Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > La memòria compartida > La societat s’ha d’organitzar per transformar les democràcies passives en democràcies participatives a escala local i global, que generin un canvi en l’ordre mundial.
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Idea Força Idea Força
La societat s’ha d’organitzar per transformar les democràcies passives en democràcies participatives a escala local i global, que generin un canvi en l’ordre mundial.
Diàleg de referencia: La memòria compartida

«La participació ciutadana és l’esperança de la humanitat» (Rigoberta Menchú). «Cal construir un nou ordre social en què es globalitzi la solidaritat» (Sonia Mora Escalante).

Les democràcies actuals només reprodueixen el contingut globalitzat dels poders hegemònics i no tenen en compte les necessitats urgents de cada poble. És fonamental un canvi en l’ordre mundial i perquè sigui possible cal que tots els actors socials hi participin. Cal donar veu als qui no la tenen perquè siguin els artífexs del canvi.

Problemàtica:
La globalització ha fomentat la marginació, l’exclusió social i la pobresa. El terrorisme econòmic imposat pel capitalisme fa que morin al món cada dia 35.000 nens, que 120 milions quedin exclosos del sistema educatiu i que 23 milions de persones visquin en condicions de pobresa. L’hegemonia de les grans potències construeix democràcies passives a tots els nivells. Les organitzacions transnacionals com ara Nacions Unides, el Banc Mundial o el Fons Monetari Internacional han alterat el seu autèntic rol i han caigut en una perversió total del seu funcionament que fa que només responguin als interessos del poder hegemònic.

Proposta:
Canviar l’ordre mundial per mitjà de la construcció de democràcies participatives locals i globals. La necessitat d’elaborar una agenda comuna mundial que permeti la implementació i el compliment d’aquestes democràcies. Fomentar l’acció de la societat civil per aconseguir una globalització diferent, més participativa i democràtica. Reformular el paper actual de les institucions internacionals. Que la tercera part dels representants de Nacions Unides siguin elegits pels ciutadans i no nomenats pels governants. Defensar el respecte del dret internacional humanitari per prevenir les guerres. Jutjar aquells que imposen el poder de manera autoritària i destrueixen el sistema democràtic. «El Tribunal Internacional de Conflictes de Guerra, que es constituirà a Turquia, haurà de jutjar George W. Bush i Tony Blair per cometre crims de lesa humanitat a la guerra contra l’Iraq». (Adolfo Pérez Esquivel). Promoure l’exercici d’una comunicació mediàtica més democràtica i menys manipuladora. Europa ha de prendre la iniciativa per generar el canvi, ja que té capacitat de diàleg, ha d’imposar la seva mediació sobre el poder hegemònic dels EUA i avançar en la línia de pensament crític. Reformular el paper de l’educació com a mitjà fonamental per generar consciència crítica. L’educació, a més de ser un dret de tots, haurà de ser la millor inversió per al futur de les societats. Promoure accions de canvi en tots els àmbits intel·lectuals i educacionals, com ara les universitats.

Postures:

Bones pràctiques:
Buenos Aires (Argentina): Després de la devaluació i el tancament de moltes fàbriques, els treballadors van formar cooperatives per reobrir les seves fonts de subsistència. Avui ja hi ha 120 fàbriques recuperades, on a més de generar mà d’obra s’han fet tallers educatius, biblioteques i centres de capacitació. Educació per a la Pau. A Auckland, Nova Zelanda, es va celebrar el Congrés Mundial de les Escoles Associades a la UNESCO, l’objectiu i els ideals del qual són la construcció de la defensa de la pau en la consciència de les persones, difondre la comprensió, la solidaritat internacional, la cooperació, l’intercanvi d’idees i de coneixement i promoure el respecte a la justícia, la diversitat cultural, els drets humans i la tolerància. Aquesta xarxa està formada per 7.500 escoles de 170 països.

Conclusions:
La situació en què es troba el món globalitzat només podrà millorar si hi ha un canvi profund en l’ordre mundial. Per a això són imprescindibles la cultura i l’educació com a mitjans que permetin aconseguir una consciència crítica perquè els pobles es manifestin, es rebel·lin i es converteixin en els autèntics actors socials del canvi. Els ponents del diàleg «La memòria compartida» es comprometen a difondre aquest missatge a tots els països i a exigir als seus governants un exercici real de democràcia participativa.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF Ciutat: La dimensió local dels Drets Humans
 
AS Tres grans reptes del segle XXI
 
AS La memòria compartida com a base de la identitat dels pobles
 
IF Cultura de la participació
 
AS Globalització, identitat, diversitat