor problema que es troba el món per tal de evolucionar és la manca de temps per dubtar i reflexionar, sobretot en la civilització occidental. Durant la feina en comú s’ha arribat a pensar que la pluralitat lingüística pot contribuir a l’avenç de la humanitat i sobretot de la civilització, perquè el coneixement no es pot separar de la cultura i de qui el pensa. "Si escrivim en un idioma estranger, pot costar ser objectiu degut a la influència cultural." Una alternativa podria ser l’esperanto, però sempre hi ha reserves per les possibles pèrdues de la llengua materna. Una altra alternativa que esdevingué en l’època colonial va ser la d’imposar la llengua de la potència perquè així s’intentava demostrar que la seva cultura era superior. Finalment, la solució que podria semblar vàlida hauria de ser un idioma com a barreja de tots, ja que no es pot sacrificar un idioma a favor d’un altre. Per acabar, s’ha animat a que cada persona intenti aprendre el màxim d’idiomes estrangers que pugui.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS La diversitat cultural. Migracions i moviment associatiu juvenil
 
AS Concentració d'esforços per a preservar la diversitat lingüística
 
RS Tema 2: Existeix una cultura global? La globalització dels mitjans i la cultura de les societats
 
IF Comunicació audiovisual global multidireccional per mantenir la diversitat cultural
 
RS Presentació del seminari: La relació entre globalització i identitat cultural en els inicis del segle XXI
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.