Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Contribuint a l’Agenda Global > Tres grans reptes del segle XXI
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Síntesi diàleg Síntesi diàleg
Tres grans reptes del segle XXI
Diàleg de referencia: Contribuint a l’Agenda Global

El Diàleg "Contribuint a l'Agenda Global", celebrat entre el 22 i el 26 de setembre en el marc del Fòrum Universal de les Cultures – Barcelona 2004, ha abordat algunes de les qüestions més cabdals que té plantejades actualment la comunitat internacional per tal d'avançar envers un món més just, solidari i sostenible.

El Diàleg "Contribuint a l'Agenda Global", celebrat durant els cinc últims dies del Fòrum Universal de les Cultures, ha aplegat una vintena llarga d'associacions i entitats d'àmbit internacional que han proposat debats, taules rodones i activitats molt variades, que s'integren prioritàriament en l'agenda de la humanitat per al segle XXI.

El Diàleg ha tingut un marcat aire multitemàtic i una clara inspiració global. Per això, s'ha intentat contestar tres preguntes essencials, formulades en termes de quins són els reptes actuals de la humanitat, quina és la funció de la societat civil i dels actors que han de gestionar-los, i quins són els nous valors, les actituds i les conductes encaminades a aconseguir aquests canvis.

Cadascuna d'aquestes àrees ha comptat amb un seguit de debats específics, que s'han anomenat itineraris. En total, el Diàleg ha estat compost de nou itineraris i de diverses activitats paral·leles. Encara que tots els itineraris han tingut un gran interès i han recollit intervencions importants, val la pena destacar-ne, per la seva gran rellevància actual i futura, els dedicats a la relació entre democràcia i pobresa, la reforma de les institucions internacionals de representació col·lectiva, i la lluita contra la corrupció.

Democràcia i pobresa

Sovint se sent parlar de la relació entre el desenvolupament econòmic i el sistema polític, i s'assegura que, d'alguna manera, el règim democràtic afavoreix i impulsa el creixement econòmic i, en especial, promou els avantatges que el desenvolupament exerceix en la població. De la relació entre la democràcia i la pobresa, però, se'n parla molt més de tant en tant. No obstant això, és una relació fonamental, que cal estudiar i entendre amb detall a fi de poder rebatre el parer que els règims totalitaris són l'opció política més encertada per combatre la pobresa.

La lluita contra la pobresa i la democratització són processos compatibles i interdependents en el món en vies de desenvolupament. Sobre el paper, la democràcia és sempre força més efectiva que un règim totalitari o autoritari a l'hora de reduir la pobresa. De fet, una democràcia ha d'optar ineludiblement per combatre la pobresa per progressar i ser capaç de crear un espai col·lectiu de justícia social i de desenvolupament humà. Per això, ha de disposar d'una política econòmica ordenada i d'un sistema polític clar i transparent, en el qual tothom tingui cabuda i se senti representat. De tota manera, sembla que és una qüestió indefugible que la societat compromesa amb la lluita contra la pobresa disposi d'una tradició democràtica regular i dilatada. L'assumpció del règim democràtic és una garantia al llarg del temps per a la defensa i la promoció dels drets ciutadans, la disseminació de la informació pública i l'equitat d'oportunitats.

La reforma de les institucions internacionals de representació col·lectiva

La reforma de les institucions internacionals generals, en especial, les Nacions Unides, però també el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional i, en certa mesura, l'Organització Mundial del Comerç i d'altres, és un clam ferm i decidit, proclamat insistentment per alguns representants de la classe política i per grans col·lectius de la societat civil. Però aquesta reforma ha de ser profunda i ha d'implicar totes les institucions. Només així se'n derivarà un nou ordre mundial més democràtic, just i participatiu.

La reforma de les institucions contribuirà al multilateralisme, a la justícia internacional, a la democratització planetària i a la participació activa i reconeguda. De tota manera, el camí per aconseguir-ho serà llarg i ple de dificultats, com ara la determinació d'un nou sistema de representació (amb l'abolició o la regulació del nombre de membres permanents i del dret a vet), la reestructuració dels organismes i de les seves interrelacions, i la incorporació o l'ampliació de criteris en qüestions econòmiques, socials i culturals.

Aquesta "refundació" de les institucions internacionals de representació col·lectiva requereix l'acord i la insistència d'una important "massa crítica" per tal que les reformes anunciades i anhelades puguin esdevenir una realitat. Una altra vegada, la funció de la societat civil organitzada sembla fonamental per assolir un món més just i inclusiu.

La lluita contra la corrupció

La corrupció és una xacra de conseqüències dramàtiques arreu del món. Actua de fre al creixement econòmic, incrementa les diferències socials i impossibilita un desenvolupament integral i sostenible. Com que el món actual és interdepenent, la corrupció i els suborns no exerceixen solament les seves nefastes influències en l'àmbit local on es produeixen, sinó que aquestes pràctiques delictives repercuteixen en l'economia i la societat globals.

La corrupció ha estat definida com l'abús de poder (tant públic com privat) amb l'afany d'obtenir guanys individuals. Es pot presentar de moltes maneres i adoptar cares diverses, ja que el concepte de corrupció engloba des de la compra fraudulenta de recursos públics o les donacions a grups polítics fins a tota mena de suborns o qualsevol mena d'apropiació indeguda a canvi d'uns diners o de l'obtenció d'influència o de poder.

La corrupció es pot combatre amb eines diverses i des de diferents bandes. Una de les estratègies més eficaces és la transparència, per mitjà de la qual la disseminació d'informació permet la identificació dels diferents agents causants i la interrelació, sovint complexa, de les trames d'extorsió i de favors.

Els organismes de representació internacional també hi tenen molt a dir i ara ja tant les Nacions Unides com el Banc Mundial, entre molts d'altres, supervisen i promouen plans específics per posar fi a aquest flagel econòmic i social. De tota manera, una altra vegada més, la pressió de la societat civil organitzada és essencial perquè es mantinguin els acords signats i es depurin les responsabilitats.

Concretament, els experts vaticinen que per acabar amb la corrupció calen pràctiques generals de bona governança global, com l'equilibri entre els poders institucionals, l'enfortiment de la responsabilitat política, el foment de la transparència, la informació social sense traves i la promoció tant de la competitivitat del sector privat com de l'eficiència de la gestió pública.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Del consens de Washington a una nova governança global
 
IF Corrupció, mafiocràcies i pobresa
 
RS Sessió plenària inaugural i sessió plenària de cloenda. Diàleg “Contribuint a l'Agenda Global”.
 
RS Com fer justa la globalització?
 
RS Sessió inaugural, sessió de cloenda i una “guia del Diàleg”. Diàleg “Contribuint a l’Agenda Global”