Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Moviments humans i immigració > Les ciutats-frontera
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Les ciutats-frontera
Diàleg de referencia: Moviments humans i immigració

Natàlia Ribas , sociòloga i coautora de l’audiovisual Límenes — exhibit el dia anterior en el marc d’aquest mateix Diàleg—, modera la sessió. Ella es remet a les investigacions de Saskia Sassen i proposa l’estudi de la globalització a partir de certs espais estratègics. Entre aquests, destaquen les ciutats frontera que, segons Ribas , reuneixen tots els interessos apareguts en aquest Diàleg.

Mercedes Jiménez presenta el seu estudi sobre la primera de les ciutats frontera que s’analitzen en aquesta sessió: Tànger . La ponent afirma que la creació de l’espai Schengen entre els països europeus ha comportat l’increment del control de la immigració a la frontera sud d’ Europa , alhora que ha suposat un dèficit en la seva gestió. Tànger ha esdevingut en aquest context un espai de trànsit per a col·lectius d'immigrants que volen entrar a Europa i això es reflecteix a la seva geografia urbana a través de la profusió d’espais de control i de barris d’espera on es concentren els immigrants, sobretot joves i de provinença subsahariana.

Al mateix temps, l'aprofundiment de la divisió internacional del treball ha originat l’especialització de la ciutat en l’anomenada «economia d’ensamblatge» i ha portat a la concentració a Tànger d’empreses deslocalitzades d’ Europa que s’instal·len prop de la frontera sud atretes pel baix cost de la mà d’obra. Aquest fet ocasiona l’aparició de barris d’al·luvió integrats per protagonistes d’èxodes rurals i caracteritzats per l’exclusió social.

La resposta a aquests canvis hauria de passar, segons la ponent, per la instauració d’instruments de gestió real de la immigració i d’observadors dels drets humans d’organismes internacionals.

Ali Bensaad presenta el cas d’ Agadez , una vila sahariana que, com tots els oasis, en ser una construcció artificial enmig del desert, és per definició una ciutat frontera, un espai regit per la lògica de l’intercanvi i del trànsit. Si bé aquesta condició de frontera ha protagonitzat tota la història d’ Agadez , l’atracció de fluxos migratoris subsaharians, que a partir dels anys setanta s’ha incrementat sensiblement a Europa , ha convertit les ciutats del desert del Sàhara en nodes de l’economia de la immigració informal, que proporciona importants recursos a aquestes poblacions i que té l’equivalent tràgic de les pasteres en els combois humans engolits per la sorra del desert.

La situació d’ Agadez en la nova i difusa frontera d’ Europa , desplaçada cap al sud, ha comportat també canvis espacials a la ciutat, com ara l’aparició de barris dedicats a aquest trànsit o de certs espais que actuen com a punts d’informació en concentrar els rumors sobre les possibilitats d’èxit.

Així mateix, aquest trànsit ha comportat la represa de la lògica nord-sud de les caravanes del desert pròpia del temps anterior a la colonització, que havia estat substituïda per la lògica territorial pròpia d’aquesta. També és possible parlar d’un increment del cosmopolitisme a través d’aquestes rutes meridianes per la reintroducció de llengües com el francès o l’anglès al llarg del seu recorregut, fenomen que, segons Bensaad , situa les ciutats saharianes com Agadez a la línia de front entre la geografia antiga i la nova geografia del cosmopolitisme.

Ronald Skeldon presenta l’exemple de les ciutats frontera asiàtiques, tot concentrant-se especialment en el cas de Hong Kong , per tal d’intentar extreure una sèrie de trets comuns que permeti caracteritzar-les. Skeldon afirma que les ciutats frontera asiàtiques han evolucionat i adoptat la seva forma actual a mesura que la frontera ha passat de caracteritzar-se per la confrontació entre els espais que delimitava a fer-ho per la cooperació que s’ha establert entre aquests. Han esdevingut ciutats globals que dintre seu contenen fronteres de gran quantitat de països, ja que molts d’aquests hi han creat oficines de control fronterer.

D'altra banda, el ponent afirma que les ciutats frontera asiàtiques són ciutats parcials, que no poden ser analitzades sense tenir en compte la seva regió contigua, amb la que formen una sola unitat econòmica malgrat la frontera. També apareixen caracteritzades pel comerç i per la concentració d’activitats econòmiques que exploten una legislació més laxa, en qüestions laborals o mediambientals, pròpia d’un dels dos costats de la frontera que travessa les ciutats.

Jorge Santibañez presenta el cas de Tijuana , situada a la conurbació californiana que comprèn també les ciutats nord-americanes de San Diego i Los Angeles , i analitza tant el trànsit pendular quotidià que s’estableix entre aquestes com el trànsit d'immigrants internacionals que volen establir-se als Estats Units . Segons el ponent, l’increment de control sobre la immigració que s’ha establert després dels atemptats de l’11 de setembre del 2001 ha comportat l’aparició d’estratègies noves per traspassar la frontera que ha accentuat el caràcter de ciutat frontera de Tijuana .

Santibañez afirma que les ciutats frontera són espais d’integració, de gestió, de control i de trànsit, però que troben actors diferents per fer cadascuna d’aquestes activitats. Així, constitueixen un exemple extrem de com la legislació nacional afecta l’escala local, concretant la naturalesa d’aquestes ciutats com a espais d’oportunitat on floreixen negocis —sovint de naturalesa dubtosa— que exploten la diferència.

Problemàtica:
La creació d'espais de trànsit de migrants i de zones d'economia informal que explota les diferències a les ciutats properes a fronteres entre països de desenvolupament econòmic desigual.

Proposta:
Més cooperació transfronterera, existència d'observadors internacionals que vetllin pels drets humans.

Conclusions:
Les ciutats frontera són ciutats on es concentren els efectes (negatius) de les tendències que s'observen en la globalització pel que fa als moviments de migrants i als fenòmens de relocalització econòmica. Per això mateix són un medi idoni per a l'estudi de la globalització.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS El segle XX contempla el segle XXI
 
AS Ciutat i ciutadans del segle XXI
 
RS Dret a la ciutat: Conclusions
 
AS Del consens de Washington a una nova governança global
 
RS Pors i Desitjos a la ciutat
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.