Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Globalització, identitat, diversitat > Tema 4: La mediació política entre la globalització i la identitat
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Tema 4: La mediació política entre la globalització i la identitat
Diàleg de referencia: Globalització, identitat, diversitat

És possible una governança mundial? A partir d’aquesta pregunta, l’expresident del Brasil i professor de Ciències Polítiques Fernando Henrique Cardoso va fer una anàlisi de la gestió política i social en un món globalitzat.

Abans d’abordar el tema de la governança mundial, Cardoso va destacar que s’ha passat del concepte de l’imperialisme i l’explotació al de la irrellevància. En aquest sentit, va subratllar que la globalització produeix, als països que no estan organitzats en xarxa o globalitzats (o a regions de dins d’aquests països), un procés pitjor que el de l’explotació; es tracta de la irrellevància, ja que, com que la funcionalitat d’aquests països no interessa, són ignorats pel sistema.

Cardoso també va destacar que en la globalització les normes que regeixen són les del mercat que responen als interessos de les corporacions internacionals. Per això els governs estan obligats a tenir un doble llenguatge, ja que per una banda han de prendre decisions basades en les regles universals marcades per aquest mercat, però per altra banda s’han d’ocupar dels problemes locals. Aquest doble llenguatge genera una contradicció i un conflicte, perquè pertorba el funcionament dels sistemes nacionals. Els individus voten amb l’objectiu d’obtenir una transformació global, però el governant ha de respondre a un ordre universal. Això posa en perill la democràcia, ja que la societat ja no se sent representada. Als països en vies de desenvolupament aquest conflicte genera una abstinència de votants, mentre que als països en vies de desenvolupament es produeix una situació de conflicte.

Cardoso va destacar que actualment no existeix pluralisme a escala global i que tot es redueix a la política unilateral del G1 (Estats Units). Malgrat tot, «existeixen noves forces alternatives que han aconseguit imposar canvis com la instal·lació d’una Cort Penal Internacional», va afirmar. Pel que fa al pluralisme, Cardoso va valorar la creació de la Unió Europea com una nova manera d’entendre la política.

La legitimació de la política està en un procés de crisi i s’ha de reformular la governabilitat. La idea dels «nous governs» és una nova manera d’entendre aquesta revaloració, i una interrelació d’aquests nous governs amb les institucions tradicionals i els mitjans de comunicació serà el camí que s’haurà de seguir per establir aquest nou procés.

El creixement de la societat civil mundial

El professor de la London School of Economics John Clark va parlar del creixement de les organitzacions de la societat civil (OSC) com una nova manera de democratitzar les democràcies.

Clark va afirmar que la democràcia actual està en procés de dèficit, i va dividir aquest dèficit en cinc apartats:

1_ Dèficit ideològic. 2_ Dèficit d’integritat. 3_ Dèficit de representació. 4_ Dèficit de la proximitat. 5_ Dèficit de sobirania.

Davant d’aquest procés de dèficit, Clark va dir que «cada cop hi ha més ciutadans que participen en el procés democràtic de manera diferent als mecanismes tradicionals». Actualment, mentre els partits polítics baixen notablement els seus percentatges d’afiliats, existeixen nombroses associacions de la societat civil (com les ONG) que augmenten el seu nombre d’integrants. D’aquesta manera s’està construint una nova forma de democràcia participativa que, a més, quan s’organitza en xarxes, pot ajudar a desenvolupar el multiculturalisme.

Respecte a les OSC, Clark va dir que agrupen associacions internacionals que defensen interessos comuns. Hi ha «un ventall molt ampli d’OSC, ja que s’hi agrupen des de moviments que demanen la condonació del deute als països pobres fins als que volen posar fi al capitalisme», va afirmar.

Clark va recalcar que moltes OSC aconsegueixen implementar dins de les institucions tradicionals noves regles, ja sigui a escala global com local; «poden ser les locomotores del canvi», va afirmar.

Però, en aquest sentit, va destacar que les OSC complementen les institucions democràtiques tradicionals però no les suplanten. Al seu torn, el professor de Ciències Polítiques David Held es va referir als dos grans problemes que preocupen els ciutadans del món, l’economia i la seguretat, i la manera que ambdos s’interrelacionen.

Held es va referir al Consens econòmic de Washington i la manera que la seva ortodòxia neoliberal domina les economies. En aquest sentit, va destacar que els països que han obert les seves economies han tingut més dificultats que els que han seguit polítiques proteccionistes. «El Consens de Washington ha erosionat la capacitat d’aplicar una bona política pública», va afirmar. «Les grans institucions internacionals disposen del pressupost adequat per ajudar els països en vies de desenvolupament», va afirmar, només falta que es redacti una agenda internacional basada en la justícia social i que tingui en compte totes les veus. Respecte de la seguretat, va subratllar la necessitat d’establir el compliment d’un dret internacional. Held també va destacar la necessitat de posar fi a l’unilateralisme i passar a una etapa de política pluralista.

Problemàtica:
Crisi de legitimitat democràtica.

Proposta:
Reformulació dels conceptes tradicionals de política i democràcia a través de la interacció entre organitzacions de la societat civil, institucions tradicionals i mitjans de comunicació.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Globalització, identitat, diversitat
 
IF Corrupció, mafiocràcies i pobresa
 
AS Governar la globalització des del treball
 
RS Arquitectura institucional per una democràcia mundial
 
AS Del consens de Washington a una nova governança global
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.