Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Moviments humans i immigració > Moviments humans i immigració
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Moviments humans i immigració
Diàleg de referencia: Moviments humans i immigració

Segons José Casanova, de la New School for Social Research de Nova York, el principal repte de les societats d’occident és «com regular i incorporar el pluralisme religiós». Podem definir dues línies d’actuació envers el pluralisme religiós: d’una banda, la dels Estats Units i, de l’altra, la d’Europa. En efecte, Europa es diferencia dels EUA en temes de pluralisme religiós per dos punts centrals: » A Europa islam i immigració són gairebé sinònims, ja que la major part d’estrangers provenen de països musulmans. Als EUA, en canvi, aquesta religió només representa el 10% del total. » Les societats europees són altament secularitzades en comparació de les dels EUA. La secularització a Europa s’interpreta com un procés normal que porta a la modernització.

Partint d’aquesta base resulta fàcil afirmar que, tot i que les societats europees tendeixen a respectar la llibertat individual religiosa, tenen més dificultats a l’hora d’acceptar l’autoorganització de comunitats religioses (que no siguin catòliques). En canvi, als EUA s’ha consolidat l’anomenat melting pot, és a dir, un elevat pluralisme religiós on caben totes les creences del món. Així, la religió ha adquirit tanta importància que, com afirma Casanova, «les organitzacions religioses són el nucli de l'autoorganització social als Estats Units».

Per a Casanova, el model americà és millor, ja que, segons ell, la importància de la religió és cabdal per a la integració dels immigrants. Però la integració religiosa només es podrà assolir en la mesura que els països aconsegueixin incloure institucionalment totes les creences i, per tant, garanteixin la llibertat d’organització de les comunitats religioses.

Stefano Allievi, de la Università degli Studi de Pàdua, ha donat la seva opinió sobre el tema. Òbviament, l’arribada d’immigrants a les nostres societats origina canvis i noves relacions amb el nostre pluralisme intern. Ara bé, amb el temps, la pluralitat s’acaba incorporant i, tal com afirma Allievi, «es converteix en una normalitat». Però entendre el pluralisme com una normalitat és un procés llarg i que requereix passar per diverses etapes, entre les quals hi ha el conflicte. Aquest seria el cas d’Europa, on s'ha assolit una integració relativa de l’islam, ja que hi ha un problema de percepció, perquè, com afirma Allievi, “la idea normal de tractar l'islam a Europa és a través del conflicte”.

Actualment, en el context de la globalització, el pluralisme és una constant en les societats més avançades. Una reacció clara a aquesta realitat és l'aparició d’identitats reactives, és a dir, identitats col·lectives que es reafirmen davant la constatació que hi ha persones amb identitats diferents de les teves. Però, tal com hem dit abans, per a Allievi el conflicte és positiu, ja que, a través seu, descobrim qui som i què volem. És una etapa per la qual hem de passar i, alhora, «l'única forma d'evitar la guerra». Així doncs, el ponent va recomanar: » No témer el conflicte. » No evitar el conflicte, sinó buscar-hi solucions pràctiques. » Dialogar, ja que l’existència de diverses religions crea noves divisions: entre elles, però, també a l’interior de cada una i amb la comunitat laica.

Maruja Marla Asis, del Scalabrini International Migration Institute (Filipines), va parlar de la situació a l’Àsia oriental i del sud-est. Primer de tot va explicar que les migracions a aquesta regió tenen un caràcter provisional en funció dels contractes laborals i, per tant, «a Àsia no es parla d’integració, sinó que es fa en termes de provisionalitat». Marla Asis va destacar la importància de la participació de l’Església Catòlica en aspectes públics dels immigrants i, així, va afirmar que la religió té un paper destacat a l’hora de desenvolupar polítiques públiques adreçades a aquest sector de la població. I és que, des de sempre, «la política ha canviat gràcies a la pressió que exerceix la societat civil i la religió».

A l’Àsia oriental, segons la ponent, l’Església Catòlica té una gran tradició en la cura dels immigrants, tot i que existeix un problema de recursos culturals. L’església ha d’atendre tots els immigrants procedents dels més diversos països i té problemes amb l’idioma, el coneixement de les tradicions, normes culturals...

Joel Magallan, director de xarxes d’organització religiosa als EUA, va explicar el cas dels immigrants mexicans residents als EUA. Segons el ponent, la religió té un paper essencial en el procés de migració, ja que «la fe religiosa ajuda a pensar que una entitat superior tindrà cura de tu i dels teus». En efecte, segons Magallan, es necessita molta fe per deixar el teu país, però també diners (uns 2.500 dòlars, aproximadament, que es reparteixen entre intermediaris i oficials). Així, un cop has aconseguit la difícil empresa de traspassar la frontera, «la fe pren força i es guarda un gran respecte a l'altre».

Un cop a l’interior dels EUA, moltes religions i esglésies volen atreure els immigrants per augmentar el nombre de feligresos. Alguns mexicans, sense perdre la naturalesa de la seva fe, entren a formar part d’estructures religioses, ja que d’aquesta manera poden crear xarxes socials i irrompre en la defensa dels seus drets. «A les esglésies de Nova York es troba l'experiència religiosa de moltes religions i, al cap d'una estona, apareix una religió nova i diferent.» En efecte, a aquestes esglésies és on creixen els fills d’immigrants, on es socialitzen i s’integren a grups i, per tant, on neix una nova cultura fruit de diferents experiències religioses.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF Gestió local, bilateral i multilateral. Una sortida als conflictes.
 
AS Globalització, identitat, diversitat
 
RS Diàleg d’obertura: xoc de civilitzacions o xoc d’ignoràncies?
 
AS Diàleg Orient-Occident
 
IF L’educació no formal com element fonamental d’educació per a la pau
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.