Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Contribuint a l’Agenda Global > Democràcia i pobresa
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Democràcia i pobresa
Diàleg de referencia: Contribuint a l’Agenda Global

La sessió, organitzada pel Club de Madrid, ha convocat membres i consultors d'organitzacions per al desenvolupament, com el Banc Interamericà de Desenvolupament, el Banc Mundial i el Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament.

La sessió, plantejada com un col·loqui amb intervencions del públic, ha coincidit amb la idea que una democràcia resulta empíricament més efectiva que una dictadura a l'hora de reduir la pobresa.

Deepa Narayan, assessora del Banc Mundial, ha analitzat la qüestió en termes de "donar oportunitats a les persones". En aquest sentit, les dictadures han viscut desastres més profunds en matèria de pobresa. Per tant, ha considerat una fal·làcia que règims autocràtics puguin ser la causa del desenvolupament dels "tigres econòmics". Així, la democràcia pot prendre decisions justes i lliures, donant llibertats civils i, per tant, oportunitats d'escapar de la pobresa. La clau rau en l'estabilització de la democràcia i en l'aplicació de programes específics.

Georges Nzongola-Ntalaja, director del Centre de Governabilitat Democràtica d'Oslo i representant africà, ha posat com a exemple els casos de països amb recursos naturals per demostrar que les democràcies tendeixen a repartir en una proporció més gran els beneficis que generen aquests recursos naturals si s'estableix la comparació amb els països amb règims autoritaris. És clau que les persones d'aquests països tinguin accés a la informació i disposin de la capacitat per votar i decidir qui ha de gestionar el patrimoni nacional. Aquesta relació entre l'accés a la informació i la capacitat per decidir els representants atorga un gran poder a les democràcies.

Andrés Allamand, consultor del Banc Interamericà de Desenvolupament, ha opinat que, efectivament, les democràcies han de combatre la pobresa si volen progressar perquè si no ho fan, estaríem parlant de semidemocràcies o democràcies incompletes. Però per combatre la pobresa necessiten executar dues actuacions: d'una banda, han de posar en ordre les polítiques econòmiques i, de l'altra, han de tenir un sistema polític transparent, que no sigui ambigu, i amb espai per a tothom.

Edmundo Jarquín, també del Banc Interamericà de Desenvolupament, s'ha mostrat menys optimista que Allamand. Centrant-se en el cas d'Amèrica Llatina ha manifestat que parlar d'un retorn a la democràcia només és cert a Xile i l'Uruguai. Amèrica Llatina és el paradigma dels països amb llargs processos d'autoritarisme, que no poden consolidar una democràcia ni un descens de la pobresa perquè "no es pot combatre la pobresa en estats minusvàlids, incapaços de poder invertir en capital humà". La invalidesa sorgeix d'una herència profundament negativa, basada en deutes externs elevats, xocs externs i xoc ideològic associat a directrius d'organismes com el Banc Mundial o el Fons Monetari Internacional, que han provocat el seguiment d'un extremisme antiestatal que impossibilita la inversió interna. La lluita contra la pobresa només ha estat possible allà on la democràcia ha tingut una tradició dilatada, sense llargues ni contínues discontinuïtats autoritàries.

En conclusió, la democràcia és un règim comparativament superior a l'autoritarisme, tal com es demostra empíricament. Però requereix certa regularitat per poder construir aplicacions per al bé comú, com els plans de reducció per la pobresa. La regularitat democràtica, l'excepció de la norma la trobem a Amèrica Llatina, és fonamental per no haver de combatre rèmores en matèria de drets, oportunitats i informació als ciutadans.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF Ciutat: La dimensió local dels Drets Humans
 
AS Tres grans reptes del segle XXI
 
IF Una acció responsable per a aconseguir el canvi
 
IF Corrupció, mafiocràcies i pobresa
 
AS Globalització, identitat, diversitat
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.