Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > El cervell social. Biologia dels conflictes i la cooperació > Som egoistes o cooperadors?
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Som egoistes o cooperadors?
Diàleg de referencia: El cervell social. Biologia dels conflictes i la cooperació

El primer ponent d'aquesta tarda ha estat Sandro Nanini, catedràtic de filosofia de la Universitat de Siena, Itàlia. Segons ell, hem d'assumir les nostres responsabilitats i triar una ètica o una altra. Explicar per què els homes es comporten d'una manera o d'una altra no els justifica. Nanini s'ocupa de la filosofia de la ment i es pregunta si hi ha arrels biològiques en el comportament humà?

Planteja que hi ha un enfrontament entre cultura i ment. Els estats mentals es deriven de l'activitat cerebral. Quan parlem del problema cos-ment passem a la idea que els estats mentals estan relacionats amb els processos cerebrals.

Nanini opina que els estats mentals poden existir si tenen una implementació neurofisiològica i no veu res estrany el fet que pugui existir una selecció cultural que pot ser complementada amb la selecció natural. No són els pobles que expliquen els seus mites i els difonen, sinó que són els propis mites que es difonen a través dels pobles. Les formes de cooperació estan vinculades a l'evolució biològica. La transmissió de trets culturals no pot anar més enllà d'uns certs límits, per evitar destruir-se a si mateix.

Com a conclusió, Nanini ens diu que podem esperar introduir maneres de comportament (mitjançant la política, l'educació, etc.), que vagin més enllà del que determinaria un comportament més animal.

Robert Ginsberg, catedràtic emèrit de filosofia de la Universitat de Pensilvània, (EUA), entén la filosofia com una manera de construir el món. Diu que «l'instint de cooperació social ha quedat seleccionat per l'espècie humana». Com a exemple de la substitució de la selecció natural per l'ètica ha posat d'exemple l'existència dels hospitals.

L'àmbit moral és una creació humana en una «guerra» contra allò natural. L'agressió i l’egoisme es vesteixen amb llenguatge de moralitat quan l'opressió està en marxa..

Ginsberg es qüestiona si hi ha una base per a la cooperació pacífica, si hi ha maneres de canviar una conducta conflictiva per fer-ne una conducta de cooperació. Hem d'explorar les maneres i les limitacions que té la ciència cognitiva de canviar els nostres comportaments.

L'impuls cognitiu és el que ens permet descobrir el valor de l'altre i això canvia els nostres cors, ens arribem a conèixer i ens adonem que tots som iguals. I en l'acte de conèixer l'altre, ens coneixem nosaltres mateixos i també ens fem conscients de la mort, el patiment, la fragilitat de la nostra condició biològica compartida. Això fa que valorem i ens preocupem més de l'altre. I això també ens dóna una responsabilitat davant la societat.

Així, totes les formes de repressió contra l'ésser humà queden injustificades i estan prohibides. «Reconèixer els drets humans sorgeix del reconeixement de la nostra humanitat compartida».

La manera de conèixer l'altre de forma completa és la intuïció. No només hem de saber com acumulem coneixements sinó també com ens transformem com a coneixedors. «En la trobada entre el "tu" i el "jo" dos cors es troben. El cor té les seves raons que la raó no coneix».

La pregunta, per tant, és: Com podem desencadenar aquest reconeixement de l'altre?

Hi ha moltes maneres però Ginsberg en destaca tres:

1. La inspiració de l'art.

La força estètica organitzada pels artistes pot obrir la porta dels mons dels altres. Les arts són humanitzadores.

2. Meditació filosòfica.

Necessitem una activitat mental rigorosa.

3. Zen.

Aquesta «manera d'entendre la vida» descarta la discussió. Va directament a la realitat, a l'experiència directa. Reconeix la humanitat de l'altre en un instant.

Finalment Ginsberg es pregunta: «Realment pot haver-hi una cognició que comporti el reconeixement de la humanitat de tots, de preocupar-se per l'altre?»

Ell ens diu: «La resposta està escrita en el vostre cor».

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS El cervell social. Biologia dels conflictes i la cooperació
 
IF Cervell i educació altruista: unió necessària per a una societat sense conflictes
 
RS És ètic el nostre cervell?
 
RS Som egoistes o cooperadors? Introducció
 
RS Podem educar per ser solidaris? – Ponència marc
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.